dilluns, 16 de gener de 2012

Ai Fraga Iribarne! Quants morts duus a l'esquena!

Has arribat al final del camí: No tindràs repòs en cap del teus dies. Has estat comptat entre els assassins de raons i de vides. I seguies anant a l'església cristiana del crucificat: Jesús de Galilea, el just injustament condemnat en judici religiós, polític i econòmic, amb el silenci de la massa social.

Vàrem aguantar fins que el dictador va morir al llit. Hem suportat governants que es van atrevir a decidir sobre la vida d'altres. El dictador era un pobre acomplexat com tots els dictadors, pero tu, tu eres un home intel·ligent i molt treballador. No hi ha justificació: els joves morts a Vitoria eren obrers en vaga. Els terroristes d'Estat assenyalen com a terrorista qualsevol que s'oposi als seus interessos.

Jo solament vaig rebre estomacades de porra de la teva policia en dues ocasions, jo que seguia en Xirinacs en la Ahimsa, la no-violència activa. Sense odi ni venjança. Amb perdó sí perquè l'Esperit ens fa grans. Però no hem de perdre la memòria perquè no volem que torni a passar mai més