diumenge, 9 de setembre de 2012

Reducció econòmica i mesures de política de l'educació

Primera setmana del curs escolar 2012-2013. Mestres i professors a l'escola i a l'institut o col·legi; sis o set dies justos per rebre els alumnes i estudiants i iniciar les classes, és a dir les situacions d'aprenentatge preparades i organitzades pels docents, activitat complexa avui dia doncs no es tracta de fer la lliçó magistral i assignar uns exercicis. Aquestes dues formes didàctiques segueixen essent vàlides amb mesura però soles avui no poden sinó generar destinterès en l'alumne, falta d'exigència en el professor i en definitiva fracàs de la institució escolar. Tant com s'han multiplicat les necessitats d'aprenentatge, s'han multiplicat les possibilitats i recursos d'ensenyament. Assajo la lllista:


 lliçó magistral mesurada, lliçó comunicativa, treball en equip, treball personal, consulta documental, observació i experimentació, formulació de conjectures i hipòtesis, realització d’artefactes, maquetes, plànols, debats argumentatius, taules rodones, comentari d’actualitat, confecció de panells, col·lecció, tractament i organització de dades, il·lustració, analogia i associació, enregistraments visionats i analitzats, enregistraments guionitzats sintetitzats, presentacions orals, plantejament, solució i formulació de problemes, exercicis de pràctica instruccional.

I evidentment, s'ha acabat que tots els alumnes d'una classe estiguin fent el mateix al mateix moment. Ha ha d'haver treball en equip, exercitació personal tutorada, activitat amb suport d'ordinador...


I molts mestres i professors repliquen: Amb les retallades que s'estan fent no es pot fer tot això, s'estan carregant les millores dels darrers anys. Certament, la reducció de professors, els increments de ràrio d'alumnes, la reducció d'assignació econòmica, la falta de conertura de baixes de professorat es faran notar però les millores depenen fonamentalment dels rcursos humans: el primer recurs és l'alumne, la persona de l'alumne, conèixer-lo tal com és acceptar-lo i mostrar-li les possibiliatts d'aprenentatge que té com a gust pel coneixement i la cultura; el segon recurs és el propi professor, la seva cultura i la volutat de transmetre-la i suscitar en l'alumne el gust pel coneixement. Si alumne i professsor queden lligats pel gust de coneixement, no hi ha frcàs possible, encara que un alumne, per causes diverses, no pugui assolir els resultats que s'han fixat per a tots els infants o joves de la nostra cultura.

Davant dels alumnes, en positiu. Som pofessionals, estem a l'escena, a l'escena escolar i hem de seduir els alumnes. No podem començar lamentant-nos. queixant-nos, excusant-nos.


Comença el curs, prepara les ales!
APRENDRE ÉS UN FORMA D'ACOSTAR-NOS A LA LLIBERTAT
Comença el curs, prepara les ales!!!



 

Així rep els alumnes l'Institu de Sils al seu portal web.




Certament podem mirar si les mesures que ha pres el Departament d'Ensenyament de Catalunya es poden ajustar sabent que el Govern d'España ja determina força sobre les mesures que la Unió Europea dicta per imposició de l'imperi econòmic franco-alemany que domina els mercats sense reciprocitat (exporten encara que no es pugui dir així i no importen: llibertat unilateral sense correspondència; no hi pot haver arancels i no hi ha reciprocitat d'intercanvi). El nostre mercat és dominat, tot sigui dit, perquè ho acceptem com indis enlluernats per mirallets dels colons (audi, bmw, bosch, siemens,  http://www.productosdealemania.es ;ponit.p-lafargue, formatges, http://www.francia-agroalimentaria.com. Les mesures de reducció preses a l'ensenyament, qui pot ignorar-ne la causa, mal que ens pesi?


La Consellera d'Ensenyament ha volgut compereìxer, no davant al premsa, primer davant dels directius: juntes de directors i inspectors d'educació de tot Catalunya. Directament. Davant tots ells ha presentat les dades, clares i comprovables, les alternatives preses front a alternatives que es podien haver pres. Sabíem que la Consellera d'Ensenyament Rigau és mestra i psicòloga, que ha exercit docència i diversos càrrecs de l'Administració ja abans de ser diputada del Parlament. El que no sabíem és que també ha estat professora de política de l'educació (politics) i ha transferit el mètode d'análisi a la presentació de l'acció política (policis). La presentació de dades, mesures i programes del curs 2012-2013 ha estat un una lliçó de política de l'educació en el sentit acadèmic: primer les dades i els seus contextos, després les opcions i l'opció presa. Les mesures preses s'han justificat per 1) la inevitable reducció de la despesa pública, 2) per afectar el mínim el funcionament dels centres i 39) per deixar sense feina el mínim nombe de professors substituts i interins encara que això comportés una dedicació de 0,85, mesura que efectivament crea disfuncions als centres. Finalment feia les  valoracions que evidentment poden ser diverses. Son vàlides totes les que s'ajusten a les dades i necessitats i l'elecció correspon efectivament a qui té la legitimitat política. No recordo una pesentació tan clara i ben construïda feta amb coneixement propi, no sols de les mesures sinó de què representen "pedagògicament" a l'ensenyament. He sentit a alguns dir que era millorable, ho he sentit dir justament a professionals que han tingut càrrec en el període anterior però no van advertir al conseller de la superficialitat i falta d'organització de les seves presentacions i conferències que tant li agradava de fer. Els crítics s'han autodesacreditat.

La Consellera d'Ensenyament ha demanat obertament que s'expliquin les mesures preses i no  s'iniciï el curs amb una jornada de vaga com ha convocat el sindicat CGT. Ha lamentat que s'hagi utilitzat els infants en missatges crítics contra el Departament d'Ensenyament amb afirmacions abusives que no corresponen a la realitat. Amb paraules del mestre escriptor Emili Teixidor ha dit que si el mestre no es dignifica ell mateix tampoc el dignificarà la societat i ha denunciat actuacions que un mestre no es pot permetre davant dels alumnes.

Els resultats acadèmics són baixos com per esborronar-se. Sols un 51% dels alumnes superen totes les matèries en passar de curs. La Consellera posa com a fita arribar a un 60% d'immediat, a final de curs. Efectivament qui tenint capacitat no supera les matèries ja comença a retallar el seu futur. Si amb mitjans no ho hem resolt millor, ara amb les retallades no podem justificar pitjors resultats.

Malgrat aquesta valoració favorable per la coherència interna, jo haig de seguir contrinuint i penso que hi ha mesures alternatives. Les vaig anunciar el 22 de maig proppassat. Les mantinc, especialment la primera: supressió del sistema de substitucions. I en tot cas, si es manté el sistema actual, quant abans que el període de carència de substitució, ara de deu dies lectius (és a dir, fins a setze dies continus), es redueixi a cinc dies lectius (nou dies continus). Qualsevol refredat, avui diagnosticat com a víric, és considerat contagiós i els metges -contra els voluntariosos que resistim- demanen aïllament durant una setmana. Més enllà d'una setmana, s'han de cobrir totes les substitucions i els directors com a caps de personal han de conèixer el profesosrat i  el seu comportament respecte a baixes.

La meva oposicó radical als increment de ràtio sembla assumida per la Consellera quan anuncia que aprofitant el descens de natalitat de 2010, el proper curs 2013 confia retornar a les ràtios de 25 alumnes a les aules d'infants de tres anys.

L'aprenentatge-servei s'introdueix a l'educació secunària com a  servei comunitari de l'estudiant en cent instituts. Bé.

Les direccions dels centres se'n surten com poden i es veuen amb la necessitat de comprar mobiliari. No cal amagar que IKEA els ofereix un mobiliari multifuncional, lleguer  i a preus especials ajustats per als centres escolars. Segur que les compres de l'Administraciió surten més cares. Millor seria assignar crèdit als centres, que fessin comanda ajustada i visada pel Departament d'Ensenyament. Els centres també s'estalviarien els patiments d'inici de curs atès que les subministradores fabriquen per comanda i no poden servir-ho tot puntualment.

Per 123 € no ho compra l'Administració
Per 240 € no ho compra l'Administració
Reprodueixo les mesures proposades confiant que orientin decisions futures. Martí Teixidó


Mesures alternatives a les retallades en educació

1      Supressió del sistema de substitucions: molta gent gestionant als serveis territorials, nomenaments fragmentats amb destinacions molt diferents i especialitats forçades. És una despesa alta amb una eficiència baixa. Pel cap baix 100 funcionaris gestionant i 1.000 professors en dansa. Tots aquests sous es destinaran a completar dotacions estables dels centres. Cada centre ha de cobrir les pròpies substitucions reduint transitòriament algunes activitats de suport. Si es produeix una acumulació de baixes es pot demanar la cessió temporal d’un docent d’un centre de la zona. Si tants fossin baixa, caldrà suspendre classes per causa d’epidèmia però  confiem que sigui una situació molt poc freqüent.
2          Si cal reduir, abans reduir professionals de complement: reducció del 50% d’inspectors i de sindicals (250 places). reducció del 50% de professionals dels EAPs i CRPs (400 places).
3         Retorn de la gestió de transport escolar i de beques de menjador escolar als SS. TT. i ajuntaments. La mateixa feina es feia amb costos mot més baixos per personal que coneixia bé les necessitats dels centres (inspectors i funcionaris de gestió). Reducció proporcional o supressió transitòria dels Consells Comarcals.
4         Reducció del personal i activitats d’educació de les diputacions que fan molt bé però amb caràcter complementari, no centrat en els alumnes.
5      Integració de les activitats dels ICEs a la Universitat en allò que és formació i als CRPs en el què és d’assessorament. Aprofitament dels recursos de la xarxa CESIRE com a difusió i col·laboració.
6          Encàrrec als docents universitaris d’educació de la dedicació anual de 100 hores d’estada a escoles o instituts fent acció de modelatge o formació.
7   Crida als mestres/professors jubilats en període voluntari i als mestres/professors jubilats d’ofici amb bona salut. 5 hores de servei setmanal a un centre docent.
8        Introducció de l’aprenentatge-servei com a servei comunitari de l’estudiant universitari avaluable dins del seu currículum d’estudis. (Entre 100 i 200 h d’activitat amb alumnes més joves als centres).
9     Introducció de l’aprenentatge-servei com a servei comunitari a l’educació infantil i educació primària a càrrec d’estudiants d’educació secundària incloent l’acompanyament a sortides (malgrat que es perdin alguna classe).
10   Participació dels alumnes d’educació secundària en serveis del propi centre: cantina, recepció i telèfon, biblioteca, reprografia, comunicació telemàtica, jard¡neria, neteja de manteniment, reparacions menors, senyalitzacions i informacions...
11      Absorció de la partida de grans compres d’equipament. Compra directa dels centres aprofitant els preus d’oferta de la societat de consum, excepte en allò que no hi és disponible i que l’Administració pot gestionar a millor preu.
12   Contribució de les editorials a l’ensenyament amb una quota d’exemplars dels llibres adequats als alumnes dels centres.
13      Recompra dels llibres manuals i de text d’ús personal al terme del curs.
14  Reducció de la despesa de monitors en colònies i camps d’aprenentatge. Correspon als docents fer-se càrrec de les activitats d’aprenentatge i supervisar l’organització dels serveis.
15      Reducció de tècnics curriculars i d’assessors al mínim. El que calgui i han d’estar sempre vinculats a un centre. La seva activitat és sempre subsidiària i està associada a l’activitat docent.

La Justícia no és el poder judicial que ha de vetllar per la justícia de tots, dels més fràgils abans que dels qui viuen traient benefici del treball dels altres.

Gràcies González Faus per la teva veu sempre valenta.

Carta al ministro del Interior sobre los sucesos de Écija

Fernández Díaz se ha puesto en contacto con el ministro de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón, para que la Fiscalía General del Estado "actúe como proceda a Derecho en relación con estas actuaciones y con quienes están incitando a realizarlas", y ha hecho hincapié en los dirigentes políticos que participaron en el asalto a los supermercados, ya que "cometen una gravísima irresponsabilidad de la que tendrán que dar cuenta". Gallardón ya ha trasladado esa petición de investigación al Fiscal General, Eduardo Torres Dulce.
El ministro ha dicho ser "consciente" de que "en estos momento hay gente que lo pasa mal", pero ha matizado que "el fin no justifica los medios". Fernández Díaz ha dejado claro que "en ningún caso" se va a permitir que se viole la ley, entrando por la fuerza en un supermercado para llevarse alimentos sin pagar y "ejerciendo violencia sobre algunos empleados".

09.08.12

Mi querido señor ministro: Acabo de oír por radio sus declaraciones a propósito de los sucesos en el supermercado de Écija. Reconoce Ud. que hay mucha gente que lo está pasando mal, pero arguye con el clásico axioma moral: el fin no justifica los medios.
Como el ideario de su partido apela a “los principios del humanismo cristiano”, me permito recordarle que según esos principios no hubo en aquella acción ningún uso de medios moralmente ilegítimos (en su legalidad no entro ahora).
Los principios del humanismo cristiano proclaman que “en casos de extrema necesidad todas las cosas son comunes” (in extrema necessitate omnia sunt communia). Porque “la distribución y apropiación de las cosas que procede del derecho humano no puede impedir que estas cosas remedien las necesidades de los hombres. Por eso todo lo que uno tiene de más lo debe a los pobres para su sustento. Y si la necesidad de alguien es tan grave y tan urgente que hay que remediarla con lo primero que se tenga a mano…, entonces cualquiera puede remediar su necesidad con los bienes de los demás, tanto si los quita de modo público como secreto; y esta acción no reviste carácter de robo ni de hurto”.
Estas palabras no son del alcalde de Marinaleda ni del innombrable Carlos Marx. Son de Santo Tomás de Aquino, uno de los pilares de ese humanismo cristiano al que Uds. dicen seguir. Y puede verlas en la Summa Theologica (2ª 2ªe, cuestión 76).
A ellas añadirá el cardenal Cayetano, gran comentador de Tomás, que un juez puede distribuir entre los necesitados el dinero sobrante de los ricos. Me pregunto, pues, si no están Uds. en el atolladero de aplicar la ley contra unos principios que dicen regular el ideario de su partido, quedando como embusteros ante la ciudadanía.
Entiendo además que si Ud. esgrime ese principio de que el fin no justifica los medios, se volverá inmediatamente contra toda la política de este gobierno: para un fin de suyo legítimo y necesario como es rebajar nuestra deuda, ha recurrido el gobierno a medios inmorales (temo que quizás también anticonstitucionales) como son privar a mucha gente de derechos constitucionales, de los ingresos mínimos indispensables, abocarlos al hambre, a la desesperación, a la falta de asistencia médica indispensable, a tener que recurrir a unas Caritas ya desbordadas y a quedarse sin vivienda después de un enorme esfuerzo y encima con una deuda impagable para la que ni siquiera vale el principio lógico de la dación por pago.
La mayoría de los medios que han aplicado Uds. para saldar la deuda española son inmorales y no se justifican por ese fin tan legítimo.
Hace poco habló el presidente del Gobierno de posibles nuevos recortes en esa misma dirección, para reunir 65.000 millones de euros imprescindibles. Su gobierno debe saber que, en España, hay 16 personas que poseen ellas solitas unas fortunas cercanas a los 60.000 millones. Sólo 16 personas entre más de cuarenta millones de españoles. No creo pues que, a la luz del humanismo cristiano, pueda caber duda de cuáles hubieran sido los medios legítimos.
Porque, por otro lado, se repite ahora que todo el dinero que nos va a prestar draconianamente la UE es “para tapar los agujeros de los Bancos”. Ya habíamos oído mil veces que el problema de nuestra deuda era sobre todo de carácter privado y no público; y ahora lo vemos confirmado al saber dónde van a ir esos primeros 30.000 millones que esperamos recibir el mes que viene. Los Bancos y sus agujeros han sido efectivamente los primeros causantes de nuestro desastre actual (sin negar ahora otros factores exteriores a España).
Y lo fueron porque, para un fin de legitimidad muy discutible (como era el enriquecerse más y más) pusieron en juego medios absolutamente ilegítimos, otorgando préstamos que sabían que no podían ser devueltos pero de los que esperaban resarcirse con expropiaciones forzosas mucho más pingües de lo que se expropió en el supermercado de Écija.
¿Sabe Ud. cuántas viviendas inútiles son hoy propiedad de los Bancos? Un ministro del interior debe conocer ese detalle. Como sabrá también que a bastantes gentes ancianas y no muy letradas que tenían en Bankia unos ahorros de seis mil o diez mil euros que constituían toda su fortuna, se las engañó haciéndoles firmar un papel que “iba a ser su solución”, y se les convirtieron los depósitos en acciones, robusteciendo al Banco y debilitándolas a ellas al impedirles disponer de su dinero ahora que lo necesitan.
Si Ud. está decidido a no permitir que para fines en sí legítimos se usen medios ilegítimos, no dudo de que, antes que al alcalde de Marinaleda y su grupo, llevará Ud. a los tribunales a una serie de banqueros de cuyo nombre prefiero no acordarme para esperar a que los investigue la justicia.
O mejor: déjeme decirle que dudo mucho de que Ud. se atreva a hacer eso que sería tan justo: porque son esos Bancos quienes financian buena parte de sus campañas electorales que, tal como están, son otro medio ilegítimo que no queda justificado por el fin de ganar unas elecciones. Y, por supuesto, esto último no vale sólo para su partido sino también para otros del Estado.
Puedo equivocarme como todo ser humano. Pero siempre he tenido la impresión de que, en su partido, suelen argumentar apelando a grandes principios universales indiscutibles, pero que no se aplican al caso concreto que se discute. Y que además suelen exigir a los demás lo que no se exigen a Uds. mismos. Debo confesar que las declaraciones suyas que acabo de oír por radio, me confirman una vez más en esa impresión.
Gracias por haberme leído. Quedo de Ud. atentísimo
José Ignacio González Faus