divendres, 30 de desembre de 2011

Fascinació pel coneixement del món front al pensament materialista i calculador

L’origen de tot saber i gaudi és la fascinació pel món. Πλάτων i ριστοτέλης van veure en aquesta fascinació, aquesta fascinació s’ha anat marcint, eclipsada per un pensar materialista i calculador, que prefereix veure el món com a mecànic i controlable. Un món materialista que redueix la realitat a xifres i estadístiques pot acumular informació, però no pot estimar n actuar amb saviesa. I només podem respectar i conèixer a fons el que estimem.

Jordi Pigem a Bona crisi. cap a un món postmaterialista. Ara llibres 2009


Without data, You are just another with an opinion. (Andreas Schleicher)

Ben d’acord. Primer les dades i fets; primer. Ara bé, solament amb dades no podem comprendre bé la realitat ni trobar el sentit de la nostra acció, en vida, al món.

No podem perdre l’encís del món

No podem deixar de fascinar-nos davant la realitat energètica i viva

Hem d’entusiasmar-nos i entusiasmar (posseïts del/s déu/s)

MTP

diumenge, 25 de desembre de 2011

NADAL 2011 SENT-I-PENSAMENT VIDA HUMANITZADA

Pots seguir la lletra amb la música i potser cantar tu també.

dijous, 8 de desembre de 2011

ACCIONS QUE PODEM FER per introduir un canvi necessari


El sistema econòmic no pot ser ja més de creixement continu infinit com ens havíem pensat. Descriptors de la situació actual que cal encarar sense continuïtat amb l'anterior.
  1. Ni la població -a la nostra àrea geogràfica- creix com ho ha fet el darrer segle. Menys fills per família, més persones que fan opció de single - per orientació sexual o per llibertat d'opció de vida. La tendència a estabilitzar la població arribarà també en les regions més pobres quan accedeixin a una economia sostenible; ni misèria, ni sobreproducció.
  2. No hi ha nous mercats per conquerir, colonitzar o explotar com ha estat la història occidental dels darrers mil·lenis. Ara sols podem pensar en relacions d'intercanvi d'gual a igual.
  3. Contra la tesi de Malthus, la producció d'aliments arriba per a tots els habitants del planeta però no està repartida ni ben localitzada i es procedeix a destruir excedents de forma vergonyant.
  4. Hem de posar un límit a l'explotació dels recursos naturals de la Terra, corregir la voracitat perillosa i irresponsable davant les generacions futures.
  5. Hem de saber viure amb producció i consum estabilitzats i en aquest cas sobra el finançament o solament escau en un percentatge mínim del 5 o 10%. Sobren entitats financeres. S'ha acabat el problema.
No hi ha democràcia real. La democràcia representativa és no res. Ben pocs són els ciutadans que dediquen uns anys a la representació política amb valors insubornables i compromís amb els ciutadans. (Fem honor a Maria Rúbies, a Lluís-Maria Xirinacs, Juan-Maria Bandrés i a José-Antonio Labordeta; ells saben quan van patir per mantenir una valors i mai ens van defraudar). Ara veiem uns polítics, a Catalunya, a España, a Europa i a USA que no poden fer res amb el poder econòmic i potser molts tampoc ho volen perquè quie els hi ha posat és el poder econòmic. Malament quan la política és una professió dels que no tenen professió, no tenen el reconeixement per la seva professió o no els agrada la que varen escollir.

Doncs bé, si no som ciutadans, si solament som consumidors i això esperen de nosaltres solament podrem aplicar la democràcia al consum. És l'únic dret lliure què ens reconeixen, l'única força què ens queda. Exercim-la!

  1. No comprem loteria. Un invent espanyol per salvar la "bancarrota" de la monarquia. ¡Quina ingenuïtat o superstició pensar que toca més a Can Valdés o a La Bruixa d'Or malgrat que sigui cert! ¡Quina enganyifa quan en temps de crisi i misèria veiem cua per comprar loteria a les administracions!
  2. No regalem quincalleria ni cosetes per complir amb els amics i les persones estimades. Quanta producció inútil, quants bibelots que s'omplen de pols!
  3. Ja n'hi ha massa de futbol. Actualment és l'expressió de la inflació i l'abús econòmic. I això no és responsabilitat del capital sinó de la massa de ciutadans que li donem suport. És inacceptable. Messi guanya 31.000.000 €. Un professor d'universitat amb grau de doctor guanya 60.000 €. ¿Es pot acceptar que un xicot que juga molt bé al futbol guanyi el sou de 517 professors universitaris de màxim nivell? Un seient de grada pot valdre entre 6.800 i 10.000 € temporada i no en queden. La matrícula en una universitat pública es mou entre 1.000 i 2.000 €. I com més crisi econòmica, més futbol ens endossen cada setmana. Ja n'hi ha prou. Depèn de nosaltres fer baixar aquest abús en un any.
  4. Conversar a tot arreu (dinant amb família, amb veïns, a l'ascensor, a les botigues, fent cua...) sobre el frau i abús econòmic que ens estan fent i les petites accions què podem emprendre per frenar-ho. Es tracta de crear opinió pública, la que ara no hi ha doncs és solament l'opinió publicada per periodistes i escriptors a sou.
  5. Demanar serietat i compliment als serveis públics. Posar-se drets al tren i demanar als vigilants que vigilin i als informadors que informin. Desaprovar en veu alta que es demani almoina utilitzant nadons. Demanar als policies que no aparquin en passos de vianants, que o mirin a l'altra banda. Quan hi ha gran desplegament preguntar i tronar a preguntar quina autoritat ha de passar doncs ja sabem que no és per servei als ciutadans.
  6. Destapar l'economia submergida i el diner negre. Primer de tot, noslatres hem de pagar els impostos i no demanar res en negre. Demanar sempre factura i rebut a ca¡xa, i sobretot a les farmàcies, als centres d'estètica i perruqueries, als metges i advocats. Expressar la nostra disconformitat amb parents i amics que abusen de l'atur i segueixen fent feines.
  7. Informar-nos abans de comprar de la procedència dels productes. Comprar el de més a la vora sempre que es pugui. Atenció! Ens han envaït els electrodomèstics de línia blanca: Bosch, Siemens, AEG, Miele, Indesit, Bauknecht, Liebherr, AEG i els automòbils de gamma de prestigi: Audi, BMW, Volkswaguen i els assimilats Seat, Skoda. Hem ofegat o venut la nostra indústria. ¡I és clar que no podrem pagar a Alemanya amb un desequilibri tan gran! (No es considera exportació i no passa per control de balança importació-exportació). ¿Què en queda de Corberó, Bru, Crolls, Superser, Corcho, Ignis, Balay, Orbegozo, Fagor, Edesa, Aspes ...? (Moltes del grup alemany BSH) I en agricultura, llets i carns; estem ofegant la producció del país mentre es dóna entrada als productes de France, ells que volquen camions de fruita quan no la tenen tan bona i no els passa res. El lliure mercat i la lliure competència estan manipulats i alguns de casa en deuen cobrar comisisons doncs no seria possible.
  8. No es pot comprar solament pel preu més baix. No es pot entrar en el joc. Tard o d'hora es paga. Els petits comerços han de fidelitzar clients i els consumidors no hem d'anar a cercar en automòbil allò que podem adquirir en proximitat. Declarem-nos clients de l'òptica, de la botiga d'electrodomèstics, de la fruiteria... i demanem tracte de client preferent.
  9. No podem contribuir a l'explotació dels mal pagats treballadors xinesos comprant a preus rebentats. Teníem les millors fàbriques de joguines a Alacant i ja o hi són. Les sabates de senyora i botes han resultat tòxiques per falta de controls. Erem exportadors de sabates (Mallorca, La Rioja, Castelló, Valverde del Camino) i ara comprem calçat esportiu de marca fet a...? Seran necessaris alguns boicots declarats ben informats. Tenim el poder de decisió els consumidors. Exercim-lo!
  10. A Catalunya ens han d'atendre en català. Si no ho poden fer, respectarem la persona, demanarem al resposable i si no es redreça, anirem a un altre establiment. Avui se sap més català que mai i tothom té possibilitat d'aprendre'l. No valen excuses. S'ha de parlar en català, malament o bé. El pitjor català és el què no es parla. MTP

divendres, 2 de desembre de 2011

BANKERS I FINANCERS especuladors. Ja van ser retratats a Mary Poppins

Moriran d'infart i amargats sempre vigilant. Nosaltres cantarem amb els infants i sempre amb bona companyia compartirem taula i riurem junts. Ja ho deia en Xesco Boix. Ens entaularem i hi posarem pa torrat, figues seques i nous i avellanes i vi bo. I si cal farem sopa de pedres, d'eurons no que ens faria mal.





Anirem a cantar i ballar a la pista Plaça Catalunya que és de tots. Què s'han cregut aquests! Muntarem l'espectacle i els caurà la cara de vergonya. 2.600.000 € de l'Ajuntament de
Barcelona!

A sobre són ridículs: Barcelona ciutat internacional de compres nadalenques... han retornat a principis del segle XX. Què es pot comprar a Barcelona? Tara? Penetons? Nina Pixi? Colonietes? Perfumetes? Ositos? Ridícul. Ridícul. Ridícul.
Si a tot el món comercial hi ha el mateix! S'ha de ser memo per a nar a una altra gran ciutat a comprar.

I ni criteri estètic.
BARCELONA que alguns creatius van saber veure:
BAR CEL ONA.
Ara a uns rònecs se'ls ha acudit
BARGELONA. I què més!
Bacagona: plena de contenidors d'escombraries.
Bergantona: si n'hi ha de brètols què no saben ni què hi fan.
Merkelona: ja no sabem veure res més i volem vendre allò que no inventem ni fabriquem.
Sargantona: venem còpies imitades del llagardaix o sargantana de Gaudí.
Fugiu! Aneu a fer punyetes!

I insensibilitat davant la Ciutat dels Sensesostre plena d'habitatges nous i buits. Vergonya humana. Vergonya humana. Vergonya humana.

Hermes Teixidó, per posar les coses al seu lloc. I sinó, nosaltres tenim el cap clar i el cor net.
La fotografia actual de la Rambla de Barcelona és de fotògraf freelance