Solucions a l'estafa de la crisi. Males solucions

Les ràtios s'incrementen

Qui ha pensat que posant 27 infants a una aula de 3 anys d'edat estalviarem?
Qui diu que hem de millorar en lectura i podem posar 27 o 28 infants de 6 anys amb un mestre sol i cinc hores d'un altre mestre que reforça? Si ningú es posa malalt ni ha d'acompanyar la mare al cardiòleg?
Parlem (sense saber científicament què diem) de fracàs escolar a l'educació secundària, la obligatòria, aquella a la que van oblgats també els qui no tenen cap interès per aprendre. I som capaços de posar-hi 34 nois i nois adolescents, inquiets, desestabilitzats per una societat de consum hiperactivadora?

S'incrementen les hores  de realització i es redueixen les hores de producció

Les hores de realització, de docència directa, davant dels alumnes s'incrementen. les hores de producció, de preparació i correcció, es redueixen.

Acabo de veure un programa de TVCat- C33, Sonora, un programa dels bons que està fent la nostra televisió. I quan acaba, veig que per a mitja horeta de programa ha intervingut tanta gent, molta gent. I els programes acostumen a ser setmanals. Als docents se'ls demanen 25 o 20 hores setmanals de realització, intervenció majoritàriament en solitari davant del grup d'alumnes. Els  presentadors, realitzadors del directe acostumen a anar de dos en dos (Divendres, Ànima...). Els policies van sempre de dos en dos; ara també veig que hi van els directors territorials.

¿No són evidències clares de contradicció i falsedat de les declaracions públiques de càrrecs sense autoritat? Amb aquestes contradiccions no podem reconèixer autoritat. Ja sabem que les paraules: educació és immensa, qualitat és una abstracció, bona és una categoria moral que no té valor en aquest cas, èxit i fracàs són estigmatitzacions.

És d'escàndol. Mestres i professors, metges i infermeres  són els qui han d'afrontar sols tota la càrrega. Repeteixo: vegem els comunicadors de televisió i de ràdio... envoltats de col·laboradors i si la ràtio d'espectadors augmenta encara millor. ¿En tots els casos, en totes les intervencions, moltes d'observació en espera, calen dos policies? I a més tots van cerregats de telèfons i intercomunicadors. I tots passegen per Ciutat Vella en automòbil o motocicleta; no hi ha policies caminants. Alguns milions d'euros es podrien estalviar.

Hi ha famílies empobrides i no hi ha consignació econòmica per compensar les carències: menjadors, llibres, material, sortides i colònies escolars.

Justament quan la crisi econòmica cau sobre els més fràgils, no hi ha governant amb autoritat per  demanar més contribució, molta més contribució, als qui s'han enriquit amb el treball dels altres. Això va contra tota llei social i també física. Els desnivells de líquids tendeixen a equilibrar-se, les onades tornen al mar, les càrregues elèctriques es compensen, les gelades d'hivern redueixen les plagues destructives. Però la falsa crisi econòmica no congela els beneficis excessius de les plagues de financers, assegurances i bancs especulatius que endossen productes.

Es redueix la mà d'obra educativa i es manté la maquinària administrativa i de complement

Hi ha una altra manera d'estalviar una part, però mai reduint la mà d'obra i no solament reduir els grans serveis públics de l'educació i la salut. Aquest dies han informat que segueixen incrementant-se els mossos d'esquadra. La seguretat és important? Efectivament. I l'educació és una inversió en seguretat la millor inversió en seguretat. Tot el que resolgui la institució escolar de caràcter preventiu ho estalviarem de policia i sistemes de seguretat que s'han multiplicat per tot arreu. S'entén això? És tan difífil de pensar-ho?

L'alumne no és el fracàs escolar. L'alumne pateix el fracàs escolar, el dolor de no aprendre (Daniel Pennac). Quan el mestre o professor compromès i dedicat a cada alumne no se'n surt... també pateix el fracès escolar. S'han de compensar les carències socials dels alumnes i s'han d'incrementar els recursos del mestre i de l'escola. I això és política de l'educació, No es fer lleis i més lleis, programes generals i més programes uniformes per a tots (encara que sigui el de la lectura, el de suport escolar personalitzat o el d'activitats de recuperació d'estiu).

L'avaluació dels alumnes. Confusió total

En l'ensenyament bàsic que han de fer tots els alumnes, no es pot decidir si es passa de curs o es repeteix pel nombre de matèries no superades. La repetició, excepcional en aquest sistema organitzatiu  de cursos per edats, -que jo discuteixo- és per  a l'alumne que fent feina no se'n surt, és un premi o nova oportunitat. L'alumne desmarxat, que no vol fer feina, no millora repetint curs. Ben al contrari es revolta, es converteix en destroyer com Bart Simpson (perquè té capacitat).

Deixin de parlar d'aquesta "tonteries" de la cultura de l'esforç. Hom es dedica, cada vegada més a allò que li reporta satisfaccions i evita allò en què ensopega. Deixin també de tenir com a únic criteri de valoració que a l'alumne li agradi, que s'ho passi bé. Cal dur les regnes tibades, la de la comprensió a la de l'exigència i no perdre mai la comunicació amb l'alumne (seria com que ens caiguessin les regnes de les mans).

I s'ha d'avaluar amb coneixement. Cal tenir un model o patró clar: interès, rendiment personal. Al nivell s'hi arriba com a resultat. I cal evitar l'avorriment dels alumnes llestos activant al seva creativitat. I s'ha d'avaluar positivament l'alumne que progressa però no cal enganyar-se ni enganyar-lo superant-li la matèria si no arriba al nivell general homologat, llevat de quan podem constatar que queda compensada per altres matèries i aptituds determinants.  Això  solament es pot entendre amb coneixement pedagògic i no és qüestió d'aficionats. Els metges han d'entendre el conjunt de la salut però operar a cor obert no ho pot fer qualsevol metge. Hi ha qüestions que han de resoldre els qui s'han especialitzat amb activitat i estudi i al costat de competents professionals.


I una postil·la final. En temps de crisi, fora tots els assessors. No els podem pagar.
Si algú necessita assessors és que no està preparat per al que se li encarrega. I ara no podem dir allò de. "N'estic aprenent tant...! Segur que hi ha algú que és capaç.


http://www.tv3.cat/agora/