dimarts, 25 de juny de 2013

El ministre d'economia de Guindos vol per sota dels 645 €. El ministre d'educació vol per sobre de 6.5 punts de nota.

Jo penso que no tenen vergonya. El que no puc entendre és que una majoria de ciutadans puguin escollir-los com a representants en les eleccions polítiques.

¿Com és possible que la gran majoria de la població que té sous baixos molt per sota dels 30.000 € (el sou al que pot arribar un professor) toleri que es parli de rebaixar el salari mínim per sota de 645 €?

¿Com és possible s'atreveixin a exigir una nota de 6.5 punts justament als qui tenen menors recursos econòmics i culturals familiars? Alumnes o estudiants que aviat faran alguna feina complementària que els reduirà el temps d'estudi. Entre tant, aquells que no tenen dret a beca poden passar amb un 5 i estar a la universitat els anys que calgui, a vegades muntant macrofestes de cervesa i decibels perquè estan avorrits.



Convé que el professorat tingui clar:

1
Estem al servei dels alumnes per: 1 estimular el seu desenvoupament personal i apttudinal, 2 facilitar la seva incorporació  a la societat,  i 3 donar-los el màxim accés a la cultura. Afortunadament no ens han comprat amb el sou. Altres col·lectius cobren sous molt més alts i així els han comprat el pensament i la voluntat.

2
Els resultats escolars són un producte multifactorial: capacitat personal + entorn familiar estimulant + accés a recursos culturals + institució escolar organitzada + professors compromesos amb els alumnes. La nota no té valor en ella mateixa sinó en funció de l'alumne. (Igual que les puntuacions en borsa o el preu de mercat dels productes).

Els profesors ja sabrem què hem de fer.