dijous, 15 de juliol del 2010

Ai! la societat líquida... On quedarà la cultura si tot s'hi val?


Y como hace tiempo que, al menos entre nosotros, el estado de deterioro de la cultura hace que uno pueda perfectamente publicar un artículo, un libro o un suplemento cultural plagado de memeces, erores, mentiras y papanatismo y que no pase absolutamente nada (o incluso sea elevado por ello a los cielos), o bien publicar un artículo, un libro o un suplemento cultural pleno de inteligencia, aciertos, verdad y originalidad y tampoco pase absolutamente nada (o incluso sea por ello condenado a los infiernos)...

"El conocimiento líquido" Claves de Razón Práctica nº 186, octubre de 2008, pp. 4-11.
Republicado en: Nunca fue tan hermosa la basura. Galaxia Gitenberg/Círculo de Lectores, pp. 255-280.

dimecres, 7 de juliol del 2010


Què volen aquesta gent que han estat esperant la sentència anunciada després d'una llarga crònica?
Si tenen la legitimitat política, la representativitat que els ha atorgat el poble de Catalunya... què han estat esperant?

Ara han quedat deslegitimats, ja cal que trobin altres representants. Ja veiem quina pena fan quan parlen aquest dies: Montilla, Nadal, Chacón, Iceta... i els que callen: Molas, Obiols, de Madre, Majó. Saben que l'han vessada de mig a mig i si no es retiren és perquè malden per a ells mateixos, no per al país de tots. D'aquí uns anys ni ens en recordarem perquè han estat falsos líders i si haguessin estat autèntics líders diríem que nosaltres hem fet un país millor.

Ara ens conviden a anar amb la senyera? Això ja ho farem l'Onze de Setembre que és una festa encara que de tràgic record. Ara anem a dir que aquesta mala convivència no pot continuar. On són aqueslls amics de Catalunya que teníem a Madrid i arreu d'España?... Miguel de Unamuno, Bartolomé Cossío, Pedro Laín Entralgo, Julián Marías y José Luís L. Aranguren... No en tenim cap? Solament tenim PPs, COPEs, Salamancas, Rodríguez Ibarras, Valcárceles...? També en els moments difícils euskalduns i navarresos miren la seva economia i ja no ens són amics?

Si ens avergonyim de nosaltres mateixos, com volem que ens admirin? Ja ens han fotut prou cops i encara aguantem? Des del Pacto de San Sebastián ja passa de mida.

Aquest matrimoni, resultat de capitulacions matrimonials forçades, no funciona, no hi ha afecte. Però aguantem. Catalunya és la dona apallissada i fins ara no ens hem separat per por de l'economia. Però ara hi ha massa empresaris de Catalunya que no poden xuclar la mamella a Madrid, villa i corte de las adjudicaciones y nombramientos. Ara, per raons econòmiques i no sentimentals o nacionals, hi ha empresaris que pensen que en un país de la mida de Nederlands o de Denmark els aniria a mida. Bé que els ha anat a Slovenija, Croatia, Lietuvos... i als països veïns també, però sense abusos.








El que segueix estava dit el 10 de setembre de 2009
. A mi no em va caldre pensar molt

El TC s'està deslegitimant ell tot sol

1. Si l'Estatut va seguir el procediment legal, el va aprovar el doble Parlamento español i els ciutadans de Catalunya en referèndum el 2006, el TC no pot estar per sobre de tot el 2008.

2. Si el TC és escollit pel legislatiu amb el control de l'executiu, el poder judicial no és independent i no és el tercer poder de la democràcia. Montesquieu no ho avalaria.

3. Si el TC no ha arribat a una decisió en termini raonable i necessari, ja només per la forma és una mala decisió.

4. La legitimitat és anterior a la legalitat. La legalitat pot quedar desajustada amb el pas del temps per canvi social objectiu. La legitimitat de l'Estatut.cat és tan àmplia i tan recent que qui la desautoritza, es desautoritza ell mateix. Canviar tan d'immediat o repetir un referèndum al poc temps com ho ha fet el president de Venezuela no és democràcia, és despotisme democràtic. Martí Teixidó