dimecres, 2 de novembre de 2011

ACLARIM-NOS! FEM EL JOC AL SISTEMA? O OBRIM ALTERNATIVES?

1
Què? Comprarem loteria de la rifa de Nadal? Un invent espanyol quan hi havia crisi econòmica a les arques de l'estat monàrquic. Qui més hi guanya és el govern, el de Madrid però igual si fos el govern de Barcelona.
Un cop l'any!... És una tadició... I si toca als companys?... Jo solament compro la de la feina...
Ja n'hi ha prou! Si volem que millori el país per a tots, la loteria és mala solució. O és que pensem que toca més a la Bruixa d'Or? Quin país. Quanta instrucció escolar que falta. La probabiliatt no es deu ni explicar a l'ESO i bona falta que fa.

2
Futbol i el Barça més que un club. Efectivament, un negoci d'escàndol. Mentre l'atur arriba al 21%, aquests bordegassos de luxe cobren unes quantitats què no ens sabem ni imaginar. Certament, avui treballen força: lliga, copes, chapions... però jo també treballo molt... i des dels 16 anys... i en la feina que em guanyo el sou, en una segona que faig per formar i formar-me i en les terceres que són activitats de cooperació i voluntariat. No, els jugadors no fan fundacions perquè sí; algú els ha dit que és la manera de desgravar. És a dir, alò que posen a la fundació, els redueix els impostos. Ja n'hi ha prou! No podem mantenir més aquests negoci abusiu.

3
El Barça-Giardiola. Farà tres anys vaig dir de seguida que el Barça Guardiola era un model pedagògic: perquè juguen de gust (INTERÈS), perquè cadascú pot trobar el seu lloc i gaudir d'una acció ccoperativa (RENDIMENT), perquè a més guanyen lligues i copes (EFICÀCIA). Però ha arribat a ser excessiu. Guardiola evita que Messi sigui l'única figura però els papanates dels comunicadors no saben fer altra cosa. I sempre comptant i recomptant gols acumulats, partits no perduts,... i sempre... una fita històrica... Quina història més ridícula. Ho era la reis i batalles que ens van ensneyar perquè no era la història del poble. I ara ho és d'aquests onze que corren darrera d'una pilota nova cada partit. Molt hàbils... I què?... Si ens fa feliços per comptes de jugar nosaltres!... Estem passant de l'homo sapiens a l'homo aliens i per a mi l'homo ridiculus. Ho sento Guardiola! No hi perdré més temps, ara que el Parlament de Catalunya t'ha posat una medalla i així s'han retratat tots, començant per la de Gispert que no parla català a casa seva però viu gràcies al català. Ja veus... per tres anys d'encert en la teva feina que et paguen... ja tens medalla d'honor. I el teu parlament... quines grans coses vas dir que els enllustrats parlamentaris et van aplaudir. No dubtis que jo i molts d'altres hem fet més per aquest país i més que els polítics de silló. I ara diguem. No han fet més per aquest país i la seva llengua: Raimon, Xirinacs, Jaume Arnella, Xesco Boix, Lluís Llach, Porter Moix, Badia Margarit, Esquirols, Moisès Broggi...

4
I segueixen entabanant-nos amb la crisi, la seva crisi que ens fan pagar a nosaltres. I hem de seguir comprant i consumint perquè no es perdin més llocs de treball. I segueixen produint mil coses inútils que hem de comprar. I canviar l'automòbil cada deu anys... I un bè negre amb potes rosses! L'única defensa que tenim és la decisió de consumir o no consumir, de consumir un producte o denunciar-lo i fer-lo fora. Ens han donat la democràcia política ara que no serveix de res; no serveix ni per parlar doncs els "parlamentaris" no escolten i voten el que els han dit que han de votar. Què hi fa tanta gent al Parlament? Tot està supeditat a l'economia i els polítics ens ho diuen, no poden fer res més. No escollim els representants econòmics, no hi ha democràcia. Cal un procés constituent de democràcia econòmica. No ens han ni de cridar per anar a votar. Nosaltres decidim què comprem i què no comprem, què consumim i què no consumim. A veure qui ens para! Hem de recuperar l'intercanvi, d'objectes i serveis. Hem d'intercanviar o donar llibres, discos, vídeos, roba... hem de dicidir quins producte enganyosos deixem de comprar. La Xina pot vendre barat explotant la seva gent perquè tots els ho comprem. Les Vagues eren contra l'empresari explotador i avui les vagues es fan contra els usuaris de serveis, particularment dels públics. Avui les vagues no s'aguanten. Boicot als productes no respectuosos, abusius. Tenim el poder del consum i no es tracta de defensar un país fronst als altres com abans que feien anar a la guerra contra un altre país. "Entre los vencidos el pueblo llano pasaba hambre. Entre los vencedores el pueblo llano la passó también". Seguirem aguantant aquest sistema econòmic?