Efectivament. Wall Street... i els sistemes financers són qui han creat aquest engany: finaçament i més finançament. I qui produeix riquesa real? Qui emprèn i crea llocs de treball?

1 Han demostrat que aquest sistema econòmic és fals
Diuen: "enfortir els mecanismes financers"
Per fer encara una caiguda més gran?
Per seguir amb els seus guanys desorbitats?
Si justament hi ha hagut tant de finaçament que el mateix capital feia la volta i finançava dues i tres vegades. Qui ho havia de dir, els bancs prestadors de diners anaven a cercar diner en préstec. Això és viciós, cancerigen i mata. El mercat està mort. Igual que la URSS va estar morta i va esfumar-se el comunisme. El mercat està mort i no hi ha capitalisme (capital X treball).

2 Tot es basava en crèixer més i més: més fills, més població, més demanda, més producció, més territoris on vendre, més guanys econòmics, més estratificació social.
S'ha acabat l'economia de creixement geomètric imparable. Aquesta és la que permetia el gran finançament cada cop més exagerat. Com que produiràs deu vegades més, guanyaràs molt i pagar el crèdit serà no res.

Ja no es pot seguir amb l'economia de creixement indefinit. Està tot el planeta Terra cobert. No es pot anar avendre a la Xina ni enlloc. Són ells els qui, amb sous d'escarraç, segueixen el joc que els vàrem ensenyar. Baixen els preus al mínim, van cobrint el mercat, fins que tinguin el monoploli. No hi ha territoris on anar a vendre. Cal esperar que s'aturi el creixement exponencial de la població del planeta Terra.

3 Ells varen superar el límit de la inflació i van seguir creixent. Ara ens hem d'aturar tots per ells.
Ara a la Unió Europea es posen restriccions al dèficit públic i privat i France i Deutschland volen cobrar els guany de tants anys de comercialització. Van escampar els seu productes arreu. Fa deu anys es posaven restriccions a la inflació i els únics que no complien, que sempre anaven per sobre eren France i Deutschland. Ells anaven fent. I si podien restriccions d'entrada: France, la dels il·lustrats que va anar al despotisme il·lustrat, restricció de productes agrícoles d'España volcant camions impúnement; Alemanya que amb els il·lustrats romàntics es va corprendre de Grècia (Hellas) i en va cantar les excel·lències ha omplert el seu país d'electrodomèstics i màquines que ells van acceptar però ara no poden pagar.

4 Estem en guerra: econòmica a casa; militar a casa dels altres on hi ha energia, minerals o ciutats bombardeajdes per reconstruir, com van inventar els USAïtes.
Parlem clar. Això és la III Guerra Mundial i com la I i la II està liderada per France i Deutschland que necessiten meracts i han de col·locar els seus productes. És efectiavment una guerra econòmica però que pot fer tant de mal com el 1.400.000 joves europeus morts al front de Verdum o els incomptables morts de la II guerra a Alemanya, Polònia, Normandia... Ara es deixen families snese casa i sense feina. Què esperen que passi? I mentrestant, United Kingdom, England segueix queixant-se d'Europa i sempre compta amb USA. La guerra desequilibra i els oportunistes fan grans guanys com Calçats Segarra o Joan March a España el 1938. Empreses USA van anar a reconstruir l'Iraq bombardejat. Ho ha declarat descaradament l'agent financer Alessio Rastani: Els inversors saben que el mercat està mort. Qualsevol persona pot fer diner; això és una oportunitat.