Per la llengua comuna. Que tothom pugui aprendre el català 1

Diumenge, 9 de gener de 2022. Església Sant Pau del Camp, barri El Raval de Barcelona, A les 12 hores Eucaristia en llengua catalana amb una lectura i alguns incisos en castellà. Hi cap tothom, molts d'origen hispanoamericà i també d'altres procedències. Tots canten en català o en castellà, la lletra es projecta en pantalla. La cançó que té dues versions es canta seguida en les dues llengües. El celebrant convida a recitar el Parenostre, cadascú en la seva llengua: català, castellà, anglès... Al davant hi ha els infants de catequesi. Quan presenten els compromisos, un d'ells diu: Portar-me bé amb el meu germà i millorar el català. 

 

En aquesta  parròquia cristiana catòlica no es separa per llengua i fan un gran servei de cohesió social. També ho vaig veure a l'Església romànica de Barberà-Sabadell o a l'Església Protestant Barcelona Centre del carrer Tallers. Ben diferent és a d'altres llocs on hi ha 'missa en català' i 'missa en castellà. Molt preocupant em va semblar a la parròquia Monestir de Sant Cugat: a les 11 h en castellà i a les 12 h en català. Observació de sociologia comprensiva a la plaça: a la missa en castellà hi va població hispanoamericana o filipina ben diferent de la que hi va a les 11 h. Cal revisar-ho urgentment: no es pot fer discriminació o apartheid per llengua en la comunió de fe com qui va al cinema a veure una pel·lícila en català o en castellà.

Vaig poder exposar-li al bisbe Joan-Enric Vives de la Seu d'Urgell  el 2010 en la visita que vàrem fer l'Institut d'Estudis Catalans. Vaig poder comunicar-li al bisbe Lluís Martínez-Sistach el 2014 al Palau de la Generalitat en l'acte de la Fundació Joan Maragall. No podem separar la gent, els creients, per raó de llengua. En el cas de la fe cristiana, res més contrari al missatge de Pentecosta.

Cal entendre els antecedents. En una España on estava prohibit parlar en català, l'Església Catòlica amb la missa en llatí va mantenir en català en la predicació als pobles però ho va haver de fer en castellà a les ciutats i anava introduint cants en català, especialment on van singularitzar una missa com la parroquial o comunitària. A partir del Concili Vaticà II, ja el 1965, es va passar a fer la missa en llengua vernacle, a Catalunya es va haver de repartir entre català i castellà atès que bona part de la població no havia pogut tenir cap coneixement del català. En entorns socials obrers cal reconèixer els capellans que amb el seu compromís per la gent van afavorir la seva promoció social i cultural, també en lús de la llengua. Si això era així el 1965, a partir de 1985, amb ràdio i televisió en català, ja havia d'haver anat canviant evitant la separació per llengua. A Catalunya s'ha de fer en català amb alguns cants o lectures en castellà com a actitud d'acollida i reconeixement als nou vinguts. Com es fa al Monestir de Montserrat incorporant lectures en italià, alemany, anglès... segons els visitants.

Fins aquí una argumentació sociològica o política, però també hi ha un argument pedagògic. Els textos d'un ritual religiós són comuns en diferents llengües. És una de les situacions que més facilita aprendre una nova llengua a partir de textos i cants coneguts en la pròpia. No debades, en societats antigues s'aprenia a llegir a partir dels textos religiosos qua ja de petits s'havien memoritzat. Encara avui, alumnes de set anys que a l'escola no acaben d'aprendre a llegir, n'aprenen en la catequesi parroquial o llegint les breus pregàries a la missa: llegeixen textos coneguts i no hi ha nota de classe sinó estímul positiu.