A l'Educació Primària 24 alumnes per grup és excel·lent. Es poden fer equips segons l'activitat: de 4, de 6, de 12, de 3, de 2. No convé fer grups menors, s'empobreix la dinàmica de grup i es perden alumnes que aporten iniciativa i són mentors funcionals. El mestre observador va orientant equips segons el tipus d'activitat, sap aproximar ajudes als infants desfavorits i sap afavorir els lideratges naturals i aptituds diferenciades. En cas de necessitats concretes es pot fer l'excepció límit fins a 28.
És millor alternativa assignar dos mestres per grup per les següents raons: 1 Unes quinze hores estaran conjuntament dos mestres i de forma molt discreta rebran ajuda personalitzada d'un mestre habitual els qui ho necessiten. 2 Si assignem dona i home promovem la paritat de gènere i reben modelatges complementaris. 3 Cada docent necessita algunes estones per registrar anotacions dels alumnes (Com veiem que feia el Dr. Itard a L'enfant sauvage) i fan una tutorització en diàleg a partir d'observació. 4 S'auto cobriran les absències sense substituts externs que ni son immediats ni coneixen la dinàmica de la classe. (Contabilitzeu una gran reducció de despesa en substitucions). 5 Comporta una millora pedagògica que els dos docents comparteixin una pràctica, coneixen els alumnes i reflexionen conjuntament amb millora pedagògica contínua.
Si actualment ja hi ha una plantilla de 1,5-1,6 mestres per grup, posar 2 mestres es ben assolible. S'estalvia el sistema de substitucions i les previsió d'increment de mestres anunciada s'inverteix millor. Un simple increment numèric de ràtio sols contribuirà a disminuir la tensió que evidentment pateixen els mestres pels alumnes amb dificultats no atesos.
A Educació Infantil - Parvulari cal seguir un model propi centrat en el desenvolupament personal i social. Amb mestres que fan bon modelatge, especialment lingüístic en la llengua catalana comuna, amb repertori de cançons i contes plurilingüe i amb grups evolutius d'edat. Calen dos mestres, dona i home. Un pot ser tècnic d'educació infantil però és imprescindible bon domini de l'oralitat en català, en castellà i en una llengua transnacional.
S'ha hagut d'introduir aquell període d'adaptació dels infants que ingressen als 3 anys d'edat. De fet, es fa uniforme per a tots, sense considerar el medi familiar i si l'infant ja ha estat a llar d'infants. Evidentment, 25 infants, acabats d'ingressar amb un sol mestre, és una mala escolarització des 1991 que s'ha pal·liat moderadament amb la incorporació de tècnics d'educació infantil.
Els agrupaments a Educació Infantil no han de ser per edat, obsessiva quan els grups A i B es fan per edats justificant-ho perquè uns mesos comporten molta diferència. Es fa una abstracció errònia; s'ignora l'estimulació familiar, si hi ha avis que nodreixen afecte, si és germà gran, petit o és primer fill... Són moltes les variables a considerar.
Els infants menuts aprenen més per modelatge que per indicacions instruccionals. Els infants de 3 anys haurien de poder entrar quan fan els anys i no esperar el setembre però de moment partim de la situació actual: dues unitats incorporen 48 infants de 3 anys. Els infants de 3 anys s'han d'incorporar amb infants de 4 anys, o potser també de 5 anys, que ja estaven a l'escola, que ja coneixen els hàbits, que es saben les cançons, que aprendran a ser més grans amb companys nous menors. (Exemple:
|
3a + 4a + 5a |
3a + 4a + 5a |
3a + 4a + 5a |
La composició numèrica ha de ser derivada del coneixement dels alumnes |
|
9 + 10 + 5 |
9 + 5 + 10 |
10 + 6 + 8 |
|
|
10 + 7 + 7 |
10 + 6 + 8 |
--- 12 + 12 |
Fer un increment de recursos, reduint ràtios per si mateix no canvia res. Aprofitem l'increment de recursos, d'assignació econòmica, per ajustar el funcionament escolar; amb criteris psicopedagògics amb els infants menuts i amb criteris sociopedagògics culturals a l'Educació Secundària.
 |
| Escola Congrés Indians |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada