Ja sabem que n'hi ha de problemes. Han desencadenat un problema econòmic mundial perquè han especulat, han fet trampa, han volgut guanyar diners sense treballar i sense produir. Són els qui es passen el dia mirant, vigilant, com pugen i baixen els valors, els seus valor econòmics. Res de valors ètics, aquests són per a la gent que s'ha de comportar correctament. I què produeixen ells? Què treballen? Res de res. Ells són el mercat, s'amaguen sota el nom del mercat; quines galtes! I sabem qui són: Tudor Jones, George Soros, Warren Buffet, Jim Chanos, David Tepper, John Paulson, Lakshmi Mittal... i també espanyols que coneixem massa bé: Emilio Botín, Francisco González, Isidre Fainé, Joan Oliu, César Alierta, Eduard Fornesa, Salvador Gabarró i els qui des de càrrecs públics els ajuden: Rodrigo Rato, Esperanza Aguirre, Cristóbal Montoro, Narcís Serra, Joan Hortalà...
En diuen crisi econòmica però ells segueixen guanyant-hi. Demanen ajudes als governs i no tenen cor per treure l'habitatge en hipoteca a una família, no tenen vergonya per dir que ells "han de guanyar diners", que les crisis son un bon moment per als "bons", per als qui "no tenen por".
No parlarem del què han fet els governs d'España i de les comunitats autònomes des de 2008 quan van començar a reconèixer que no juguem a la "Champions". Ja sabem quines mesures, i cada mesura agreuja més la situació i en demana una altra. Retallada de sous als funcionaris, reducció de serveis, incompliment de pagaments compromesos... I per altra banda, emissió de deute públic per salvar el dèficit públic, prometent un increïble interès del 4,75% al que calladament s'hi afegeixen els financers que en volen guanyar un 3%. Mentre a uns se'ls retalla el sou per salvar el país (5-7%) ... a uns altres se'ls dóna un interès (4,75% + 3%). S'apunten a salvar el país per guanyar encara més. Inacceptable! Indignant! Estafa social! Escanyapobres!
Diuen que no hi ha solucions, que ens hem d'ajustar tots... Tots? I ara ens criden a eleccions per al 20N. I haurem de votar els mateixos. I ja ens anuncien els resultats abans de començar. Qui està a l'oposició i no ha dit mai una proposta política clara, va repetint la cantarella de sempre i sembla que la gent se l'empassa. Qui ha estat al govern, surt per ser president de govern i diu que té solucions però, essent vicepresidnet no les ha aplicades?
Cridats a eleccions, passarem dies parlant, fent proclames i reclamant majories prometent... fum, fum, fum. Els polítics que no poden fer res, que els mercats els ho impedeixen es presenten perquè els votem. Però si manen els econòmics, no hem de votar els econòmics? I si no els podem votar, els haurem de botar, els haurem d'apartar de la polis doncs fan mal a la gent, no tenen sentit cívic.
¿On ha quedat aquella gran, pacífica i integradora manifestació ciutadana de Catalunya del 10 de juliol de 2010?
¿Després de dies d'estada participativa, col·laborativa i pacífica a les places dels indignats, del 15 M, de Democràcia real... i de tanta gent que hi va donar suport farem unes eleccions com sempre?
No podem deixar les places, el carrer, mentre no canviï aquesta situació que tothom sap que és injusta. Aquest món és el que no és possible. Un altre món és necessari. Llàstima que quan sortim al carrer solament sabem cridar i fer soroll. Perquè no cantem més? Poetes i cantautors compromesos ens han posat repertoris que hem deixat oblidats. A les manifestacions cantant! Per comptes de paperets de propaganda i consignes cal distribuir papers amb les lletres que junts podem cantar. S'hi afegirà més gent (els banquers no, que solamet canten números i desafinen).
No és això companys, no és això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents, altre cop
i dir no, amics meus, no és això.
No és això companys, no és això,
ni paraules de pau amb barrots
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.
No és això companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l'espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir, no és això.
Lluís Llach
|
Somos Hemos |
Vamos
José Antonio Labordeta
|
Aquest sistema no funciona, no s'hi pot viure. Però tampoc es pot viure fora del sistema.
No anar a votar és deixar-los fer el que vulguin. Si vota el 50% dels 350 diputats solament n'haurien de sortir 176. Així els altres 174 se'ls rerateixen entre els partits que han obtingut majoria: un frau de la llei de Hont a la democràcia. Si voten 50% no hi hauria d'haver més de 176 diputats. Per què n'hem de mantenir més si no representen ningú?
Però no es pot deixar d'anar a votar. Els descontents no podem permetre que diguin que ens abstenim, que passem, que ens n'hem anat de cap de setmana. No podem sortir del sistema.
Què podem fer?... Aquesta vegada podem fer una acció molt clara. Anar a votar i fer un vot nul (segons ells) però que es pugui recomptar i demostrar que és superior al partit més votat. Serà un vot nul legalment, però serà un vot legítim que deslegitima els partits que no tenen el crèdit dels ciutadans. Després de les eleccions s'haurà de donar representació als promotors del vot nul que hagi tingut àmplia i majoritària acceptació.
Tan simple com cridar a la ciutadania descontenta que votin en una paperata que digui:
INDIGNATS / DESCONTENTS / 15M / DEMOCRÀCIA REAL / JUSTÍCIA ECONÒMICA
i recomptar aquests vots nuls, que sabem que no són vots nuls. El recompte és públic i mentre els membres de la mesa han d'anotar nul, altres poden recomptar i destriar els quatre nuls dels falsament nuls i clarament legítims. Ja estem cansats d'eleccions inútils. Aquestes poden ser diferents. Martí Teixidó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada