dimecres, 1 de maig de 2013

1r de maig. La majoria encongits i alguns quatre crits. Que poc valents que som! Hi ha alternatives. Posem-les!

Trobo al diari (procuro canviar de diari) columnistes prou compromesos. Llàstima que els diaris són poc llegits i els opinadors de la televisió acostumen a ser (molt repetits per cert) molt més entretinguts.

Correccions  EL PUNT AVUI+  01/05/13 02:00 - David Marín

Per exemple el president espanyol, Mariano Rajoy. El seu govern es basa en un programa electoral erroni que ell mateix es dedica a esmenar i contradir cada divendres en el consell de ministres, i es guia per previsions de dèficits i creixements que trimestre rere trimestre han de ser rectificats. I som-hi, que no ha estat res.
...
Rajoy no és l'únic a viure correcció rere correcció. Llegim a les pàgines d'economia que les polítiques d'austeritat ja són qüestionades en algunes cúpules europees, vist que cap país on s'apliquen no aixeca el cap. Fins i tot un estudiant ha detectat errors greus en els càlculs dels professors gurus de Harvard que van fer l'estudi de referència dels governants pro austeritat. Però en aquest ambient general d'improvisació i càlculs fallits, no tothom se n'escapa xiulant. Les famílies que en el moment de comprar un pis van errar les previsions i van pensar que sempre tindrien feina, o que si venien mal dades se'n podrien desfer perquè “el totxo no baixa mai”, han d'assumir el cost de l'error arruïnades de per vida. Ells sí que paguen les factures, en un exercici obligat de cultura de la responsabilitat, la qual, pel que sembla, no arriba als ministres, banquers, presidents ni gurus que la prediquen.

1 de Maig: la història invertida  EL PUNT AVUI+ 01/05/13 02:00 - Enric Serra 

Avui, Primer de Maig, és precisament un bon dia per rellegir la història dels moviments obrers. No pas per admirar-se de la successió de fets que els col·lectius de treballadors d'arreu del món han protagonitzat al llarg dels temps per millorar les seves condicions laborals –a vegades a costa de sacrificis, a vegades envoltats de fets turbulents–, sinó per comprovar i prendre consciència dels drets assolits a través d'aquests esdeveniments.
Quan ho fem, el repàs ens abocarà a doloroses i contrastades comparacions. Una, l'extraordinària lentitud amb què es van aconseguir –un a un– els drets que hem conegut, vers la rapidesa amb què avui els estem perdent a manyocs. Una altra, la cohesió col·lectiva amb què un dia va ser necessari aconseguir-los vers el salvatge i egoista individualisme amb què avui, amb la cua entre cames, campi qui pugui, acceptem treballs en defectuoses condicions i el càstig de ser considerats els culpables de la crisi del capitalisme. I encara una altra: la combativitat de les organitzacions laboristes que van lluitar i empènyer per la millora de les condicions de treball, vers l'anquilosament, la burocratització i el pactisme sindical d'avui que es conforma amb demostracions numèriques.
D'aquestes comparacions és possible extreure'n una conclusió comuna: cap dret s'ha aconseguit mai sense confrontació i avui no es veu gaire enlloc la força necessària per a recuperar-los. 

 ALTERNATIVES HI HA

Professionals i treballadors no hem ni podem salvar la bombolla dels financers (bancs, asseguradores, societats de borsa...).


  1. Si ens retallen els sous soalment ho acceptarem per soliadritat amb els més desastrats. Que sigui per garantir un ingrés de ciutadania mínim per a tots, totes i tots. Avui com a mínim 300 € / mes, (10 € /dia / persona). Això sí, sense trampes, per a qui no rep res i si fa alguna feineta l'hem de fer desistir nosaltres mateixos i no esperar que contoli l'Administració.
  2. Davant la situació actual, no es poden permetre ostentacions: ni d'empresaris, ni de futbolistes d'or, i encara menys de polítics i alts directius. El primer què es pot retallar són: cotxes oficials, xofers, secretaris particulars i caps de protocol. No han de quedar a l'atur, cal repartir millor la feina i si efectivament no n'hi ha, rebran com tots l'ingrés mínim de ciutadania.
  3. Menys organitzacions que apleguen, transporten, emmagatzemen, classifiquen i distribueixen alimens. Ajuda directa i sense sofisticacions. Trobaré al mercat o supermercat qui necessita. Puc fer l'ajuda directa. Que vingui amb mi, que prengui allò que necessita. Passarem junts per caixa. Cadascú els seu productes i jo que tinc la sort de tenir feina ho pago tot. Adéu siau. Si ho fem als establiments habituals, serà difícil que algú pugui abusar més del compte. Cadascú es pot marcar el seu límit d'ajuda segons possibilitats i compromís eticpolític.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada