Direcció pedagògica a les escoles i instituts públics
Tots els esforços per assolir una educació escolar funcional, eficaç, eficient i optimitzada que s’han fet en els darrers anys no han quedat afermats. Els canvis normatius i organitzatius han anat en direccions diverses i no s’han consolidat. La direcció del centre, institucional, ha inclòs el lideratge pedagògic però ha quedat sotmesa als canvis personals en la direcció cada quatre anys per un sistema de comissió de selecció participativa. Es pot observar que els pocs centres que s’han consolidat han estat conduïts de manera estable per una direcció, persona o petit equip, que hi ha romàs un període considerable, cap als deu anys.
En força casos, les persones que accedeixen a la direcció ho fan per un període curt, quatre o vuit anys. No se senten professionalment gratificats per continuar-hi. Alguns ho fan sols per gratificació econòmica o perquè, amb tot, es troben més còmodes en tasques de gestió que fent classe a alumnes. La direcció, marcada per normativa administrativa contínua, ha comptat amb una informació i terminologia que la feia sentir-se més capacitada que els docents. El criteri de valoració s’ha reduït a tenir el centre tranquil i ajustar-se a la normativa rebuda.
Aquesta regulació i actuació queda sotmesa a una variabilitat imprevisible, a la casualitat. L’avaluació de centres centrada en els resultats escolars dels alumnes en proves estandarditzades externes és un indicador sumatiu general per a l’Administració educativa però no duu a una anàlisi interna amb un model explicatiu de l’ensenyament aprenentatge. [Ajunto el model explicatiu presentat a la TD: Martí Teixidó. Educació ComunicActiva. L’escola de la societat de masses telecomunicada. UAB 1992].
1
Poder fer una anàlisi científica i derivar-ne actuacions adequades per a una millora progressiva és feina de professionals de la pedagogia en equip amb professionals docents. Si repassem la nostra breu renovació pedagògica del primer terç el segle XX es va fer amb equips de mestres dirigits per mestres pedagogs (Artur Martorell, Rosa Sensat, Alexandre Galí, Josep Estalella, Anna Rubiés...). Els directors o directores eren seleccionats per la seva superior formació de mestres en pedagogia que generalment havien assolit amb tres cursos i residència a la Escuela Superior del Magisterio de Madrid (1909-1932).
A Catalunya a partir de 1970, molts mestres van poder fer estudis superiors de pedagogia a la Universitat de Barcelona i posteriorment a d’altres universitats catalanes. Són bon nombre els mestres amb titulació de pedagogia i bon nombre els pedagogs i pedagogues que surten de les nostres universitats. Aquesta formació ha de contribuir a la direcció pedagògica escolar que no ha estat atesa. Els mestre amb pedagogia han d’activar aquest coneixement i els joves pedagogs amb una pràctica acreditada s’han d’incorporar a la docència.
Seria preferible que la direcció institucional del centre (la presidència) coincidís amb la direcció pedagògica (la científica-tècnica). El funcionament en equip directiu ho facilita però l’encàrrec de direcció pedagògica sols pot recaure en un professional amb superior formació pedagògica. (No es pot banalitzar el coneixement pedagògic encarregant la coordinació pedagògica a un professor de clàssiques, d’artístiques o de física).
2
Coincidint amb la possibilitat de reducció de ràtios alumnes/grup i d’increment general de ràtios professors/grup convé delimitar la plaça de direcció pedagògica del centre. Procedir a la seva ocupació per professional acreditat, del centre o extern. La selecció inicial ha de ser avui per càsting o entrevista directa per copsar la competència científica-tècnica emmarcant-la en la trajectòria, els mèrits i les aptituds organitzatives i relacionals.
Tanmateix es podria associar a una altra mesura de planificació educativa necessària. L’organització dels grups de 25 o 30 alumnes amb dos mestres o professors per garantir una atenció personalitzada, disposar de temps d’anotacions i observacions, i cobrir les substitucions sense personal extern no situat. (S’ha d’absorbir l’alta despesa i baixa eficiència en substitucions i personal que les gestiona). Encara un valor més important, per presentar als alumnes models madurs de dona i home que treballen en equip, amb igualtat i diversitat. (Dona i home professionals atenent cada grup d’alumnes).
Dedicacions
Direcció pedagògica plena de 25 hores en centres EIEP de 18 unitats (28-30 mestres) o centres d’ES de 12-20 unitats (20-24 professors), centres d’ES-BAT (40-80 professors). Les hores lectives formen part de la dedicació a la direcció al costat d’un altre mestre o substituint una absència en diversitat de nivells o matèries.
Comporta l’increment d’una nova plaça amb perfil de direcció pedagògica.
En centres de 9 unitats (15.16 mestres) i en centres de ZER cal reservar a la direcció pedagògica un mínim de 15 hores.
Planificació
Són els planificadors i economistes que han de valorar els costos sobre dades precises
Si el curs 2020-2021 hi havia 1618 EIEP, 122 IE , 414 ES
caldrà destriar-los segons nombre d’unitats
S’ha de fer planificació econòmica pressupostària però també pedagògica evolutiva. Cal anar valorant la situació de partida de cada centre. Si s’inicia amb encert amb centres on es disposa de direcció competent es podrà fer una extensió de proximitat a d’altres centres. El model urbà dels Estats Units de l’inici del segle XX era que un director de centre esdevenia superintendent de diversos centres de proximitat. És així mateix el model actual de Finlàndia on un director supervisa diversos centres i per això no hi ha inspecció.
Cal anar-ho estenent pas a pas a les 42 comarques i a la Ciutat de Barcelona amb procés propi. A grans trets podem prendre el mòdul de 50.000 habitants per comarca però s’afinarà més amb les dades de plantilles de docents de centres.
La planificació evolutiva acumulativa de tres a cinc anys pot suposar:
1r any. 150 noves direccions, 30 a la Ciutat de Barcelona.
2n any. 300 noves direccions, 60 a la Ciutat de Barcelona.
3r any. 450 noves direccions, 90 a la Ciutat de Barcelona.
4t any. 600 noves direccions, 120 a la Ciutat de Barcelona.
5è any. ___noves direccions, ___ a la Ciutat de Barcelona.
Cal fer la previsió econòmica però sols ha de progressar si garantim la direcció pedagògica competent, no solament ocupar una plaça.
Perfil professional
Els directors i directores han de tenir:
Visió global-integral del centre i de l’acció educativa. De tot han de saber donar la raó pedagògica que ho justifica i orienta.
Això comporta:
Competència científica-tècnica.
Titulació superior en pedagogia.
Exercici de la docència. (10 anys per als docents en actiu; pràctiques suficients acreditades en nous pedagogs).
Selecció personal.
Cal desencallar la separació entre titulació per a la docència i titulació en pedagogia. Actualment tenim docents amb formació pedagògica superior que no exerceixen aquesta funció i es necessària als centres. Tenim titulats en pedagogia que poden accedir a la docència. Com podem integrar la docència amb direcció pedagògica? Els nous titulats en pedagogia que puguin acreditar pràctiques docents d’un curs complet o de dues mil hores han de tenir accés a la docència bàsica, alumnes dels tres als setze anys. No es pot encarregar la coordinació pedagògica d’educació secundària a qui no ha estudiat pedagogia.
Barcelona, 31 d’octubre de 2023
