Examino la proposició de llei i vull contribuir a desfer errors i una visió caduca, que no correspon al nostre temps.
Proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari
https://www.parlament.cat/document/bopc/270415770.pdf
Article 1 Aquesta llei té per objecte regular l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari d’acord amb criteris pedagògics.
Article 2 2.1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. El castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que s’estableixen en els següents punts
Article 2.3.
L’abast d’aquesta presència s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per cada un dels centres educatius i s’ha de fer des d’un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular que inclogui tots els espais educatius i els recursos d’aprenentatge, també els de caràcter digital.
Article 2.4. Els projectes lingüístics dels centres s’han d’ajustar al que disposa aquesta llei i a l’ordenació curricular de les diferents etapes educatives, i s’han d’elaborar d’acord amb els criteris fixats pel departament competent en matèria d’educació, que verifica que s’adeqüen a la normativa vigent.
Llengües oficials són el castellà i el català? Serà al BOE i al DOGC. Per a la gent, per a l'ús voluntari, no significa res. Era un objectiu del la instrucció escolar del segle XIX de l'escola oficial. El català va aconseguir el reconeixement d'oficial però, no ens enganyem, vol dir llengua diglòssica. I no sabem que passejant per Barcelona se senten moltes llengües. Que hi té a veure: oficial. Presentar papers a l'Administracio?. Res a veure amb l'ensenyament.
Regular l'ensenyament de les llengües oficials suposa desconeixement de les causes del fracàs d'ús del català. Hi entra el joc la errònia creença generalitzada que és més important aprendre una llengua (considerada internacional) doncs el català i el castellà ja s'aprenen amb el dia a dia.
Si-us-plau! No ens fa vergonya dir que el català és llengua vehicular? Tan poca cosa: vehicle. La llengua es pensament, identitat, és la de la terra i ajudarem per què sigui llengua comuna de tots els qui hi vivim.
Dir que el català és la llengua d'acollida de l'alumnat nouvingut és com parlar d'acollida turística: venen a conèixer el nostre país. En pedagogia és un altre el sentit. Cal partir de l'alumne, cal acollir-lo amb la seva llengua. Cert, avui no podem saber-les totes, però hem de saber que és la seva, escoltar-lo, valorar-la i avui saber que podem informar-nos: oir i interpretar a la xarxa digital. I ell serà testimoni viu, un valor afegit, davant dels companys doncs hi ha moltes llengües, cap millor que les altres. Les llengües vives, totes.
"Determinar exclusivament amb criteris pedagògics". Algú els ha formulat? Hi ha consens científic? Tenen fonament sòlid? Podrem comprovar empiricament els seus efectes? Sabem com?. Compte! Tothom s'atreveix a fer ús de la pedagogia. La pedagogia s'estudia com la medicina o les matemàtiques i qui no és especialista, té alguns coneixements però escolta i cada dia en sap més.
"D'acord amb els criteris fixats pel departament competent en matèria d'educació". La competència és político-administrativa. Poden entrar en contradicció amb les criteris pedagògics que corresponen a científics i professionals. A la política i administració educatives solament correspon marcar 'el marc' i apuntar les finalitats globals amb legitimitat democràtica. Disposicions mínimes, necessàries a les que tots ens supeditarem.
El Parlament de Catalunya és la representació democràtica dels ciutadans. S'han de prendre decisions democràtiques sobre assumptes opinables i moguts per interessos. No volem que es posi de manifest la ignorància de determinades qüestions i doni motiu per abraonar-se als qui tenen altres interessos. No es pot fer al marge del coneixement científic i professional que aporta millor criteri que el quantitatiu de vots. En cas de confrontació irresoluble caldrà fer valdre coneixement i criteris aportats per la ciència
Post de 08/06/2022 El Parlament de Catalunya ha aprovat la
Llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament
Una llei que no resol el mal ensenyament de llengües, la falta de voluntat de parlar el català i amaga part del problema: l'anglès invasiu del català i del castellà.
Si es frena els tribunals de justícia, les denúncies i les reclamacions lingüístiques servirà perquè hi hagi una certa 'pau escolar'. L'assumpte de la llengua, no es solament escolar, encara ho és més d'assumpte comunicatiu i de modelatge social de famosos públics mites de pantalla. Falla la socialització primària, allò que no es discuteix en la primera infància (fins els 7 anys). Hi ha massa contradiccions en l'educació de la primera i segona infància (fins els 14 anys). Entra en acció l'educació consumista a l'adolescència o tercera infància (fins els 18 anys). Tot és educació i no serveis de res la trírada incomprensible (formal, no-formal i informal) dels catedràtics universitaris .
Tots està per fer en l'ensenyament de llengües en la societat multilingüe per a una educació plurilingüe que desenvolupi la competència personal i predisposi al diàleg intercultural.
https://blogs.iec.cat/scp/wp-content/uploads/sites/13/2018/06/ESCOLA-CATALANA-1.pdf
L'ensenyament separat de llengües: català, castellà, anglès, el trilingüisme, no es alternativa: anar sumant hores i hores.
La intercomprensió lingüística és el mètode didàctic que identifica coincidències i diferències entre les llengües apreses. Aquest és un aprenentatge més segur perquè interrelaciona les llengües i cada vegada es memoritza millor. No ens ho inventem. Intuïtivament ho vàrem aplicar els infants dels anys seixanta del segle passat (avui som avis): en una escola en castellà, apreníem francès i, com que la nostra llengua familiar era el català, ho teníem més fàcil que els nostres companys de parla familiar castellana. Avui, la neurofisiologia ens n'ha mostrat evidències amb el mapeig cerebral. Avui, des 2001, el Consell d'Europa impulsa l'educació plurilingüe.
Avui amb l'accés a la xarxa podem oïr les llengües dels nostres alumnes d'altres cultures, copsar la seva fonètica i habituar-nos a registres i musicalitat diferents. Acollir els alumnes amb la seva llengua (fins on puguem). El Departament d'Educació ens va posar a disposició uns llibres (2005) que comparen i relacionen les llengües d'altres cultures des del coneixement del català.
Tot està per fer en l'ensenyament de llengües. A l'escola o institut ho faran els mestres i professors efectivament plurilingües. De fet, tots ho podem ser, encara que molts tinguem el francès o l'anglès rovellat. Decisió de centre: activar els professors plurilingües amb l'ajut dels especialistes de cadascuna de les llengües. Tot està per fer, però en cinc anys els docents haurem fet el canvi i en deu anys tots els nois i noies seran plurilingües amb voluntat de parlar bé en català. Un model de Catalunya que s'estendrà a tots els països de la cultura occidental.
