diumenge, 22 d’abril de 2012

Ha de sortir Alemanya de l'euro?




Fixeu-vos en la situació d'Espanya, que és ara l'epicentre de la crisi. Ni parlar-ne, de recessió; Espanya està en plena depressió, amb un índex d'atur del 23,6%, comparable al dels Estats Units en els pitjors moments de la Gran Depressió, i amb una taxa d'atur juvenil que supera el 50%. Això no pot seguir així, i la certesa que no pot seguir així és el que fa pujar cada vegada més els interessos del deute espanyol.
En certa manera, en realitat tant és el motiu pel qual Espanya ha arribat a aquest punt, però val pena assenyalar que el problema espanyol no s'assembla gens als contes moralistes que són tan populars entre els alts càrrecs europeus, sobretot a Alemanya. Espanya no ha estat un país malbaratador: la vigília de la crisi tenia un nivell de deute baix i superàvit pressupostari. Però, per desgràcia, també tenia una gegantina bombolla immobiliària, una bombolla que va ser possible, en gran part, gràcies als enormes préstecs dels bancs alemanys als seus homòlegs espanyols. Quan la bombolla va esclatar, van deixar l'economia espanyola a l'estacada; els problemes fiscals d'Espanya són una conseqüència de la depressió, no la causa.
El suïcidi econòmic d'Europa  PAUL KRUGMAN  The New York Times | diari Ara  22/04/2012, p:34
http://www.ara.cat/premium/debat/suicidi-economic-dEuropa_0_686931365.html

I Krugman diu que per sortir de la crisi caldria sortir de l'euro.

Efectivament si no se surt de l'euro i s'ha de reduir el dèficit i limitar la inflació...no es pot sortir d'una depressió. I si ja ho han patit: Éire, Ελλάδα, Italia, España... i no parlem de Bǎlgariya, Magyarország potser hem de pensar que soalment convé la contenció del creixement a Deutschland. El país que més alta tenia la moned, el marc,  tenia dificultats d'exportació i por això vol inflació zero.
Deutschland que es va inflar del préstecs fets als bancs espanyols que fninançaven la bombolla immobiliària sense límits. Deutschland que es va enamorar de Ελλάδα es el 1800 idealitzant-la romanticament i ha acabat venent-li tota la producció industrial aniquil·lant la indústria grega i ara es queixa que els grcs no li paguen el deute.

Potser l'alternativa és que  Deutschland surti ella de l'euro durant uns anys, mentre vulgui mantenir la contenció que li permet col·locar el seus productes arreu. Si és així, no hi ha lliure circulació de mercaderies i els països poden posar limitacions, acords de comerç recíproc, arancels fer ajustaments de canvi de divisa. Si en canvi, anem junts dins de la Unió Europea, Alemania ha de ser solidària amb Grècia i España com, dins d'España, Catalunya ho és amb Extremadura i Andalucía. (Bé, sense arribar als abusos d'inversió de les balances fiscals com en el nostre cas).



Política econòmica segons el professor Gonzalo Barnardos
a) Fomentar l'economia productiva i desincentivar l'especulativa, amb la instauració d'algunes normes i diverses regulacions.
b) Enfortir la classe mitjana a través del manteniment dels serveis públics essencials i una redistribució de la renda més bona.  
c) La despesa pública hauria de finançar inversions que milloressin la competitivitat futura del país, a mitjà termini.  
d) A curt termini, la despesa social hauria de ser elevada, donades les dificultats econòmiques per les quals estan passant nombroses famílies. Però seria convenient que descendís quan la situació econòmica millorés.  
e) En matèria empresarial, el sector públic no hauria de substituir el privat sinó complementar-lo. 
f) La progressivitat dels impostos hauria de ser més elevada i augmentar els tipus que paguen les grans empreses, les grans fortunes i les persones amb salaris més elevats.  
g) Cal portar a terme la reforma del BCE. En el seu nou paper, hauria de compatibilitzar l'estabilitat de preus (l'únic objectiu explícit actual) amb la consecució d'un nivell satisfactori de creixement econòmic.
França ofereix una oportunitat a l'esquerra  GONZALO BERNARDOS / diari  ARA/araemprenem  22/04/2012 , p:3
  http://www.ara.cat/emprenem/Franca-ofereix-oportunitat-lesquerra_0_686931327.html

dimecres, 18 d’abril de 2012

España, España...! Catalunya, Catalunya...!


Potser el mapa no és una broma. Potser és més raonable del què sembla respecte a España.

Deixem la provocació per a Esperanza Rouco. Poden recuperar el nom de Castilla o millor el d'Hispània per inclore des del puerto de Castilla (Santander) al puerto del Guadalquivir Hispalis (Sevilla).

Catalunya pot estar oberta a València, a les Illes Balears i a la franja de l'Aragó (més enllà a Castilla) fins la divisòria natural dels Monegros o fins on vuguin els aragonesos.

Ja som grans per a fer la Confederació Ibèrica que va proclamar Macià però que per ser bons vam renunciar a mantenir. I així ens ha anat els darrers 80 anys. Sense emprenyar-nos, ara hem d'anar endavant. Dissolució de l'España borbònica i configuració territorial de la Ibèria lingüística
Aquesta és la història d'una Ibèria diversa


                                  Portugalicia
                                  Castilla o Hispania
                                  Catalunya o Catalània
                                  Euskadi-Nafarroa
 i potser sí, potser no      Granada o Andalucía 
 







1998 –
Independència de Cuba i Filipines sota protecció d’USA. Desprestigi internacional d’España. Expressió literària.
Pèrdua de l’activitat comercial de Catalunya. Catalanisme polític.
1914 –
Mancomunitat de Catalunya, interrompuda
1930 -
Pacte de San Sebastián.
1931 –
República catalana, dins les Repúbliques ibèriques, Estatut de Catalunya

2012 –
Pèrdua d’IPF com a colònia espanyola. I què més es pot perdre a Brasil Venezuela...?. Jubilació de la monarquia que pot seguir venent revistes.
1990 –
Autonomia de Catalunya i Euskadi, clarament insuficient el 2010. Pèrdua d’inversions d’empreses catalanes.

2012 -
Dissolució de l’España borbònica.

2013 -
Configuració territorial lingüística d'Ibèria

2014 –
Confederació Ibèrica:
Portugalicia,
Castilla o Hispània,
Catalunya o Catalània
Euskadi-Nafarroa

dilluns, 16 d’abril de 2012

El rei senyors ha caigut... Ha estat una errada humana... Ha estat una relliscada.

El romancer Jaume Arnella va fer una cançó sobre una caiguda de fa uns anys de Juan Carlos de Borbó que torna a prendre sentit recuperada aquests dies. Canviant algunes paraules i noms de llocs, la cançó és ben actual després del nou accident del rei espanyol a Botswana: 'El rei, senyors, ha caigut! Ha estat una errada humana, ha passat a Candanchú el darrer cap de setmana.'

Ens ho ha recordat/recuperat VIlaWeb 16.04.2012

La banda sonora de la caiguda del rei espanyol



El rei, senyors, ha caigut!
la notícia és ben sonada,
no fa molt que s'ha sabut,
que la ràdio l'ha esbombada.
Si és que res s'aguanta dret,
ni la cosa més preuada.

El rei, senyors, ha caigut!
I ja ho sap tota l'Europa,
tot de guàrdies han vingut
per si cal repartir estopa.
Si és que res s'aguanta dret,
i a tot arreu es retopa.

El rei, senyors, ha caigut!
Ha estat una errada humana,
ha passat a Candanchú
el darrer cap de setmana.
Si és que res s'aguanta dret,
no s'aguanta ni qui mana.

El rei, senyors, ha caigut!
Ha estat una relliscada,
té l'avantbraç fisurat
i alguna altra rebregada.
Si és que res s'aguanta dret,
tot se'n va de revolada.

El rei, senyors, ha caigut!
I ara li retreu la filla
que haurà d'anar escaiolat
al casament de Sevilla.
Si és que res s'aguanta dret,
fins el més sagrat perilla.

El rei, senyors, ha caigut!
Confrares, prenguem candela,
que fins el més saberut
pot clavar-se una gardela.
Si és que res s'aguanta dret,
tothom patina quan gela.

Amb humor també es fa pensar. Que no sigui dit.

dijous, 12 d’abril de 2012

He estat i seré resistent, no-violent actiu. Quin perill per al país van ser Gandhi i Luther King? Avui reconeguts per tothom per millorar el món.


La resistència pacífica dels manifestants serà considerada un delicte d'atemptat a l'autoritat

És una de les noves mesures que pretén impulsar el ministeri de Justícia per lluitar contra el vandalisme en manifestacions com les del passat 29-M a Barcelona. També es pretén regular la difusió d'aquests actes per les xarxes socials o el telèfon mòbil

dissabte, 7 d’abril de 2012

CRISI DE GUANYS ECONÒMICS que carrega sobre treballadors i professionals assalariats

















a Sabadell


La Reforma Laboral de 2012 és inacceptable. 25 articles, 12 transitòries, 1 derogatòria i 16 finals. Són 103 pàgines de llenguatge jurídic que remeten constantment a: l'Estatut dels Trebalaldors de 1995, la Llei d'Ocupació de 2003, la Llei de millora del creixement i de l'ocupació de 2006, la Llei reguladora de la Jurisdicció Social de 2011 i la Llei de Seguretat Social de 1994. Quin abús! Reformar totes aquestes lleis superiors per comptes de fer un nou Estatut dels Treballadors i nova regulació d'assumptes socials.

Els articles són tots redactats de modificació. No se sap el text de referència sense tenir les lleis davant però queda clar a qui beneficia la modificació. Tot en favor de l'empresari amb el pretext d'incrementar l'ocupació. Fins la prestació d'atur del treballador passa a l'empresari que l'ocupi. Si pel contari fa suspensió de contracte, se li bonifica el 50% de la quota empresarial de la seguretat social.

Comparteixo que la Reforma Laboral és injusta, inútil i inficaç.

Cal mostrar la indignació i la protesta total. No pensava que la forma més adequada fos una jornada de vaga; sí manifestacions i accions contínues.

La vaga en serveis públics es fa sentir però va contra els ciutadans. Cal fer-se sentir però pensar en formes adequades a la realitat social actual.

La manifestació del 29 N a les 18h a Barcelona estava ben organitzada i amb caràcter unitari. Vaig sentir com algunes emissores de ràdio ho tractaven com un espectacle, particularment RAC1. Les escenes de violència i destrucció són inacceptables. Més inacceptables són els voyeurs que per comptes d'impedir-ho o desaprovar-ho, ho atien enregistrant vídeo o foto. Encara més inacceptable és que les emissores de televisió passin una i altra vegada imatges de destrucció com si es tractés d'un espectacle convertint la realitat en una ficció. M'avergonyeixo de les forces d'ordre públic i la seva violència contra les persones, més greu encara que contra els objectes. No vaig veure forces de resistència sinó d'agressió violenta i alterada.

No és això companys, no és això pel què varen morir tantes flors

Ni actuacions per posar pau amb garrots. No és això, la democràcia no és això

No creguem en les pistoles / No creguem en la misèria necessària -diuen- de tanta gent

No creguem que la crisi econòmica és inevitable / No creguem que afecta als qui l'han creada