S'ha acabat el temps.
Massacre abans de les eleccions USA i ara paraules no cregudes de Netanyahu.
El 1974 es va llençar la idea d'un estat Palestí a Cisjordània.
Era una idea avançada. Han passat 35 anys, més d'una generació.
És molt tard, massa tard per a fer dos Estats amb territoris mal definits i població palestina a Israel i població israeliana a Palestina.
Els murs de la vergonya elevats al quadrat aixecats per Sharon han estat tolerats per la "incomunitat internacional" però han palesat que el territori humà no es pot dividir. Si mai s'ha acceptat que es pogués dividir Jerusalem, ara ja no es pot dividir tot el territori.
El 1967 les Repúbliques Aràbigues Unides (RAU) amb Egypte al front van estar a punt de fer desaparèixer Israël i vam estar al costat d'Israël. Sempre estem de la banda dels perdedors perquè no volem que perdi ningú. Ara és Israël que aplasta els palestins i hem d'estar de la banda dels que més pateixen.
Ningú no ho ha dit encara; em diran utòpic o que no hi toco. Com quan vaig dir "tard o d'hora, les dues Alemanyes acabaran unificades". No va passar un any.
Ara penso i dic. Cal pensar en un estat integrat Israel-Palestina, un estat binacional amb representació proporcional a la població israeliana i palestina (40::60, 60::40, 55::45...). Sempre, al parlament i al govern, . Un govern pactat, d'entesa necessària i si cal, si la proporció és molt similar amb períodes de govern amb alternança de dos caps de govern, un de cada identitat nacional. Al cap i a la fi, a Isarel ja van fer un període de govern d'unitat Labour-Likud (Peres 1985-Begin 1987) amb alternança dels caps de govern. Si calgués, la presidència de l'estat binacional podria ser designada per un consell de Nacions Unides. Tots han de viure i ara, en primer lloc els que més estan patint. Martí Teixidó
Oïm i sentim Jerusalem of gold, of light, of bonze. I am the violin for all your songs de Naomí Shemer, el segon himne nacional. Oïm també Palestina de Manu Chao. Estem amb tots
Jerusalem of gold, of light, of bonze
Amb transcripció fonètica perquè poguem canta-la
Vegem i contemplem, en animació i en la realitat, com es mata la vida, com es vessa la sang. No ho acceptem. Els qui treballem a l'educació no ho acceptarem mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada