Política electoral. Podem explicar-la als estudiants?
Eleccions europees 2024. Consideracions que no s'oeixen.
El
resultats electorals són analitzats i comentats per tota mena de
comentaristes. Una anàlisi de ciència política ha de partir de dades numèriques, fets recents que poden explicar i marc
social jurídic. En general els comentaris se centren en les dades,
estan més atens als fets que vindran i s'oblida força el marc jurídic.
Quan els ciutadans renunciem a pensar, anem repetint tots el mateix que a
alguns ja els va bé.
1
Els ciutadans votants miren de distingir eleccions locals, d'eleccions nacionals, d'eleccions estatals, d'eleccions europees.
(Un exemple reconegut que podem recordar és el de Sabadell dels anys
vuitanta: comunista a l'Ajuntament, convergent a la Generalitat,
socialista a l'Estat. Exemple de maduresa política). Oeixo que la
majoria de comentaris interpreten les eleccions europees en clau estatal
o autonòmica. Certament és el que està passant, ha passat a España i
ara es veu a France on, abans de cloure els resultats, ja han convocat
eleccions legislatives.
Convé
recordar el nostre cas, històric d'España, que deu haver influït més
del què pensem en l'evolució política. Les eleccions de 1931, que van
guanyar opcions progressites, eren eleccions municipals. L'eufòria
incontenible va dur a proclamar la república, un canvi de majoria
política i més, de règim polític d'España. Un canvi precipitat que el
1933 va recular donant la majoria a la dreta de caire monàrquic i motiu
per promoure un front popular que va governar el 1935 i va ser assetjat
per la dreta fins a aconseguir el cop d'estat militar de juliol de 1936.
Gerra incivil, derrota i dictadura. La majoria progressista als
ajuntaments podia haver anat llaurant millor, formar l'opinió popular,
explicar i afermar l'opció republicana a les següents eleccions d'España
que s'hauria pogut mantenir amb majoria sòlida.
2
En alguns casos és vota la persona, no el partit.
Molts es sorprenen dels canvis evidents de majories en quatre setmanes
però els ciutadans distingeixen votar diputats de Catalunya de votar
diputats a la Unió Europea. Hi ha però un altre element condicionant. A
les eleccions catalanes del 20224 molts no-votants de Convergència-Junts
rehabilitaven Puigdemont apartat injustament igual que el 2004 molts
no-votants d'ERC varen voler recuperar Carod-Rovira que per un error
formal s'havia hagut de retirar. Però aquests vots de salvació no són
recurrents i Junts no ho havia entès.
3
La fragmentació i divisió electoral debilita.
A les eleccions europees no s'hi pot anar vestit de catalanista o
d'euskaldún encara que es pugui lluir barretina o txapela. Junts sol,
PNB quasi sol, s'aguanten però no faran feina. La divisió de Podemos,
Comuns, Sumar es paga cara, ja ho sabien, però cadascú anava a assegurar
el seu lloc, no la representació dels ciutadans.
4
La
unió Europea comença al Benelux però és impulsada per France i
Alemanya, el centre geogràfic d'Europa. Italia, Portugal, España i
Grècia estan geogràficament a la perifèria. Tota la circulació de
mercaderies surt o passa pel centre i sempre juguen amb avantatge.
Avantatge pels amos escanyapobres, any rera any i encara més a partir de
l'estafa econòmica (dita crisi) de 2008-2011. La Unió Europea creix. Creix
en nombre de països i encara més la riquesa dels països del centre.
Però creix la desigualtat, una gran desigualtat, una injusta
desigualtat. Els treballadors defraudats, els precaritzats sense
perspectives, els immigrants que es conformen, de moment, amb les
pitjors condicions duen a cercar una alternativa diferent. Així, reben
suport populismes nacionalistes extrems, populismes d'espectacle
trencador. Proclames polítiques sense consistència política ni econòmica
que assenyalen els dolents i recullen la confiança dels desesperats.