Els polítics respresentants dels ciutadans tenen la legitimitat que han de renovar cada quatre anys. Això no exclou que han de ser competents en la fonamentació de les politíques. Si no han pogut estudiar prou poden escoltar els científics socials i els dissenyadors de sistemes. En el nostre cas neurobiòlegs, psicòlegs i sociolegs de l'educació d'una banda i de l'altra pedagogs, didàctes i orientadors. Els polítics també han de prendre dicisions amb una deliberació prèvia de filosofia política i debat obert capaç d'aproximar posicions massa confrontades per a unes polítiques a curt i mitjà termini. Sempre he pensat com no els fa vergonya dir "Hem guanyat les elecions"; i si tenen majoria suficient, no els fa vergonya de no escoltar ningú?, no els fa vergonya de votar amb disciplina de vot?
Recomano als polítics que cerquin el nou llibre de Mario Bunge (2009): Fact, Fiction and Vision, amb títol en castellà massa escolàstic: Filosofía política: Solidaridad, cooperación y democracia integral. (Gedissa, 38€) És un pensament ben estructurat i compromès encara que inclogui posicions, per a mi errors, que no comparteixo. Hem de pensar amb els autors que estudiem, no pensar el que els autor pensen. Això és el que més falta i per això anem de moda en moda. Ens cal ser retroprogressius (terme de Salvador Paniker) articulant els clàssics amb els recents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada