LA CRISI. No parlem dient allò què diu tothom. L'opinió pública... quina manipulació d'opinió publicada, amb permís.
Podem escoltar, llegir, pensar i també dir. Falta la nostra paraula.
EL NAUFRAGI DE L'ESQUERRA
Quadern digital
Quadern descarregable
Un text elaborat i documentat que ens pot fer pensar.
J.I. Gonzàlez Faus és un estudiós politòleg i teòleg jesuïta.
Els quaderns de Cristianisme i Justícia els posen a l'abast de tothom.
Alguns fragments contundents per activar la consciència social:
Declaració que va adoptar l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1974
«Havent convocat un període extraordinari... per a estudiar i considerar les dificultats econòmiques amb què s’enfronta la comunitat internacional, tenint present l’esperit, els propòsits i els principis de la carta de les N.U. de promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles, proclamem solemnement la nostra de- terminació comuna de treballar amb urgència per l’establiment d’un nou ordre internacional basat en l’equitat, la igualtat, la sobirania, l’interès comú i la cooperació de tots els estats..., que permeti corregir les desigualtats i reparar les injustícies actuals, eliminar les disparitats entre els països desenvolupats i garantir a les generacions presents i futures un desenvolupament econòmic i social que es vagi accelerant en la pau i la justícia.»
La fam, la justícia social, la igualtat... quasi no tenen cabuda en els MCS, malgrat incidir en la vida de tan- tes persones; o la tenen a hores en què dorm la immensa majoria de la població. Els milers de morts de fam quotidians (nens entre ells) són molt menys notícia que si un Casillas o un Piqué es veuen o no es veuen, s’ajunten o se separen, s’embarassen o es desembarassen amb les seves respectives parelles. Menys notícia que les qualificacions d’agències incontrolades (pagades a vegades pels grans poders econòmics), les quals poden enfonsar un país afirmant que “no és fiable”, quan havien declarat l’absoluta fiabilitat de Lehman Brothers dies abans que s’enfonsés.
Els MCS s’excusen al·legant que “això és el que vol el públic”. Manera neta de dir que això proporciona guanys enormes. Obliden el vell ensenyament de H. Marcusse: el públic necessita el que se li fa necessitar.
Per això són urgents metes globals, sense les quals no és possible avançar: un món sense aquella OMS, que treballa només a favor de les companyies farmacèutiques, a costa de la butxaca i la salut dels ciutadans menys afavorits (recordem el bluf de la grip A). Un món sense una OMC que treballa només en favor de les multinacionals i els països més rics contra els camperols dels països més pobres. Un món sense l’FMI i el BM que treballen només en favor de les elits de cada país i de l’ultraliberalisme més radical, condemnant gairebé tota la població dels països pobres a l’exclusió alimentària, sanitària i educa- tiva.30 Un món sense una Unió Europea que posa com a obligatòries totes les pràctiques que afecten l’ortodòxia econòmica, però només com a recomanacions les que toquen la justícia social. I un món amb una altra ONU sense veto dels poderosos, que no sigui una imatge “virtual”, o un lleó de paper per regnar en una selva d’autèntiques feres.
Doncs bé, el que s’ensenya a quasi totes les nostres escoles d’economia és en realitat crematística pura i dura. És el “vici gravíssim” que denunciava Pius XI. «Les farmacèutiques no estan interessades en curar-lo sinó en treure-li els diners», deia a La Vanguardia el premi Nobel de medicina Richard Roberts; com els bancs no estan interessats en promocionar-lo a vostè sinó en treure-li els quartos. Un antic empleat d’una banca d’inversió explica com un director administratiu atreia els possibles candidats amb la seductora promesa d’arribar a ser “rics com porcs grunyidors”...
Doncs potser perquè més que parlar de naufragi , hem d´assumir que es necessita d´un model capitalista - de dretes-per poder posar en pràctica uns valors o uns conceptes que , se´n diu, són d´esquerres .
ResponEliminaPer dur a terme polítiques d´ajuda social ,es necessita un coixí anomenat estat del benestar capaç de repartir els recursos entre els que produeixen i aquells que, per un motiu o altre , no poden produir.
El concepte igualtat, que no igualitarisme, també necessita de l´estat del benestar , doncs ha de permetre que aquells infants de famílies desfavorides, tinguin les mateixes oportunitats de formació que tots els altres , fent efectiva la mobilitat social que és la base de la democràcia.
I l´estat del benestar, que és la maquinària que ha de mantenir tot aquest engranatge, necessita dels impostos d´aquells que produeixen i que al mateix temps, consumeixen. La necessitat de consum ( en quant ens permet produir) ens fa entrar per la porta gran en un model capitalista . I el concepte “ consum “ no és un concepte d´esquerres, però sense consum no hi ha producció, ni repartiment de la riquesa ni polítiques d´igualtat social.
De fet, la creació de l´estat del benestar, no va tenir inicialment un objectiu solidari, sinó de productivitat; doncs posant a l´abast de tothom la sanitat i les medicines es reduien les epidèmies i es garantia la incorporació de la majoria de la població al món de la industria .
I sí. Com molt bé diu González Faus, hem de viure indignats sobre el que està passant al tercer món, els guanys han de tenir un límit, el consum ha de ser consum i no consumisme i el diner ha de provenir del treball i no de l´especulació.
I sobretot, qualsevol model, ja sigui de dretes o d´esquerres , ha de tenir una fonamentació ètica, que és potser del que anem més mancats.
Carme Rider