Política territorial - Territori political

Divisió territorial de Catalunya i circumscripcions electorals
Estem en un atzucac que ja va voler evitar Xirinacs el 1978 (Avui, 3 novembre). Aquest dia es discutia a Sau (Osona) el capítol d'eleccions al Parlament de Catalunya. Amb una sola cambra, calia articular la gran concentració de població a la conurbació de Barcelona amb "qualitat de vida ínfima" i "unes comarques molt vives però molt deprimides" El 1978 hi havia un Govern de la Generalitat provisional però amb el gran valor que hi eren tots els partits polítics amb representació democràtica (15 de juny de 1977). Era el moment d'aprovar una divisió territorial que determinaria circumscripcions electorals doncs, qui "guanyés" les primeres eleccions al Parlament de Catalunya no voldria canviar l'statu quo. Xirinacs va endevinar què faria Pujol (1980-2003) que va anar apartant/ajornant/impedint sempre la divisió territorial de Catalunya. Xirinacs, polític del poble, defensor del poble havia d'haver estat. Pujol, un gran polític, amb coineixement i competència total, però sectari.

I ara què? Totes les propostes que hem vist són discutibles i per darrera interessades. Fins i tot la vegueria de l'Alt Pirineu Aran que es justifica per nombre de població però que darrera té els explotadors turístics, activitat local però organitzada per corporacions externes. Amb els Plans Territorials Parcials s'ha intentat anar avançant o condicionar una opció i ara estem en el "cul de sac". A part d'algunes filigranes: una hiperComarques centrals i la miopia de seguir fent dependre el Ripollès de Girona (perquè és de la província?), el gran conflicte és com dissoldre les províncies, què fer amb els consells comarcals i com fer content tothom quan cadascú defensa el seu interès: si no ha de millorar, quedar-se com està.



Estudieu, estudieu bé la proposta de circumscripcions electorals de Xirinacs actualitzant les dades: distribució de la població, noves comarques, xarxa de comunicacions, activitat econòmica i qualitat de vida. Ell partia de la divisió territorial del 1931 (Comissió Pau Vila) i dels barris de Barcelona (Fabré-Huertas) amb dades demogràfiques de 1974. Garantia un diputat per comarca, un diputat per cada 50.000 hab¡tants, circumscripció a part per a cada ciutat i per cada districte de ciutat amb més de 50.000 habitants.

Si les circumscripcions electorals queden ben definides, la divisió territorial no canviaria tant quan una comarca forma part d'una vegueria o d'una altra. Sobra política de xerrameca interessada i falta coneixement-estudi i falta també política de compromís per la ciutadania.


Respecte a les propostes de vegueries posades sobre la taula.
Per començar, "vegueria" pot ser molt nostrat però si pensem que vol dir vicari, delegat, no anem bé. Volem tenir una organització territorial democràtica, no feudal. Millor parlar de regions per referir-nos a les àrees d'adminitració de la Generalitat però també àrees de representació política on el diputat o cap dels diputats ha de tenir atribucions i donar explicacions als ciutadans votants, als qui l'han votat i als qui no. (I de passada, si tenim regions... Catalunya no pot ser-ho, ha de ser una nació)

No veig que es justifiqui bé Alt Prinieu Aran.
No veig que el Ripollès hagi d'anar a Girona quan sempre ha estat vinculat, i ho està, a Vic. En canvi sembla talment que és manté el medieval bisbat de Vic (sense Ripoll) que fa un arc fins a Igualada.
Osona es pot articular molt bé amb el Ripollès i amb la Garrotxa, ara que l'hem apropada per túnel de Bracons i que abans ja ho havíem fet pel túnel d Cap sa Costa.

Si els rius baixen de les muntanyes cap al sud, si les comunicacions han seguit les valls dels rius que hem completat amb túnels. L'Eix transversal, -mira que ha trigat... i no va arribar a Olot- és un eix de transports de Catalunya, no de comunicació humana.
Si Vic va aspirar a universitat i se li va reconèixer... si Manresa té escoles uiversitàries politècniques... potser no es pot subordinar una a l'altra
Si l'escut de Catalunya té quatre barres verticals... i mai ha tingut organització central... Si hi ha gent de muntanya i gent de terra baixa... Per què fem una Catalunya central?
Què és avui la comarca el Barcelonès? O es fa la Barcelona metropolitana o es deixa la ciutat com a unitat amb els seus districtes a part.

El mapa veguerial que ha aprovat el govern GenCat el 02 de febrer de 2010

La llei crearà set vegueries, que coincidiran amb els actuals àmbits de desconcentració i gestió administrativa de la Generalitat al territori i que són els següents:

* Alt Pirineu i Aran, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Era Val d’Aran.

* Barcelona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

* Catalunya Central, que comprèn els municipis de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, i el Solsonès.

* Girona, que comprèn els municipis de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.

* Lleida, que comprèn els municipis de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

* Camp de Tarragona, que comprèn els municipis de les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.

* Terres de l’Ebre, que comprèn els municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

Formaran part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona els 36 municipis que actualment formen part d’alguna de les tres entitats existents. Aquests són:

Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià del Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.

Els partits trenquen la negociació per la llei electoral El desacord rau en el repartiment d'escons el 12 de febrer de 2010

Catalunya no tindrà llei electoral aquesta legislatura. La ponència de la llei ha acabat avui en un clar fracàs i la manca d'acord i les clares discordances entre els partits pel que fa al repartiment d'escons ha impedit que la llei pogués tirar endavant.

El model dels experts divideix Catalunya en set circumscripcions de la següent forma: 12 escons per a Tarragona, 14 per a Girona, 83 per a l'Àmbit Metropolità, 3 per a l'Alt Pirineu i Aran, 10 per a les comarques centrals, 8 per a Lleida i 5 per a les Terres de l'Ebre.

Ho havíem anunciat. No hem pogut evitar-ho. Així som els catalans. Solament ens posem d'acord quan estem acorralats (Recordem l'Assemblea de Catalunya impulsada per Xirinacs; sota una dictadura cruel hi eren tots).

Actualitzar la proposta de Xirinacs podria ser: 140 diputats per circumscripcions comarcals, o municipals a partir de 50.000 habitants (no de votants) de districtes municipals a partir de 50.000 habitants.

Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell, Segarra, Segrià (355.444) 7 dip.

Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès, Berguedà, Anoia, Bages (381.691) 7 dip.

Ripollès, Garrotxa, Osona (227.121) 4 dip.

Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l'Estany, Gironès, La Seva (611.799) 12 dip.

Ribera d'Ebre, Terra Alta, Montsià, Baix Ebre (182.462) 3 dip.

Priorat, Baix Camp, Alt Camp, Tarragonès, Baix Penedès, Alt Penedès, Garraf (789.603) 15 dip.

Baix LLobregat+Hospitalet, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme+Badalona, St.Adrià i Sta.Coloma (3.003.887) 60 dip.
i Barcelona (1.615.908) 32 dip.


El criteri més diferencial és: garantir que la comarca per sota de 50.000 habitants té un diputat i que les poblacions de més de 50.000 habitatnts són circumscripcions independents de la comarca o els districtes de més de 50.000 habitants són circumscripcions independents dins de la ciutat. Per pensar-hi sense interessos particulars. Martí Teixidó