Assemblea Nacional Catalana. No podem seguir a España; massa temps que ens tracten malament

...massa temps que ens tracten malament

1714 van bombardejar Catalunya i ens van sotmetre negant-nos al llengua i els drets.
1768 Carlos III rey de España mana per reial cèdula que les escoles ensenyin en llengua castellana.
1830 de Madrid estant, Oda a la Pàtria i a la llengua de la mare de Bonaventura-Carles Aribau
Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis
Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,
La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.

Constitució de l' anc al SantJordi

1892 Constitució Regional Catalana a Manresa. Bases que varen quedar en projecte.
1898 Caiguda de Cuba i Filipines i pèrdua dels mercats on comerciaven els catalans.
1898 Oda a Espanya de Joan Maragall

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla

en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
...
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

1899 Tancament de Caixes de botiguers i industrials.
1909 El malestar és general a España pel colonialisme militar ara del Marroc però solament reacciona Barcelona i pobles de Catalunya. Evidentment hi va haver excessos però Maragall rebutja la repressió a "La ciutat del pedó"
¿El cor no vos diu res, ara, mentres estan afusellant gent a Montjuïc solament perquè en ella es manifestà amb més claredat aquest mal que és el de tots nosaltres? ¿El cor no vos diu anar a demana perdó, a genollons si convé, i els més ofesos els primers, per aquests germans nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat que nosaltres els deixàrem abandonda per egoisme? Estem en paus, doncs. ¿I ells han de pagar la pena només perquè la seva acció cau dintre un còdic, mentres la nostra inacció és tan baixa que ja no pot caure enlloc? Aneu a demanar perdó per ells a la justícia humana, que serà demanar-ne per vosaltres mateixos a la divina, davant de la qual sou potser més culpables que ells.

1914 Ens calmem amb la Mancomunitat de Catalunya i el 1919 amb el ministre Cambó a Madrid. El 1923 Cop militar i dictadura de Primo de Rivera.
1931 República catalana dins la Confederació ibèrica (per tres dies). Renunciem.
1932 Estatut d'Autonomia Català (de Núria).
1933 El govern dretà d'España ens anul·la la Llei de Contractes de Conreu i el 1934 suspèn l'Estatut d'Autonomia i posa a la presó el Govern de Catalunya.
1936 La dreta més caciquil no accepta el govern resultant de la majoria parlamentaria assolida amb la unitat de l'esquerra i recorre altre volta, ara encara més gran, al cop d'estat militar i seran tres anys de guerra incivil que acabarà amb el govern democràtic, tants d'exil·lats, tants d'afusellats... tant d'odi ( i sota la capa de déu, el pal·li de la jerarquia eclesiàstica catòlica).
1939 Dictadura feixista i doctrinària; persecució del català i del pensament progressita.

1971 Assemblea de Catalunya, clandestina, unitària, democràtica.

1976 La majoria democràtica, sense violència, força la retirada de la dreta caciquil i s'aprova una Constitució, per tirar endavant.
1979 Estatut de Catalunya ben disminuït, per evitar confrontació i tirar endavant.
2006 Estatut de Catalunya que vol millorar l'ús social de la llengua i les competències. Aprovat, refrendat i retallat.
2007 Agressió contínua a la llengua a l'escola i imposició de més llengua castellana que catalana.

No podem aguantar més. Calen més evidències. Pacífics sí, però no mesells.

MIRANT QUI SOM A CATALUNYA, MIRANT ENDAVANT

El procés de constitució de l'assemblea nacional catalana s'està fent amb voluntat, pacíficament i garantia de democràcia, no n'hi ha dubte. Ara bé, és molt atrevit dir que no s'havia fet mai un procés unitari com aquest com avui s'ha dit des de l'estrada. Però si els catalans sempre hem tingut iniciatives de pacte i acord, de pau i treva justament més que de rauxa i de violència (que també n'hi ha hagut ,oi primer Rei Jaume?). I el més recent, del qual l'anc segueix el model és l'Assemblea de Catalunya.

El què trobo a faltar en aquest procés, i no pot ser a causa de la ignorància, és el reconeixement i tribut a Lluis Maria Xirinacs. ¿O és que els joves no saben que va plantar-se en dejuni per la llengua a Sta. Maria del Camí (1971)? Va inspirar i impulsar l'Assemblea de Catalunya (1971). Va inspirar i impulsar la Marxa per la Llibertat l'estiu de 1976. Plantada a la Presó Model per l'Amnistia el 1976 i 1977. Senador dempeus per l'Amnistia al senat el 1977. Inspirador de la Moneda telemàtica (1997). Plantada a la plaça de StJaume per la Independència el 2000.

Ha estat una constitució d'assemblea amb finalitat clarament compartida, centrada en l'organització. Potser la independència parteix més d'on volem sortir, fugir, però no s'apunta cap a on volem anar o sí, s'apunta a un Estat convencional, com la majoria, que no saben com incorporar els nous ciutadans d'altres llengües, cultures i tradicions religioses. Un Estat convencional amb una economia de mercat especulatiu (no de producció capitalista i de treball) que podria tarnquil·lament incorprar una Eurovegas si aporta ingressos. Res a dir de la diversitat de cosmovisions i sentit de la vida dels ciutadans de diferents orígens o que fan opcions personals.

Evidentment l'assemblea no ha de fer una programa de partit polític sinó aportar una visió unitària, cohesionadora i els assumptes apuntats han de ser tractats unitàriament mantenint la diversitat. Però no es poden eludir i demanen noves respostes, creatives, atrevides i compromeses.

Jo hi penso i tots hem de pensar mirant endavant a més a més de no perdre els orígens.

1 INDEPENDÈNCIA. Convé recordar el concepte que li va donar Xirinacs. No es tracta de fronteres sinó que ja som grans, que no ens subordinem, que ens governem i som respnsables i solidaris. I tenim la particularitat, potser la fortuna (ho vaig aprendre amb Xirinacs) de ser com la gent del nord més racional i estricte i també com la gent del sud més emocional i vital. Podem ser gent de síntesi entre el nord germànic que domina i el sud africà que despunta.

2 CATALUNYA DE LES LENGÜES. Mai hem dimposar ja una sola lengua en un territori. Tots hem d eparlar el català com a llengua pròpia, una llengua pòxima ( l'espanyol o el francès), la llengua franca que avui es l'anglès i que no es perdin les llengües minoritàries (romanès, àrab, saharolé, pakistanès...). Ho ha assajat Irsael: tots hebreu, tots anglès, molts àrab i conserven les llengües de procedència: espanyol, rus, hongarès... La TV i el cinema han de conservar llengües originals força conegudes (español, anglès, francès i potser totes les romàniques) i soalment afegir subtítols en la mateixa llengua original i en català. A l'ensnyament el programa Euromania de fer ciències amb tots les llengües romàniques és excel·lent. I encara m'agradaria proposar l'esperanto.

3 ACCIÓ PACÍFICA. No-violència activa. resistència a l'opressor. Desobediència civil. Objecció de consciència.

4 SOCIETAT JUSTA. Mínims garantits a tots: habitatge, ingrés bàsic, salut, educació i asociació-cultura (biblioteques, centres cívics, espais d'art i creació). Llibertat d'empresa productiva. Control d'empresa comercial. Abandó de la competitivitat monopolística i destructora. Prohibició de l'especulació pura (guany sense empresa i treball) que ha de ser considerada delicte. (Jo penso que no hi caben eurovegues).

5 SOCIETAT COSMOPOLITA. Vincles amb tots els països/estats sense deixar de denunciar l'opressió, la injustícia i la violència. Dret de ciutadania territorial (Grècia) i no territorial (Roma). La ciutadania es tramita administrativament però l'aprova el Parlament. Hi ha d'haver una segona càmera cosmopolítica proporcional.

6 PLURALISME RELIGIÓS. Les tradicions religioses ja no són territorials. Església (assemblea) permanent de diàleg interreligiós. Valors comuns. Rituals diferencials amb visió homeomòrfica. Pràctiques no acceptades. Actes/festes comuns.

Bé hauríem d'avançar amb una Catalunya lliure, justa, culta, productiva, cooperativa i joiosa.