I ara - 10% dels sous. Què s'han cregut aquesta gent!

Qui són aquests que s'atreveixen a donar solució als altres? Aquests homes de fosc, amb corbates llampants que no lliguen, que no tenen cap gust vestint-se. Vagin a aprendre dels gitanos amb corbates i mocadors de flors (Recordem el dipuatt Ramírez Heredia).

A España, començant pels docents i sanitaris ja s'han fet dues reduccions directes. Una del 5 a 7% i l'altra del 5%. D'altres indirectes: supressió d'ajuts i prestacions, retallada de despeses de viatges i tiquets de dinar,  increment d'IVA. Per contra increments: preu dels carburants, preu d'alimentació bàsica... Algú va calcular que ja havíem arribat al 19 o 23% de disminució de competitivitat dels salaris.

No tenen vergonya i parlen de competitivitat, ells a qui ningú pot fer la competència perquè són un trust de cooptació per nepotisme "democràtic" que està fins i tot per sobre dels miserables partits polítics. En alguns casos "premis de consolació" al fracàs com a polítics que els donen els seus delfins successors, aquells que els han d'agrair qua hagin pogut promocionar per una via d'ascens preferent: sense títols acadèmics, sense contracte i sense oposicions. (Solament escalfant cadira en reunions, permanents i plenaris de partit on fan les grans fumates). I és clar, són els que estan tan ocupats, que ho saben tot, saben de tot d'oïda i no tenen cap temps per estudiar i s'acostumen a no pensar doncs solament la disciplina de vot és políticament correcta.

Ara toca als financers amollar la pasta. Ells que segueixen anunciant beneficis (si  Banco de Santader ha reduït els beneficis en 26%, vol dir que encara té beneficis d'un 74%, després d'haver pagat tots els sous, les primes i els dinars) és hora que contribueixin doncs n'hi ha uns pocs que hi tenen molts diners, però una munió que n'hi tenim alguns. Caixes -que ja no n'hi ha- i bancs treballen amb els nostres diners, administren els nostres diners, els de tots. I les asseguradores ens cobren primes per totes bandes, obligatòries, i regategen les pagues de cobertura. I els poders públics han de garantir l'ingrés mínim de ciutadania a tot humà. En altre cas són ells els poders anti sistema, el sistema no s'aguanta i és imprevisible què pot passar.  També els financers (banquers, asseguradores, directius de corporacions públiques o camuflades) han donat "premis de consolació" als executius que han enfonsat, que han venut les empreses a canvi de beneficis personals. Aquesta era la seva feina: vendre la pàtria a l'ocupació franco-alemanya (agrícola-alimentària -tecno-industrial). Europa està ocupada i d'aquesta no ens salvaran els americans ni els anglesos que vetllen pels seus imperis decadents.

Haurem d'anar a demostrar el nostre poder econòmic, com si fossim tèrmits,  petit  però de la majoria de gent. Cada setmana a treure una quantitat simbòlica: 31€, 62€, 93€, 124€... Ja ho vàrem fer un dia simbòlicament. No ens podem encongir els qui encara tenim diner i cal urgentment resoldre la situació dels qui han quedat sense res.

Esperem que quan siguem un país-estat petit no heretem els vicis  imperialistes i sapiguem trobar el nostre lloc, garantint un Estat de justícia per als de casa i la poducció eficaç i competent (no pas competitiva) que ens garanteixi un lloc al món sense anar a robar a països més fràgils. Si ha de ser un Estat de justícia, no anem bé amb rifes i loteries on juguen els rics, se la juguen i perden els pobres i guanya l'Estat per seguir vivint de la rifeta i no resoldre els problemes. Així li va a España que va inventar la loteria de l'Estat el 1763 i, està a la vista, no ha resolt mai els seu problemes d'endeutament, ni entrant a la Unió Europea.