Anunci previ sense requisit d'inscripció. Com ho sabien que serien més de 20.000 persones?
No sé com podrien fer el recompte, però a un quart de deu ja pujava una riuada de gent pel passeig de Gràcia. Arribats a al carrer del Consell de Cent i pujant per la banda dreta la densitat humana arribava al límit. Sí, jo també hi era i vaig quedar com tothom enllaunat en una massa compacta. La projecció de llum va començar puntual i tots en silenci bocabadats. Silenci de la gent perquè si algú volia passar per algun carrer proper o estava a casa seva tranquil havia de sentir, sí o no sí, una banda sonora de soroll hiperdecibeliat que es sentia al carrer de la Diputació o més avall.
El carrer enfosquit i tots bocabadats.
Què miràven?... Què vèiem?...
Què escoltàvem?... Què oïem?...
Què sentíem?... Què interioritzàvem?...
Res de res. Nada. Rien de rien. Nothing. Nihil. οὐδέν.
Però tothom allà. Espai complet. Deu minuts i marxem.
Ja havíem estat així, en massa, comprimits, en aquest passeig de Gracia. Contra la guerra a Iraq el 2003, contra l'atac a la llengua catalana el 2010, per la independència d'una España que no ens tracta bé el 2012, per la regularització dels migrants sense papers el 2016, per la llibertat dels presos polítics el 2018, per l'escola en llengua catalana per a tots el 2021.
I ara hi anem per no res, per una exhibició de llum en una fatxada, fent una gran producció de llum de mòbils per endur-nos les imatges a casa. Massa de gent ocupant l'espai públic per a no res, per a nihil. Per no abusar, passo la paraula a Judith Butler (2015) professora de retòrcia, literatura i filosofia postestructuralista a la Universitat de Berkeley, California.
Que un grupo de personas manifieste su existencia a base de ocupar el espacio y de persistir allí es en sí mismo un acto expresivo, un acontecimiento significativo en términos politicos y que puede tener lugar sin palabras en el curso de una congregación impredecible y provisional. Otro de los resultaos efectivos de estas actuaciones colectivas es que se hace manifiesta la idea que se trata de una situación compartida, y que están oponiéndose a la moral individualizadora que convierte en norma la autonomía económica justamente en unas condiciones en que la autosuficiencia es cada vez más inviable. (...) Aun siendo ajena a las modalidades parlamentarias del discurso hablado y escrito, esa asamblea provisional hace un llamamiento en pro de la justicia. (...) Dado que no hay voluntad popular que ejercite su efecto legitimador cuando vive delimitada o producida en un marco, la lucha por la legitimación se despliega invariablemente en la escena de las actuaciones públicas y las imágenes de les medios, y en este contexto los acontecimientos controlados por el Estado entran en pugna con los teléfonos móviles y las redes sociales a la hora de hacerse con la cobertura mediática y con la significacion trasmitida. La filmación y las acciones de la policia se ha convertido en una fórmula clave para exponer la coerción auspiciada por el Estado bajo la cual opera en nuestros días la libertad de reunión. A partir de aquí se podría llegar fácilmente a a cínica conclusión de que todo esto no es más que un juego de imágenes. [Cuerpos aliados y lucha política, p. 25-26].
La concentració davant la Casa Batlló no té contingut. Percepció visual i auditiva potenciada per la tecnologia. Tots bocabadats. Els humans som animals que podem, que necessitem bocabadar. Si repassem la història, cada època té el seu encantament. I la llum és una constant, però era la llum directa viva. Moisès va quedar encantat davant d'una argelaga encesa que no es consumia i va sentir la presència de Javhè. Uns Savis d'Orient van veure's atrets per un estel diferent i el van seguir presentint que era una manifestació de la immensitat.
A l'Edat Mitjana, rural pagesa, les esglésies estaven ben orientades a l'Est amb una finestra a l'absis per on entrava el raig de sol a primera hora del matí. L'interior fosc, enllumenat amb llànties d'oli o ciris amb flames tintinejants. Les pintures murals combinen colors freds amb blau dominant de fons horitzontal amb colors càlids reflectint les cares i els vestits vermells. L'efecte dinàmic de les llànties fa veure un cert moviment en les figures.
La gent anava a Missa a l'alba, quan es llevava el dia i entrava a l'església. Afegim-hi l'enlluernament del raig de sol que entra per l'absis i que la gent acudia en dejú, amb la panxa buida des de dotze hores. Olor de cera o oli, potser perfum d'encens i cant gregorià. Amb l'estomac buit i el corrent nerviós al mínim, la ment s'eleva. Així segons les creences es podia veure, veure espiritualment, la divinitat o els sants que viuen a la glòria. En tot cas, un asserenament psíquic enmig d'una vida dura i escarrassada. Al sermó, el mossèn els recordaria cada setmana que han de ser bons. Una prèdica ambivalent. D'una banda conviure i evitar conflictes personals. De l'altra quedar sotmesos als amos i acceptar la vida que els havia tocat.
 |
| Esglesia romànica de Santa Maria de Barberà |
 |
| Esglesia romànica Santa Maria del Bruc |
Fa
unes setmanes tots els mitjans de massa ens donaven a conèixer, i
tothom se n'assabentava d'un nou disc de música de Rosalia. De fet no és
un disc de música doncs es ven en primer lloc per la imatge i un
programa de concerts presencials que aplegaran grans audiovidències. El
concert o espectacle serà un acte ritual massiu on s'hi anirà amb emoció
i devoció. Les lletres de les cançons son més fonètiques que
semàniques però tenen el seu contingut d'alta provocació. Aquesta
mateixa imatge fàcilment es pot superposar a una imatge religiosa en l'imaginari personal.
 |
| Diari ARA imprès de 07/05/2022 |
I nous rituals socials que es van generalitzant. Com en la societat religiosa, el calendari marcava actes socials públics que ocupaven els carrers com les processons del Corpus. avui són els esdeveniments esportius, les curses són els actes socials més presents als carrers. Mostren gent esforçada i admirable. Corren, suen i molts voluntaris ajuden en l'avituallament.
Marató de Barcelona 2022 - BTV https://youtu.be/xk8pAC0FyPU
Podem veure com el calendari religiós avui de diferents confessions, va quedant substituït pel calendari esportiu: lligues de futbol, maratons, jocs olímpics, esports d'hivern, esports d'aigua.
La societat de comunicació de massa difon unes altres pràctiques, esports, músiques, lectures. És la llibertat de la qual ens hem dotat i no volem censures. La llibertat d'expressió s'ha de correspondre amb la llibertat d'elecció. La llibertat d'elecció s'ha d'educar en la infància i adolescència. Educa la família i no sap massa com. Educa l'escola i queda polaritzada pels aprenentatges que marca el currículum escolar. Eduquen els mitjans de comunicació amb els qui programen que coneixen bé la psicologia i la sociologia de masses. Potser es superposen llibertat d'expressió i llibertat de manipulació si no hi ha una ètica centrada en la persona i els drets humans sinó una no-ètica centrada en els interessos individuals i els guanys comercials. No ens podem queixar. Som lliures d'escollir. El truc és que no se n'ensenya. Som lliures. Cadascú decideix.