divendres, 27 de desembre de 2013

LLENGUA CULTURA PAÍS. Tot en el Concert de Sant Esteve al Palau de la Música Catalana

Perquè tenim una llengua: Som
Perquè comuniquem i creem cultura de tota mena (clàssica, literària, musical, plàstica, arquitectònica, tecnològica, esportiva, científica, humanística, bioagrícola, rapera i grafitica...) i sabem aprendre de la ceació cultural d'altres pobles.
Perquè som un país solidari i dialogant que incorpora tots els vinguts amb una llengua comú i amb els seus orígens que ens permeten fer ecocultura.

I amb això ja en tenim prou i molt.
Però si ens neguen la nacionaliatt catalana, si ens volen espanyolitzar en una cultura rància i caciquil i si criminalment volen fer desaparèixer la nostra llengua... Què volen aquesta gent que truquen de matinada, que varen voler tancats a la presó homes plens de raó pel Cant de la senyera al Palau que ens volen a  l'estaca a la que estem tots lligats. Ens han fet anar a la independència per necessitat. Sí i Sí. Som més dels que ells volen i diuen i per això ens neguen el dret a la consulta democràtica.

Diguin el què vulguin els enemics de Catalunya. El Concert de Sant Esteve ha estat un acte cívic, culte, social i polític. Sí, polític de tots, en el millor significat de política: fer poble;  no partídic, no s'hi ha vist cap signe de partit i hi cabien tots menys els qui entren a trinxar amb violència feixista com van ver a l'estatge català de Madrid l'11 de setembre i els partits sectaris que els donen suport callant.


El Concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català, 100 anys després, segueix més viu que mai. És el concert de tots els catalans i dels altres catalans i dels negres catalans i dels magribins catalans i dels llatinoamericans catalans. Vegem-ho a Vilaweb

Infants de colors, mares i pares, avis i àvies, tiets i tietes...
tots plegats en harmonia i al mateix ritme [minuts 25:30 a 29:00] i el més Petit Rabadà encara amb poca veu però el cor de l'immens  Palau de la Música de tots els catalans.



El Concert de Sant Esteve és una mostra del poble familair que volem ser. Adults, joves, infants, nenes i nens... quatre generacions juntes (front a la fragmentació generacional de la societat de consum). Blancs, morenos, rossos, negres, heterosexuals, homosexuals, omnivorians, naturistes, vegetarians (front als sectarismes fonamentalistes poc socials).

M'emociona particularment veure gent de totes les edats junts i infants d'origen divers que troben acollida a Catalunya. (S'hauran de pressupostar beques públiques per tal de donar l'oportunitat a més fills de treballadors migrants que puguin incorporar-se a corals, esbarts dansaires, elencs teatrals, escoles de música i conjunts instrumentals)

La direcció musical distribuïda excel·lent. La direcció artística (oculta) amb molta idea: organització precisa, transicions ràpides i segures, presentació  de proximitat, rigor musical amb simpatia informal. Excel·lent amb matrícula. Per tornar-hi cada any amb creativitat renovada.




Fotografies publicades a Vilaweb 27.12.2013



Cant de la senyera. SíSí, tots per la interINDEPENDÈNCIA