diumenge, 25 de gener de 2009

Homer: educador a través de la narrativa.

Amb Ulisses, Penélope, Telemac... Homer, educador, presenta models humans.
En començar la tasca de l'educació cal saber quin model d'humà eduquem, en quina societat... Per això es un bon començament de les classes de Política de l'Educació.
S'han succeït d'altres models en el decurs de la nostra història: Blanquerna, La Benplantada...
i també: l'Ulisses postmodern de Joice, el Homer Simpson que veuen els nostres infants a casa... no són també models proposats?
Hi ha una decisió política mínima que emmarca l'educació en la seva dimensió social que s'encarrega a l'escola.
Hi ha una decisió ètica personal de llibertat de consciència -inicialment exercida per la família- que dóna sentit a la vida i al món.
Dewey va veure en l'escola la institució adequada on es reconcilien els idels individuals i els ideals socials.
Plató ja va dir a La República (L'Estat) que cal la ciutat sences¡ra per a educar els infants.

Penseu qui guanya:
Homer i totes les les narracions educatives que han seguit i son, o bé
Plató i el disseny de polítiques d'educació i tecnificacions pedagògiques?
És un primer fòrum de debat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada