dimarts, 16 de juny del 2009

ISARAEL - PALESTINA

S'ha acabat el temps.
Massacre abans de les eleccions USA i ara paraules no cregudes de Netanyahu.
El 1974 es va llençar la idea d'un estat Palestí a Cisjordània.
Era una idea avançada. Han passat 35 anys, més d'una generació.
És molt tard, massa tard per a fer dos Estats amb territoris mal definits i població palestina a Israel i població israeliana a Palestina.
Els murs de la vergonya elevats al quadrat aixecats per Sharon han estat tolerats per la "incomunitat internacional" però han palesat que el territori humà no es pot dividir. Si mai s'ha acceptat que es pogués dividir Jerusalem, ara ja no es pot dividir tot el territori.

El 1967 les Repúbliques Aràbigues Unides (RAU) amb Egypte al front van estar a punt de fer desaparèixer Israël i vam estar al costat d'Israël. Sempre estem de la banda dels perdedors perquè no volem que perdi ningú. Ara és Israël que aplasta els palestins i hem d'estar de la banda dels que més pateixen.



Ningú no ho ha dit encara; em diran utòpic o que no hi toco. Com quan vaig dir "tard o d'hora, les dues Alemanyes acabaran unificades". No va passar un any.

Ara penso i dic. Cal pensar en un estat integrat Israel-Palestina, un estat binacional amb representació proporcional a la població israeliana i palestina (40::60, 60::40, 55::45...). Sempre, al parlament i al govern, . Un govern pactat, d'entesa necessària i si cal, si la proporció és molt similar amb períodes de govern amb alternança de dos caps de govern, un de cada identitat nacional. Al cap i a la fi, a Isarel ja van fer un període de govern d'unitat Labour-Likud (Peres 1985-Begin 1987) amb alternança dels caps de govern. Si calgués, la presidència de l'estat binacional podria ser designada per un consell de Nacions Unides. Tots han de viure i ara, en primer lloc els que més estan patint. Martí Teixidó

Oïm i sentim Jerusalem of gold, of light, of bonze. I am the violin for all your songs de Naomí Shemer, el segon himne nacional. Oïm també Palestina de Manu Chao. Estem amb tots



Jerusalem of gold, of light, of bonze
Amb transcripció fonètica perquè poguem canta-la



Milonga del moro judío










Vegem i contemplem, en animació i en la realitat, com es mata la vida, com es vessa la sang. No ho acceptem. Els qui treballem a l'educació no ho acceptarem mai.







POLÍTICA AMB MAJÚSCULES, política intel·ligent, amb visió oberta i compromís

Un discurs polític fonamentat, consistent i potent, pronunciat amb autoritat pròpia.
És una esperança que la paraula sigui paraula de veritat i es faci acció. Està a l'alçada de Washington, Jeffersosn, Lincoln.

Entre d'altres, tracta el tema de les religions amb perspectiva de diàleg interreligiós. Benet XVI papa de l'Esgslésia Catòlia i cap d'estat del Vaticà n'haurà d'aprendre o callar per sempre. I els docents responsables ja serà hora que superem la indiferència a la que ens va dur l'escola doctrinària nacional catòlica del règim de Franco i oferim als alumnes la cultura religiosa que necessitem per entendre la cultura, la història i evitar que quansevol grup sectari els pugui entabanar. L'actual ordenament curricular admet aquesta opció de cultura i història de les religions a la que els pares s'acollirien majoritàriament i evitaríem la ridiculesa amb que es tracta la religió entre doctrina confesional i activiatts alternatives. Si la majoria política del govern no l'ha potenciada és per mantenir calmada la Conferència Episcopal Catòlica però... ja ho hem vist. Volen decidir la vida i ètica de tothom com els acusadors de la dona davant Jesús de Galilea. ¿Què té que veure l'Esglesia Catòlica i Jesús de Galilea defensor dels desastrats de la Terra i per això vist com un home de déu, con un ungit (Xristos) de déu?

Text integre en English i en català
Una bona ocasió per practicar la llengua anglesa, oir i llegir en anglès. Un bon listening per fer a la classe. Un docuemnt a estudiar a Ciències Socials o a Educació per a la Ciutadania.