divendres, 18 de novembre de 2011

DEMOCRÀCIA NO ÉS MAJORIA ABSOLUTA. Els petits tenen més raó i hem d'ajudar-los, ells ajuden perquè no guanyi un partit sinó la democràcia.

Antoni Puigverd a La Vanguardia de 17.11.11
La campaña ha permitido, en cambio, que cristalice el carisma de dos candidatos inéditos. Si Bosch ha inventado el independentismo amable y fraternal, Coscubiela demuestra que en Catalunya existía una tradición abandonada: la de una izquierda sin ambigüedades, orgullosa del antifranquismo y de las conquistas históricas. En pleno imperio de los mercados, quiere recuperar la bandera roja de la razón moral. Mientras el PSC vive de inercia, el flanco que amplía Coscubiela evoca los años en que un PSUC italianófilo estuvo a punto de sorpassare al PSC desde la izquierda.

Les opcions minoritàries de progrés són


Mesures concretes i clares, en favor dels treballadors que som majoria i fidels al país i a la llengua que volem que ho sigui de tots. No perden el temps amb festivals mitingueros pseudoreligiosos que mouen emocions.
Iniciativa per Catalunya Verds
la que té una trajectòria més estable
1 Lluitem contra l'atur

2 Democràcia directa, neta i transparent
3 Rescatem les persones, no els bancs
4 Aturem els desnonaments d'habitatge
5 Que pagui més, qui més té i aflori l'economia submergida
6 Defensem Catalunya i el dret a decidir i la llengua
7 Tanquem les nuclears, perilloses i cares





És una bona pensada, encara més que el vot nul organitzat i recomptat. I em consta que és gent seriosa, ciutadans polítics responsables que no aspiren a viure de la política. Ocuparan llocs que nos es podran repartir els grans partits golafres. Una indubtable manera de dir que amb aquest sistema polític no hi ha democràcia. De moment no és alternativa de governs però frena el pas als que volen viure d ela política.

ESCONS EN BLANC ES PRESENTA A LES ELECCIONS DEL 20N la que pot neutralitzar l'abús dels partits grans que es reparteixen els escons de l'abstenció

a les quatre províncies catalanes

i ho fa amb un programa molt senzill:

NO OCUPAR L'ESCÓ

NO COBRAR SOUS NI SUBVENCIONS

CONVERTIR-SE EN L'EXPRESSIÓ CLARA I INEQUÍVOCA DEL DESCONTENTAMENT

podeu donar-nos suport a

http://votowiki.net/CD11/portada

podeu seguir-nos a

twitter @esconsenblanc - facebook Escons en blanc - i podeu veure la nostra renovada web, on trobareu tots els materials de campanya per fer.ne difusió.

www.esconsenblanc.org




I del SENADO... VOTA ESCONS EN BLANC
és una bona pensada
El SENADO, ni parlar-ne.

És trampa. No és la cambra de les nacions, ni de les "nacionalidades" que s'han inventat.
Deixem de perdre el temps i els quartos!


ESCONS EN BLANC

Si no es perden en picabaralles de figurins. Ai las! El carretero va baixar emprenyat del puig cercós sempre morrut i cridaner però no va passar per la porta del gripador mentre el carot bon lletraferit, dues vegades salvat, ara ja havia apel·lat i no comptava amb el tran ni lo pez tena. Quan patrimoni perdut! Qui sap si esmenats es pot recuperar amb al fred al bosch!
La República del SÍ Les propostes la que té més projecció al futur
Per avançar a cap a la República Catalana, al Congrés defensarem:

1 La independència fiscal, el concert econòmic

La independència fiscal, el concert econòmic: recaptar i gestionar tots els nostres impostos. No acceptarem un altre pacte fiscal i seguir perdent el 10% de la riquesa cada any.

2 Fer infraestructures que creïn llocs de treball

Fer infraestructures que creïn llocs de treball i ens obrin al món, com el corredor mediterrani, i no les que van de Madrid a enlloc.

3 L’estat de benestar

L’estat de benestar. En salut, gastem 300 euros per persona i any menys que la mitjana estatal, prou de retallar-la. Amb els nostres impostos tindrem una educació d’èxit per a tothom, totes les pensions de jubilació per damunt del salari mínim i habitatge pel jovent.

4 Reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses

Reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses que contractin persones aturades. 5 anys sense impostos per a les persones joves i en atur que es facin autònomes, com a Holanda. Pujar els impostos a les grans fortunes.

5 Els bancs al servei de les persones i de les empreses

Els bancs al servei de les persones i de les empreses: qui torni l’habitatge, no ha de pagar hipoteca.

6 Promoure referèndums vinculants

Promoure referèndums vinculants, i apropar així la política a la ciutadania.

7 Eliminar els ministeris inútils, el Senat i les diputacions

Eliminar els ministeris inútils, el Senat i les diputacions. Fer una gestió austera dels recursos públics.

8 Retallar la despesa militar

Retallar la despesa militar, com ja han fet, per exemple, a Alemanya en un 40%

9 El català

El català, eina de cohesió social. Vetllar per l’aplicació dels programes d’immersió lingüística i la consideració del català com a la llengua vehicular de l’ensenyament.



2 comentaris:

  1. LES PROPOSTES DEL SÍ

    Trobo a faltar solucions en tots els programes electorals. Propostes moltes, però no solucions. Em crida especialment l´atenció la proposta número 2.

    CREAR INFRAESTRUCTURES QUE GENERIN LLOCS DE TREBALL. Aquesta sí que és bona!

    1. Els llocs de treball no es generaran creant infraestructures, es generaran creant teixit industrial.
    2. El teixit industrial demandarà llocs de treball i en segon lloc ,demandarà una millora de les infraestructures.
    3. El teixit industrial i els llocs de treball crearan la riquesa necessària per crear les infraestructures que , llavors sí, tindran sentit.
    4. Crear infraestructures com el corredor mediterrani, sense disposar de cap mena de teixit industrial, ni tan sols projectes empresarials sòlids que generin exportació i riquesa, suposa despesa, despesa i més despesa:

    a/ per a la seva construcció només es contracta mà d´obra portuguesa i rumanesa ( AVE )amb una única empresa contractada.
    b/Un cop creada només servirà de porta d´entrada i no de sortida, per manca de potencial d´exportació.
    c/ Si el que es pretén es anar a vendre a fora les nostres infraestructures , l´unica cosa que pescarem seran empreses estrangeres interessades en ubicar la seva planta logística i de distribució a casa nostra. És a dir : amb dues secretàries i dos mossos de magatzem , tenen garantida la perfecta distribució del seu producte al nostre país .

    Aquí hi ha una pregunta bàsica : si es crea infraestructura com a necessitat per a donar sortida al producte que ja s´exporta, no cal pensar-s´hi massa; però si la creació d´infraestructura està pensada com a model de crear riquesa a través de la promoció internacional de la mateixa, després s´ha d´haver calculat molt bé , quin serà el retorn d´inversió, amb la qual cosa , primer s´ha d´anar a vendre la infraestructura i després construir-la.
    Perquè, si no s´ha calculat bé el retorn d´inversió , passa el següent: que a més de no crear cap riquesa, les variants, desdoblaments i autovies que formen part d´aquestes infraestructures ,canvien les regles del joc d´un dia per l´altre de tots els negocis locals. El Ripollès és un bon exemple, cal tenir en compte tots els negocis d´hosteleria que han quedat afectats per les variants .
    Però vaja, hem de confiar, que en ser els Verds, ja deuen tenir prevista una clausula que obligui a l´empresa estrangera a que, en marxar, s´emporti el formigó i torni a plantar els pins que hi havia.

    Si bé tothom sembla tenir clar que la riquesa d´un país va directament relacionada amb les seves balances comercials, parlem clar:
    És la manca d´infraestructures el què ens impedeix millorar la nostra exportació, o és la falta de preparació dels professionals?
    Jo tinc dues propostes clares, ja fa molt temps que ho dic:
    1.Atraure a tots aquests "cervells" joves i superdotats que a hores d´ara només presten servei al món de les finances contribuïnt a enriquir a inversionistes i especuladors, i transportar-los al món de l´empresa , per crear projectes empresarials.
    2. No totes les empreses es poden permetre el luxe de tenir un export manager. És urgent crear un cos d´administratius provinent de l´FP amb competències per al comerç exterior.

    Penso que aquest seria un dels punts clau.

    Toni Gassó

    ResponElimina
  2. Gassó: Accepto i comparteixo el conjunt dels raonaments. Efectivament,

    Primer hi ha d'haver producció interna i de qualitat que no facin els altres (Grifols, un exemple. acomplexats, no inventem. creem snó que fem el què veiem que ha donat guany als altres però això solament els funciona als xinesos que exploten la seva gent i que nosaltres mantenim cercant solament en preu més baix.

    Es repeteix. A l'España del XIX i XX van fracassar els ferrocarrils i les expostacions quan es van perdre les colònies mercats captius perquè no hi havia un bon mercat interior i producció. I no hauríem de repetir l'operació Cambó que va desactivar els catalans que ha ja havien vist que amb la burgesia no productiva de los grandes de España no anava enlloc.

    El retorn de lexportació (que mab la UE ja no ho és) tampoc l'ha calculat bé Alemanya que ho ven tot a Grècia, España (que ha arraconat Corberó, Superser, Balay, Ignis per adoptar AEG, Siemens, Miele, Bosch, Bauknet. I si Alemenya no compra res (olives?, oli?, sabates?) ara ha de jugar amb la diferència d'interès. No es pot abusar de la vaca o la gallina doncs se li escurça la vida.

    Falta que algú posi sobre la taula un model econòmic que no necessiti crèixer si no creix la població, si la demanda està coberta, si no es poden obrir nous mercats unilateralment (conquesta miliatr, sistema colonial o invasió de productes com ha fet Alemanya. No cal crèixer i si no cal crèixer l'invent del finançament no és necessari i els finacers sobren... i són els que estan manant i movent els titelels dels governs ammb veu del Mag d'Oz però en versió Merkeldolenta.

    El concepte negoci (que s'ha d'associar a comerç i no a producció)de fa dos mil anys no es pot mentenir en un metrcat global i instantani (velocitat de la informació). Dur sedes de la Xina era un negoci raonable i estable. Fabricar armes al Ripollès era una producció especialitzada que es consolidava cada dia més, que es podia comercialitzar ben lluny. Primer és la producció agropecuària o industrial intel·ligent. La major part ha de quedar per a consum intern (no cal dur carn ne France ni d'Argentina avui).Si la producció funciona se li pot afegir comerç i en époques de creixement o renovació una part de finançament (una part <30%)i a un termini curt (4-5 anys).

    Efectivament, la balança comercial és la darrera derivada. Primer és la producció intel·ligent sobre un territori, un clima i una tradició. Quan sento que abans de començar ala temporada d'esquí produeixen neu artificial penso que no són intel·ligents. No és difícil articular esports diversos en un espai natural: d'estiu, d'aigua, de terra i prada, de neu, sense forçar la natura i fer despesa energètica inacceptable.

    Hi ha un ordre natura-cultura evolutiu i hi ha un ordre intrumental de sentit invers que no respecta lleis naturals (cursos d'aigua, habitats animals...) i fa frau a les lleis socials (paradisos fiscals, informació filtrada de borsa, facturació en negre, economia submergida).
    Martí Teixidó

    ResponElimina