 La informació és la
base de les societats democràtiques occidentals. No obstant això, un dels
problemes més importants de la societat actual està relacionat amb la manca
d’informació contrastada, l’excés d’informació intranscendent i redundant o
«soroll», el control i la «generació» d'informació —i de desinformació— per a
crear un estat d’opinió.
A l’acte també es tractarà la figura dels «acumuladors» d’informació, com
ara el núvol, i altres aspectes com la seva despesa energètica i la capacitat
(aparentment infinita) de processament de dades.
En la sessió hi intervindran Rosa Maria Badia, membre de la Secció de
Ciències i Tecnologia de l’IEC; Jaume Bertranpetit i Busquets, membre de la
Secció de Ciències Biològiques, i Josep Olesti Vila, membre de la Secció de
Filosofia i Ciències Socials. Moderarà la conversa la periodista Mònica
Terribas, també membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. 22/01/2025, 17-18:30h
He
assistit a la sessió. Em vaig interrogar davant d'aquesta identificació
de proximitat "informació i coneixement" que acostuma a ser usual en el
llenguatge espontani. Des del primer moment ja vaig veure que el
concepte "informació" quedava restringit a la teoria de la informació de
Shannon que ha estat clau per emmarcar el desenvolupament de la
informació amb tecnologia de la supercomputació. Amb tots els progressos
i les bones expectatives, ja es va fer esment de la informació en excés
com a problema. Entenc que s'integren dades numèriques i alfanumèriques
i es va fer esment del "discurs" sobre la informació. La reflexió des
la filosofia va ser més cauta fent notar que calia actuar amb criteris i
que no s'havia de perdre la informació a través del llibre. En conjunt
es van platejar diversos interrogants sobre el poder de la informació,
sobre el rebuig d'una informació científica, de la indiferència davant
l'excés d'informació i de la surgència de pensament i posicions que
semblen poc racionals. No
hi va haver intervencions dels assistents i les qüestions van quedar en
l'aire. M'hi afegeixo atès que com a pedagog m'obligo a donar respostes
i en tot cas, cercar-les. La pedagogia, atenta a les ciències i les
humanitats, sense contradicció, les ha de poder encaixar en un sistema
integrat i encarar-lo amb el procés educatiu que segueixen tots els
petits ciutadans, dissenyar orientacions i accions que responguin a les
necessitats personals i socials, suscitar el desenvolupament de les
seves aptituds i desvetllar interessos culturals. No
pretenc obrir un nou tema sinó afinar entre informació i coneixement
aplicat al desenvolupament personal que ha de viure en una societat
d'informació i coneixement, processat per tecnologia digital i
intel·ligència artificial. El
primer que vull fer notar és que el pas entre informació i coneixement
en la persona no és directe, no és equivalent al d'informació, sistema
de dades integrades que aporta coneixement com a interpretació de les
moltes dades processades. El
coneixement humà és producte de la informació amb la formació. No
s'accedeix a més coneixement per increment d'informació sinó per
l'elaboració personal que cada persona fa amb la formació rebuda i
acumulada. Ja d'entrada podem pensar que si hi ha allau d'informació,
extensa i complexa i es disposa de minsa formació, el coneixement pot
progressar poc o, altrament, crear una descompensació greu. CONEIXEMENT = INFORMACIÓ X FORMACIÓ
Potser així, ja tenim una primera explicació de l'increment de persones que consideren que la informació és excessiva (Han esmentat el 40%) i se'n desentenen. Estem considerant pòsits o derivades de les tres funcions socials que són processos: CULTURA, COMUNICACIÓ, EDUCACIÓ. Dic 'pòsits' perquè no accepto l'obsessió pels 'resultats' educatius de l'ensenyament escolar que es concreta en qualificacions i títols acadèmics. Un enfocament educatiu, considera els resultats d'elaboracions i proves escolars com a dades però els relaciona amb les condicions inicials de l'alumne i mira cap a l'impacte que tindrà en la seva vida personal i cultural. Ja es pot veure que la funció social educació s'ha de fer amb relació a la funció social comunicació (oral, escrita, digital) que dóna accés a la informació. També té relació amb la funció social cultura que aporta coneixement teòric, reflexiu, crític i executiu corporal. Ai! si el currículum escolar, com van formalitzar Kilpatrick i Dewey, no és l'itinerari que pateix del què els alumnes han assolit i que necessiten anar assolint progressivament. L'Administració s'ha excedit de la seva competència de donar el pla d'estudis comú. El currículum correspon als professionals docents, ajustant-lo a cada context i situació.
Una visió diacrònica ens permet veure el desenvolupament humà i l'evolució cultural. Les tres funcions socials són identificables en cada etapa històrica per bé que podem veure el desenvolupament específic d'occident. Cap nova etapa nega o exclou l'anterior. Ben al contrari, cal consolidar la nova etapa sobre l'anterior com una nova capa que la inclou amb modificacions d'ajustament.
 En la sessió de l'IEC s'ha posat la qüestió. Com fer la transferència d'informació i coneixement? Forma part de la informació saber fer les preguntes, -s'ha afirmat. S'ha fet esment de la memòria necessària malgrat disposar d'informació digitalitzada. Doncs evidentment és qüestió de formació que tots els joves ciutadans han d'adquirir en l'ensenyament escolar dels 6 als 18 anys. És el procés educador que desenvolupa les capacitats personals, els inicia en els procediments culturals i els obre al coneixement ampli. Per això en el decurs d'un segle s'ha allargat l'ensenyament dels quatre cursos d'estudis primaris als dotze cursos per assolir una cultura completa i una formació professional. Aprendre a usar la informació digital en cap cas suposa abandonar la lectura i escriptura. Practicar la lectura i escriptura sense abandonar l'oralitat i el diàleg o debat oral. Previ a la lectura, a l'educació infantil, s'ha de desenvolupar la competència oral en diverses llengües, amb cançons, recitatius i poètica que desenvolupen la memòria, l'amplitud fonètica i la competència plurilingüe.
En ciència i tecnologia, el criteri estableix un referent convingut per delimitar normalitat, per marcar un límit d'activació o desactivació (temperatura, humitat, pressió, acidesa, temporització). En ciències socials i humanitats cal desenvolupar el criteri personal com a pensament crític ('cribar' (garvellar), destriar, contrastar, classificar, estructurar, criticar, falsar, innovar). Cal habituar a aplicar criteris sempre convencionals però raonables segons la situació (espai), la successió (temps) i el sentit que hom vulgui donar a la seva vida..
Tothom s'apunta a l'esperit crític, a desvetllar l'esperit crític sense cap concreció. En alguns casos, crítica és tan sols anar a la contra. Als informatius dels mitjans de comunicació, tot són crisis, situacions crítiques, amb qualsevol significat. Amb relació a la sessió d'informació i coneixement i la preocupació per ser competent, acedir-hi i fer-ne ús crític, reposo el model d'Educació ComunicActiva defensat el 1992 en veure la necessitat de reajustar l'Escola Activa a la societat de comunicació de masses, fer l'Escola ComunicActiva. L'escola de la societat de masses telecomunicada. Si llavors semblava necessari, és incomprensible que no haguem avançat res i encara ens fem les mateixes preguntes. Sí, ha avançat molt favorablement la tecnologia que posa a l'abast la comunicació de masses. S'ha estès a tots els sector socials l'ús de pantalles i de dispositius mòbils. Estem inundats d'informació, propaganda i publicitat. I tot el que se'ns ha acudit és controlar, control parental, restr¡ccions escolars i proh¡bicions. ¿Que no en veiem la inutilitat? ¿Que no veiem que en els adolescents les prohibicions -socialment incoherents- són provocacions?
Vaig
posar a disposició un model de mediació educadora, l'he explicat el
diverses conferències escolars, a pares, a agrupaments escoltes... No té
dificultat d'aplicació. És una mediació emocional en un primer temps en
el que els joves expressen el que senten, lliurement i es crea una
dinàmica de participació molt interessant i diversa. És una experiència
emocional compartida. En un segon moment, si pot ser amb maièutica
socràtica, el professor va aportant dades i fets d'informació i també
s'hi afegeixen els alumnes reflectint opinions oïdes a casa. Es produeix
una anàlisi crítica compartida on el professor aplica l'anàlisi
semiòtico-comunicativa. No hi ha conclusions úniques, cada alumne pot
anar fent la seva composicó de lloc i construint el seu criteri. Això són exercicis d'educació en comunicació, avui tan a l'abast amb l'accés amb la tecnologia digital, que s'han de fer com es fa gramàtica sobre textos o equacions per resoldre problemes. És la construcció d'un model teòric després d'haver-lo aplicar sobre continguts de comunicació dels què parlaven o què aportaven els mateixos alumnes. He pogut comprovar com passen poc a poc d'una resposta d'expressió estereotipada i convencional a l'expressió creativa derivada de l'experiència pròpia. N'indico un, antic, per si els docents voleu assajar-ho. El vídeo de presentació del disc Black or White de Michael Jackson (1992) https://youtu.be/pTFE8cirkdQ?si=AxMO7ykTZbZ3LryJ. que dóna per molt. Podeu comprovar-ho. L'he presentat també a estudiants de mestre i de pedagogia, durant anys. (Se'm gastaven les còpies de cinta VHS; i mira avui com n'és fàcil disposar-ne directament a l'aula). Sols cal que els educadors estiguin a l'aguait de l'actualitat comunicativa i especialment atents al que consumeixen els alumnes. Sí, forma part de la preparació professional i no s'ha de tractar superficialment: és currículum vital. Martí Teixidó, pedagog
|
