diumenge, 5 de juny del 2011

Els professionals i treballadors de l'ensenyament, de la salut i els funcionaris públics fa un any que paguem impost pels abusos del capital financer


Estem esperant que els financers paguin al seva part. Si les seves operacions econòmiques especulatives han fet llufa, bé hauran de tornar aquells beneficis que no s'han traduït en producció.

¿Qui els dirà que han de retornar entre el 5-7% dels beneficis, falsos beneficis del 25-37%, que van lluir durant els darrers deu anys declarant públicament ?

El més lamentable de tot això és que la cobdicia es va encomanar a ciutadans treballadors que van afegir-se al joc brut de l'especulació financera: comprar avui per vendre demà sense haver-hi afegit ni treball, ni producció, ni servei.

¿Seria possible aquest Estat i estat de coses si els ciutadans rebessin l'educació que proclamen les lleis?

dimarts 26 d’abril de 2011 http://assemblea20.blogspot.com/

Desalmado capital


Publicat a "EL PAÍS" de 24.04,2211
SANTOS JULIÁ


Parece como si sonara a nuevo: que los gobiernos no son ya depositarios de la soberanía nacional, sino meros ejecutores de órdenes que emanan de los centros del poder financiero; que los políticos han sucumbido ante las exigencias del capital, llamado ahora los mercados; que es preciso despertar y mostrar la rabia y el enojo a plena luz del día, en la calle; que hay que recuperar la autonomía de la acción política frente a los mandatos de poderes económicos.


Parece nuevo, pero a quien se haya dado una vuelta por el siglo XIX toda esta literatura le tiene que sonar más que familiar, pura rutina. Nadie expresó con más fuerza la confusa relación simbiótica entre poder del Estado y poder del capital que Karl Marx cuando atribuyó a una "superstición política" la ilusión de que "el Estado debe mantener ligada la vida burguesa, cuando en realidad es la vida burguesa la que mantiene ligada la cohesión del Estado". Una superstición política, a eso se reduce creer que, ahora como en tiempos pasados, Estado y capital fueron o sean entes autónomos, cada uno con una esfera propia de actuación.

Lo nuevo hoy, como hemos comprobado en nuestras propias carnes, no es que el Estado venga en ayuda del capital; lo nuevo es que el capital ya no se personifica en la burguesía que inspiró al Viejo Topo su memorable canto. Aquella burguesía, que tuvo su origen en el frío cálculo racional de raíz calvinista, acabó por descubrir que era de su interés elevar el nivel de consumo del proletariado, favorecer la extensión de las clases medias y sostener la capacidad fiscal del Estado para producir bienes públicos. Mal que bien, después de la catástrofe de las dos guerras mundiales, esa burguesía, con su cohorte de aliados, se entendió con la clase obrera devenida socialdemócrata para mantener el llamado Estado de bienestar.


Pero esa burguesía ha desaparecido: en el desolador documento que es Inside Job no aparece ningún burgués, ningún propietario de medios de producción. Todos, desde el profesor de Harvard hasta el secretario de Economía de Obama, son profesionales de las finanzas; aparte del yate y de la mansión, ninguno es propietario más que del arte de fabricar unos papeles que no son ya dinero, ni crean dinero, pero de los que ellos se valen para nadar en montañas de dinero. Tipos más bien miserables, sin más pasión que la de colocar en el mercado sus productos-basura y... lamentar ante un comité de congresistas haber dejado el rastro de sus fechorías en un e-mail.
¿La diferencia con la burguesía? Entre otras, que cuando Ford fabricaba un coche, allí estaba el coche, nuevecito, reluciente, listo para ser adquirido por el obrero que lo había fabricado y circular por grandes autopistas. Pero cuando estos fabricantes de humo lanzan alguno de sus imaginativos productos al mercado, no hay nada detrás excepto codicia y rapiña; cuanto más basura sea el producto, más dinero apañan, como demuestra el analista financiero de Inside Job cuando presume de la bonita suma de dólares que se ha llevado al talego por plagiar un deleznable informe elaborado por un banco islandés.

Aquella en otro tiempo clase dominante tenía, a pesar de la racionalidad de sus cálculos, un alma, una pasión, la de crear riqueza, abandonando a la mano invisible del mercado el cuidado de repartirla; cuando el mercado reventó, se avino a que el Estado asumiera la función de gran redistribuidor. Por supuesto, seguía siendo una superstición política creer que el Estado se había vuelto autónomo en su relación con el capital; pero resultó una superstición provechosa, tanto para la burguesía como para el Estado y para quienes se beneficiaron de su papel redistributivo.
La nueva clase financiera, sin embargo, es desalmada: no bien el Estado ha acudido a su rescate y ya vuelve a repartirse, sobre las ruinas provocadas por ella misma, los millones de dólares como si aquí no hubiera pasado nada. Y si la vieja burguesía hubo de avenirse a un compromiso, es claro que a esta nueva clase el Estado no sabe o no puede protegerla de su propia codicia; no le queda más opción que destruirla. Pero cómo y quién pondrá el cascabel a un gato capaz de arrastrar en su caída a todo el sistema financiero es cosa que necesitaría de otro Viejo Topo para poner en claro. Y no es el menor de los éxitos de quienes circulan por las gélidas entrañas del desalmado mundo del capital financiero haber cegado todas las galerías que daban cobijo a las pobres crías de los viejos topos.

dijous, 19 de maig del 2011

Indignats. I tant! Ingenus, No! Ara cal Intel·ligència i Implicació generosa.

Multitudinària cassolada a la Plaça Catalunya de Barcelona


INDIGNATS, SÍ! I TANT! MASSA POC! Però no per a fer un festival de TV. Tots convocats, tants, i qui dirà alguna paraula assenyada que ens permeti sortir d'aquest atzucac. Els qui ens hi han conduït s'ho miren enrient-se de nosaltres que ens quedem veient l'espectacle que és digne de la televisió narcotizant.

0. Els qui treballem per a tots ara hem estat els primers en pagar.
Als funcionaris públics, als profesionals i treballadors de la salut i de l'ensenyament ja ens descompten cada mes el 5-7% del sou, i seguim contribuint. Som alguns menys i fem la mateixa feina.

1. Mesura econòmica. Qui ha de pagar.
Ara s'ha d'anar a la porta dels bancs i entitats financeres. Ara han de retornar elles el 5% dels beneficis dels darrers deu anys que anualment anaven del 37 al 27 %. Els direm: -Senyors, la cosa no ha anat bé i ja ho veuen, hauran de retornar una part. Els beneficis eren falsos. Són vostès que han jugat a futurs, no nosaltres.

2. Mesura social. Qui té dret a l'habitatge.
Hi ha famílies que es queden sense l'habitatge que necessiten per viure i anaven pagant. Ha fallat l'operació immobiliària especulativa. Els habitatges han d'anar al seu preu de taxació real i són els especuladors i financers que van arricar massa i no poden mantenir els guanys que van cobejar. Si les famílies no poden fer front de moment al pagament de l'habitatge en propietat, han de quedar subjectes a un lloguer ajustat amb opció de compra. No podem acceptar tants habiatges buits (Aneu a Sant Cugat, ciutat fantasma) i tantes famílies i joves en espera d'habitatge. S'han d'assignar en lloguer amb preu taxat que no ha de superar el 33% dels ingressos dels qui hi viuen.

3. Mesura política. Democràcia, no espectacle electoral.
L'autèntica democràcia és la de la participació directa o de representació participativa de proximitat. La democràcia local és la més autèntica. Fora publicitat enganyosa i costosa. Un quadern informatiu de les opcions que es presenten i actes de presentació prèviament anunciats. Candidatures de partits o agrupacions electorals però en llista oberta, d'elecció directa. S'han d'escollir persones vinculades a partits o agrupacions, no partits que subordinen persones a la disciplina de vot. La disciplina de vot ha d'estar prohibida per llei en un estat democràtic. Els parlamentaris han de parlar, escoltar i reconsiderar.

4. Mesura cultural educativa. Cultura per a tots com a aliment bàsic de la ment.
Totes els institucions escolars han de ser centres culturals oberts a tots els ciutadans on puguin organitzar actes, conferències, exposisions, debats i cursos. Desamortitzar les escoles i instituts buits la meitat dels dies de l'any (185). Els estudiants d'art, de música i d'altres han de poder presentar-hi les seves primeres actuacions i realitzacions. Tots hi han de poder fer teatre, performances, ioga o aprendre llengües d'origen. Cultura directa de proximitat per frenar el virus de la cultura de masses industrialitzada que ens envaeix.

5. Mesura comunicativa. Garantir la cohesió i la responsabilitat social.
Els mitjans de comunicació, particularment els que mostren modelatge de costums de forma visual sense que calgui alfabetització són els responsables de la socialització plural, democràtica i laica. Se'ls ha d'exigir un compromís efectiu en el respecte a la llibertat personal sens perjudici de l'entesa i la cohesió social. Si presenten informacions o ficcions dissocials han de fer la complementària mediació educadora particularment en hores d'audiència infantil i juvenil.

Martí Teixidó
http://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/



divendres, 8 d’abril del 2011

En ajuda a la Consellera d'Ensenyament. Per l'educació de Catalunya.

100 dies de govern de Catalunya presidit per Artur Mas. Conferència posant de manifest les dificultats en una situació de reducció econòmica i convidant a dir quines mesures de politica social poden fer-nos sortir de la situació actual.

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.



Va dedicar una atenció especial a l'ensenyament: increment de 15.000 alumnes que cal atendre sense reduir el contingent de mestres i professors; resoldre la situació de fracàs escolar; caldrà demanar l'esforç de tots, especialment de mestres i professors.


La Consellera d'Ensenyament Irene Rigau, després dels 100 dies té oberts tots els fronts. Massa grups d'interès tots legítims, massa confrontació política retòrica. El que puguem fer per l'educació en aquests quatre anys és ben necessari, imprescindible i ha de beneficiar tothom. Hi ha propostes inacceptables com separar els alumnes per llengua d'aprenentatge. Qui més hi perdrien, serien els infants de famílies que s'estimen en llengua castellana però que han de saber que l'escola els pot donar una altra llengua, la llengua de Catalunya i -com deia Xesco Boix- "Som una país afortunat! Tenim dues llengües! I això és molt bo, diuen els psicòlegs." I d'aquí, a comprendre totes les llengües romàniques si els infants tenen una competència lingüística manifesta.

Posem una veu professional, científica, responsable, gens interessada. Ha quedat acreditat durant molts anys. És una mediació per superar la confrontació estèril. En l'educació, governi qui governi, ens n'hem de sortir tots. És el dret dels infants, solament cal mirar-los quan juguen, mirar-los als ulls... abans no els haguem desorientat amb les nostre desautoritzacions creuades.
És el dret de nois i noies entre 12 i 18 anys, l'edat més emocionant de la vida, el temps de decidir la pròpia personalitat, quan arriben a la màxima capacitat mental i han d'entusiasmar-se pel coneixement que els pot conformar per tota la vida. I viure en grup, la manera de fer-se adult en la nostra societat, confrontant-se amb els adults.


Mesures d'acció immediata en política de l'ensenyament

1
Identificar i adoptar tres o quatre mètodes de lectura, escriptura i càlcul clars i estables. Facilitar-ne la difusió entre el mestres i demanar que cada escola identifiqui el seu mètode donant-lo a conèixer a les famílies per tal que jugant, jugant puguin contribuir al gust per la lectura des dels primers anys.
  • Sil·làbic (Homs: 1913)
  • Paraules-imatges generadores (Comenius: 1658)
  • Analític-sintètic (De paraula a síl·labes, a lletres)
  • Global-analític des de la frase (Decroly: 1904)
  • Natural (Freinet: 1950)
  • Fònic, lletra per lletra (Cormand- Mata: 1976)
  • Univers vocabular i descomposició sil·làbica (Freire: 1962)

2
Dissenyar el model català d'ensenyament de llengües: cicle de parvaluari per consolidar català i castellà, diagnòstic de competència lingüística als 5 anys d'edat per orientar els alumnes amb alta competència a llengua francesa durant dos cursos abans de la llengua anglesa, o bé, iniciar direcatment a la llengua anglesa aquells alumnes que puguin presentar dificultats.

Cuadro de texto:

Mesures a prendre
Assignar dos professors per cada hora de classe per tal de fer sempre grups reduïts a 15 alumnes com a màxim.
Millorar la competència de tot profesorat en llengua anglesa amb formació setmanal a càrrec del mateix mestre especialista de l'escola. És le procediment menys costós; els que puguin ja s'examinaran a l'escola oficial.
Mesures a suspendre que han comportat despesa que no dóna els resultats.
Evitar les hores per ensenyar anglès als tres o quatre anys d'edat, aprenentatge que no es construeix sobre la llengua catalana i castellana apresa sinó com a habilitat diferent (quatre paraules, quatre nombres i arriben a 3EP igual que si hagessin començat l'anglès el mateix any). Sòciopedagògicament és inacceptable que infants de parla familiar castellana no facin res en castellà a l'escola i en canvi a s'iniciïn a ja a l'anglès.






3

Reduir la 6a hora de l'EP als centres amb un context social clarament favorable. Organitzar hores de suport escolar o estudi assistit per a aquells alumnes que no puguin rebre suport familiar. Permetre que els centres puguin organitzar hores complementàries en horaris diversificats segons necessitats familiars, activitas que seran de copagament, sempre declarades i supervisades per la direcció. Establir una línia d'ajuda directa a l'escola per ingressar el copagament de famílies que no hi poden fer front i necessiten l'hora, a criteri de la direcció.

4
Organitzar sessions de suport i recuperació d'aprenentatges a l'ES amb finançament públic per aquells alumnes que ho necessitin seleccionant i retribuint amb un complement addicional els professors més competents per a fer una atenció personalitzada: competència en una matèria o camp de coneixement científic; formació psicosociopedagògica per conèixer i acceptar els alumnes; compromís en els valors ètics i polítics per a una ciutadania democràtica. Tot això no s'adiu amb l'obsessió pels resultats. L'educació són processos que cal afavorir amb intervenció pedagògica. Els resultats arriben sols si es fa l'acció adequada i són resultats personals. Evidentment els resultats personals de l'educació secundària, allò que fa competent com a ciutadà, els han d'assolir el 100% dels alumnes, llevat d'aquells que presneten unes dificultats que no han pogut compensar.

5
Obrir un institut-residència (dilluns a divendres) per a infants que finalitzen l'EP amb molt limitades expectatives i no per manca de capacitat. Alumnes desmotivats o disruptors socials o que no poden ésser atesos per la família. . Fer l'oferta a les famílies. Criteri organitzatiu bàsic: tots els professors d'ensenyament tindran també dedicació d'educadors en temps de tarda i nit. Un centenar d'alumnes podrien esser atesos i posats a to en quatre anys (Educació Milani o Pedagogia Makarenko). El centre seria alhora un laboratori de pedagogia teòrico-pràctica on es podrien formar professors que s'incorporarien a instituts ordinaris amb alumnes desinteressats.

6
Introduir l'aprenentatge-servei als instituts d'enseyament secundari com a activitat de creixement personal, de responsabilitat social i avaluable de manera ponderada. L'aprenentatge servei es pot fer al mateix centre, a un centre d'EP, a l'Ajuntament o a una institució social acreditata (casal d'infants, duent els infant a escola o fent suport de tarda). L'acollida matinal d'infants abans de l'horari escolar, bona part del monitoratge de menjador, el servei de comunicació (vídeo, web, publicacions...), l'atenció a infants menuts en parcs o patis d'escola en dissabte... tot iaxò i més, ho han de fer els jovenets i jovenetes de 16 anys que assumeixen responsabilitats d'adults.

7
Garantir que cada alumne disposi d'ordinador i línia d'accés ADSL. Organitzar la distribució d'ordinadors 1x1 és una depesa excessiva. En un sector d'alumnes ha estat un ordinador més quan ja en disposaven abasatament a casa. En d'altres és ben necessari. El mercat ofereix ordinadors a preus molt ajustats, especialment quan es fan ofertes de models menys recents. Cal convidar les famílies a proveir els seus fill d'un ordinador per 300 € (ara eren 150 € però hi hagut bloquejos per mala compatibilitat i s'han hagut de pagar reparacaions o bé pagar assegurança prèvia). Les direccions de centres han de saber on adreçar aquells alumnes mancats de recursos per tal que se'ls lliuri un ordinador, s'assegui que tenen connexió al centre o a una biblioteca o si cal se'ls pagui una línia d'accés ADSL a casa.

D'altra banda ha estat una ingenuïtat dels docents pensar que necessitaven alhora pantalla digital interactiva i un ordinador per a cada alumne. Amb un ordinador per a cada dos o tres alumnes es pot fer molt a ES. Amb sis ordinadors a l'aula d'EP es pot fer tot. I el que menys s'ha fet, el que millor es pot fer amb ordinador és càlcul i problemes de matemàtica assitits per ordinador segons instrucció programada.

8
Introduir selecció per "càsting" per a estudiar per mestre d'educació primària o infantil. Punt de partida, un expedient acadèmic notable de manera regular. Comprovar: competència lingüística, imatge i comunicació gestual, alguna aptitud bàsica (conta contes, cançó, jocs, teatre...)

9
Garantir la formació per a la competència pràctica tant com la formació en estudi teòric. Donar accés a professionals amb experiència acreditada a les institucions de formació. Mestres i educadores infantils a la Formació Professional d'Educació Infantil. Mestres d'Eduacció Infantil o Educació Primària amb llicenciatura a al grau universitari i si no tenen el doctorat, el faran estant a la universitat. Professors d'Educació Secundària al màster de professorat i si no tenen doctorat, el faran estant a la universitat.

10
No entrar en l'assumpte de l'uniforme escolar. L'assumpte en el nostre país i en el temps actual és un altre. Infants, nois i noies no poden anar a l'escola o institut vestits de manera inadequada. Som una societat que ens vestim diferent per estar per casa, per anar al cinema, per anar d'excursió a la muntanya o per esport. El Consell Escolar d Catalunya pot prendre posició i fer una recomanació tan clara que tothom acceptarà en benefici dels mateixos infants.



Sense publicitat interessada.
Tot això i més hi ha al mercat. El ciutadà corrent, el centre docent, obtindran millors preus que l'Administració. El vell procediment de la llei de contractes de l'Estat no serveix en una societat de consum, de saturació del mercat, d'ofertes i de rebaixes. D'altra banda, si l'Administració paga tard, el proveïdor ja ha d'incloure els costos de finançament en la seva oferta de preu.




Asus Eee PC 1015PN-BLU0 color azul Netbook 10,1"
Netbook Asus En stock, expedición 48h
Intel® Atom™ 349 €
Añadir a la cesta

Asus Eee PC R101 color negro Netbook 10,1"
Netbook Asus - En stock, expedición 48h
Intel® Atom™ 249 €
Añadir a la cesta

Asus Eee PC R101-WHI024 color blanco Netbook 10,1"
Netbook Asus - En stock, expedición 48h
Intel® Atom™ 229 €
Añadir a la cesta

Asus Eee PC 1215N-SIV06 Netbook 12,1"
Netbook Asus - En stock, expedición 24h
Intel® Atom™ 499 €
Añadir a la cesta




PORTÁTIL MEDION AKOYA MD97356 (E5211)

PORTÁTIL MEDION AKOYA MD97356 (E5211)Antes 399,99 € Ahorra hoy 100,00 € 299,99 €
Windows 7Intel DualCoreWifi
Portátil con procesador Intel® Pentium® T4400, 2GB memoria, 320GB disco duro, t. gráfica Intel® Graphics Media Accelerator X3100, pantalla 15.4", Windows 7 Home Premium 32Bit.



ACER One Happy AzulA solo
279.30




  • Color Azul Hawai
  • Máxima autonomía combinado con un alto rendimiento
  • Incluye VGA
  • Hasta 4 horas de batería
  • Incluye Microsoft Office 2010 Starter
  • PROCESADOR Intel® AtomTM Processor N450 (1.66GHz, 512KB cache)
  • Sistema operativo Windows 7® Starter 32-bit + Acer Configuration Manager for Android
  • WEBCAM DE 1,3 MEGAPIXEL