dijous, 23 d’abril de 2009

Ho sento. No m'agrada aquesta comunicació buida de contingut

Comunicació postmoderna de l'Hble President de la Generalitat
Jo responc

Molt Hble. President de la Generalitat

Ho sento. No m'agrada aquesta comunicació buida de contingut, un exemple excel·lent que faré servir per mostrar la misèria de la societat postmoderna.
Si a més heu hagut de pagar un disseny... sort que la tramesa electrònica no val res.

M'agradarien polítics de talla que eduquessin el poble.
Vostè va cometre un error. Va rellevar un Hble Conseller d'Educació que havia aplegat consens, hom li reconeixia autoritat i cada intervenció pública era una acció educadora del poble.

No el podria recuperar? Que no veu en quin desprestigi està quedant l'educació de Catalunya. Un país que es gloriava d'haver refet una renovació pedagògica i una escola catalana malgrat la dictadura enemiga. Mestres de tota España i de Portugal venien a l'escola d'Estiu de Barcelona i convidàvem mestres de Cooperacione Educativa d'Italia, de l'École Moderne de France.

Faci un pensament. No esperi ni la Llei d'Educació de Catalunya. Que no ho entén que estem recarregats de normativa i es perd el que és essencial? La clau està en fer que cada centre tingui un sistema pedagògic fonamentat i ben trabat. Ja ho veu, tothom s'atreveix a parlar de pedagogia confonent-ho amb educació. La pedagogia és un coneixement científic i normatiu sòlid, encara que s'expressa amb vocabulari comú i tothom s'hi atreveix.

No tinc res contra al seva gestió, ben al contrari, defenso arreu la seva mesura i la seva dignitat i valoro molt el català que parla front els perepunyetes que molts n'hi ha.


Salutació cordial i política (en majúscules)


Martí Teixidó i Planas
xxxxxxxxx xxxxxxxxx

I rebo aquesta resposta. El MHP de la Generalitat de Catalunya està incomunicat.
Benvolgut,
Aquesta adreça s'ha creat únicament amb la finalitat d'enviar el missatge de felicitació de Sant Jordi del MHP de la Generalitat de Catalunya.
Si ho desitja, pot adreçar els seus comentaris a l'adreça del Gabinet del President: gbpresident.presidencia@gencat.cat o al web: www.gencat.cat/president

Res de comunicació. Pitjor que una màquina. L'ordinador HAL de la sèrie 9000 a "2001 space odyssey" mostra millors sentiments, és sensible.

dissabte, 18 d’abril de 2009

Educació i escola. Assumpte polític a debat

Cal escoltar les diferents posicions davant l'educació. Una bona anàlisi de ciència política ha de:
1 Identificar abans que res els fets, les dades sobre les que es construeixen determinades tesis i arguments.
2 Contextualitzar les tesis i arguments: l'autor en el seu sector, la trajectòria professional, la coincidència amb d'altres fets i anàlisis més enllà de l'educació o de l'escola.
3 Alternatives: a qui beneficien, condicions de possibilitat, suport social.

Escoltem: "Siempre ha habido grupos buenos y grupos malos", "Le plaisir d'aprendre et aussi dépasser soi même", "Els docents d'aquí, els que menys hores de docència tenen", "En la formació ha faltat consistència científica i filosòfica", "El que s'aprèn a l'ecola ha d'ésser útil a la vida".

L'escola contra el món, llibre del professor Gregorio Luri (l'intervinent en el debat, imatge inicial) és consistent i no dubta en desautoritzar la política d'educació per excessives aparences i per la falta de padagogia. Llegim-lo i pensem. (Edicions La Campana 2008)

divendres, 17 d’abril de 2009

CIUDADANOS DEL MUNDO. Hacia una teoría de la ciudadania

Llegim aquesta obra de la filòsofa dra. Adela Cortina. Una potent fonamentació de la política de l'educació. (Alianza Editorisl 1997)
Comença amb "del groteco teológico" al "grotesco político" com a retorn a la Illa del Dr. Moreau.
Abans d'iniciar la lectura podem veure unes seqüències de la versió cinema (M. York 1977) de la novel·la de H.G. Wells de 1896, visió anticipada un segle abans.





També Mr Hyde surt de l'ocultament i es va apoderant del Dr Jenkyll que n'ha estat el creador i ara esdevé indefens. Escrit per R.L. Stevenson el 1886 davant la dualitat humana , dut al cinema el 1932 per R. Mamoulian.




No deuen ser històries tan fantàstiques. L'esclavisme dels negres, vergonya dels blancs no ha acabat tan malament ni a South Africa, ni a USA on avui un negre es president de tots. Hitler inflat va acabar destruint-se a si mateix després d'anys d'Holocaust creixent. Un i tots els casos són possibles quan els humans no hem interioritzat un comportament ètic propi que ens faci forts davant la injustícia i ens faci sentir febles quan siguem forts. L'educació, i des dels primers anys, ha de sembrar patrons de comportament que, llevat de malaltia, siguin norma de vida lliurement acceptada ja adults.

Adela Cortina

divendres, 10 d’abril de 2009

FI DE L'EDUCACIÓ. Una redefinició del valor de l'escola

Llegim aquesta obra de Neil Postman (1995), mestre d'escola professor i sociòleg dr. (Eumo Editorial 2000). Un bona provocació per fer-nos pensar que amb una escola exclusivament racionalista, tecnificada, però sense un motiu, no anem enlloc. Les escoles es converteixen en centres de detenció i no d'atenció a la infància i la joventut.
Si els vells relats, els antics déus, els mythes clàssics no ens serveixen... si els nous déus de la utilitat econòmica, de la tecnologia, del consum també ens fallen...
Bé haurem de crear-ne uns altres que donin sentit a la vida, que obrin la nostra visió del kosmos a l'infinit. Postman proposa: la nau espaial Terra, l'angel caigut, l'experiment americà, lea llei de la diversitat.
Tant currículum escolar, tanta normativa administrativa, les lleis d'educació... ¿de què ens estan servint si l'escola no trasmet l'enthusiasme (plenitud dels déus) per viure, pel coneixement, per la convivència, per sentir-nos teixidors de paraules (gust per la llengua, llengües) i creadors del món a través de la cultura sense destruir la natura?
L'educació no és una questió tècnica sinó de sentit total i el primer motiu es la finalitat de l'educació; la tècnica i ara els recursos tècnològics aplicats a la informació amb tot el seu potencial actual, de res serveixen si no sabem on anem, què volem.



Neil Postman

divendres, 3 d’abril de 2009

EDUCACIÓ CIUTADANA COMÚ. Un mínim necesari. Alguns en fan conflicte, interessat o ingenu? Són els que encara volen imposar els seus màxims a tots?

L'educació té una dimensió pública i per això cal garantir-la a tots els joves ciutadans. Inclou aspectes instruccioanls (llegir i escriure, operar aritmèticament...) i conèixer la societat on vivim i les normes que ens obliguen necessàriament a tots (que no podem destruir el medi ambient que ens pertany a tots, que no podem matar un altre humà, que no hem de discriminar per color de pell, orígen o gènere, que no podem utilitzar sexualment els menors, que l'homosexualitat s'ha de respectar com a orientació pesonal...)
L'educació té una dimensió privada que ni els podrers públics ni els professionals de l'educació podem envair i hem de respectar (mites infantils com el dels savis mags, alimentació naturista o sense carn de porc, orientació religiosa i cosmovisió, sentit de la família...)
Però no podem deixar de garantir que tots els infants i joves sàpiguen que la Terra és esfèrica, que el sol no surt per l'Est sinó que és la Terra que gira, que la ciència prova amb evidències que hi ha una evolució de les espècies, que el tarot i l'astrologia no han estat acceptats científicament, que la nostra societat avui respecta l'homosexualitat encara que durant anys la va perseguir, que no es pot imposar una confessió religiosa encara que la dimensió religiosa es presenta com una invariant humana, que no es pot imposar una concepció laica o atea com es va intentar en alguns sitemes polítics...
Què volen els que s'oposen a una educació per a la ciutadania segons un curriculum conegut, imposar el seu currículum ocult? MTP