Prova de contrast terminal d'Educació Primària

Per segon anys es realitzarà aquesta prova al terme de l'Educació Primària.

Prova d'avaluació de sisè d'educació primària

Cal entrendre-la com a prova de contrast a l'avaluació contínua que realitzen els docents. La decisió de qualificació final correspon als docents però pot anar bé disposar d'un instrument de contrast pilotat i del que se'n puguin coneixer ens resultats estandarditzats segons diversos estrats economicsocial i culturals (IESC de Pisa) per analitzar la intervenció de cada escola. Aquesta és una anàlisi que han de fer els professionals.

Els resultats NO s'han de fer públics doncs això tindria resultats perversos. La comparació de resultats dels centres no `permet dir res més que si estem uns punts per sobre o pers sota. El que volem saber és quin és el valor afegit de l'escola a les possibilitats inicials dels infants i joves.

Alguns centres poden assolir puntuacions més altes malgrat que el seu sistema pedagògic sigui tradicional amb algunes incorporacions postmodernes; les puntuacions altes s'hauran d'atribuir a les condicions favorables de procedència dels alumnes i al suport familiar. Hi ha escoles i instituts que reben alumnes d'entorns més fràgils i si el valor afegit és alt, si milloren molt, cal atribuir-lo a la intervenció de l'escola, al sistema pedagògic que ha deixat determinades pràciques obsoletes, ha sabut motivar els alumnes i ha desenvolupat propostes altament significatives i alhora exigents i rigoroses.

El Consell Superior d'Avaluació de l'Educació de Catalunya va tenir el gran encert d'impulsar el 2001 les Proves de Competències Bàsiques aplicades a alumnes de 10 i a 14 anys, NO al final de les etapes d'Educació Primària i d'Educació Secundària. Una mala còpia feta amb la LOE des del centralisme del Ministerio de Educación les ha situades al final de les etapes on adquireixen el valor d'examen. Pensem que hi hem perdut doncs s'ha interrumput una pràctiva d'anàlisi de resultats interna quan encara hi havia dos cursos per davant per prendre decisions d'ensenyament amb els alumnes que seguien al centre.

Al Consell Superior d'Avaluació de l'Educació de Catalunya fa cinc anys que li demanem que estableixi un model i instruments que permetin amidar el valor afegit per cada escola a les promocions d'alumnes i així no ens enganyarem més amb els resultats escolars comparats. La comparació perjudica els propis alumnes però és clarament injusta per als docents compromesos amb els alumnes amb majors dificultats. Si es comparen resultats i s'atribueixen als professors... ¿qui voldrà dedicar-se als que tenen majors necessitats?