Manifestació... Ocupació... Cridòria... Bloqueig del trànsit... NO, NO, NO! Falta imaginació.
No es pot anar solament a la contra. Això pot durar cinc minuts. Després cal fer alguna acció de projecció. Va ser creativa la retirada de 155 € dels comptes, el 30 de maig de 2011. Podria ser també ingressar 1 € a un compte determinat; cada € simbolitzaria un vot. Caldrà donar una sortida al vot dels indignats per al proper 20N. S'ha de conèixer l'abast, sense fer cap mal. No cal centrar atacs en representants polítics, tenen una certa legitimiat fràgil davant dels no-representats econòmics; sabem que les causes són molt més àmplies. Millor no fer caricatures que desacrediten els sòlids arguments per estar indignat davant d'un model d'organització social i política injust i no democràtic. Pocs eslògans i propostes clares i numerades que es vagin repetint fins que la població arribi a memoritzar-les (Com quan es diu: resolució núm. de les NU).
La injustícia d'aquest sistema és tan gran que no ens podem aturar. Es pot anar a les concentracions, es pot accedir als portals d'internet... però el més important és que arreu obrim conversa amb el tema: amb la família, amb els companys de feina, al bar, en trobar els veïns a l'ascensor (ja no cal parlar del temps, cal parlar de la injustícia econòmica d'uns que abusen i els treballadors són qui "paguen el gasto". Efectivament, estem contra aquest sistema econòmic injust i trampós i els que li donen suport o callen són comparables als ciutadans que van callar -l'espiral de silenci- davant dels abusos del nazionalsozialisme i del faccisme que després van lamentar on havia arribat. Gandhi ja ho va dir: el problema no és que hi hagi gent dolenta; el problema és el silenci dels bons.
Galbraith, Krugman, Stiglitz són reconeguts economistes pel sistema que han aixecat la veu per denunciar els excessos i abusos... Denuncien el sistema econòmic com s'ha desenvolupat.
Denunciem aquest sistema, sense violència, amb no-violència activa: Mahatma Gandhi va encapçalar la lluita per la inependència de l'Índia, Martin Luther King va encapçalar la lluita contra la segregació racial, Nelson Mandela va sortir de la presó després de 27 anys i va encapçalar la superació (encara parcial) de l'apartheid. A Catalunya i a España Lluís-Maria Xirinacs va guanyar a peu dret l'amnistia política, es va plantar per la independència econòmica i va treballar per la moneda telemàtica (un sistema contra les trampes que no interessa als lladres legals); va obrir camí però no vàrem ser capaços de seguir.
És ara amics, és ara! - cantem amb Jaume Arnella
Quan per mi sigui la Terra i jo sigui per tothom
I ens anomenem noslatres i no ens quadri cap més nom.
Jo cantaré cançons per tot arreu.
Jo cantaré cançons per al meu poble.
I jo diré...
I junts direm:
És ara amics, és ara!
Com més endavant camines més s'eixampla l'horitzó.
Quan entre els homes no hi hagi cap esclau ni cap senyor.
Jo cantaré cançons de llibertat.
Jo cantaré cançons per al meu poble.
I jo diré...
I junts direm:
És ara amics, és ara!
Martí Teixidó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada