diumenge, 19 de maig de 2013

FEINA, ATUR, MINIJOBS, DIVERSITAT DE CONTRACTES... ON ESTÀ L'ENGANY?




La pagesia vivia com podia fins el segle XVIII treballant la terra en règim d'aparceria: una part de les collites (sovint 1/3 ) per al senyor amo de la terra. Amb els beneficis agrícoles es va començar al producció menestral i les dones dels pagesos teixien a casa amb les teles que els duien. Després els telers es mecanitzen amb la força del riu i cal anar a fer la feina a la fàbrica. Les dones teballen a peu de màquina. Més endavant, prop de l'aigua funcionen els vapors que mouen telers. Als inicis del segle XX es va electrificant i poden instal·lar-se allà on arriba l'electricitat amb corrent alterna.

La dona sempre havia treballat, al costat de l'home i fent-se càrrec de la feina domèstica propera a la llar per poder atendre la mainada. L'home podia fer feines que l'allunyaven cada dia o per temporades de la casa.

La promesa de la societat industrial va ser que l'home treballaria a la fàbrica induistrial i la dona casada restaria a casa encarregada de la llar i dels fills. El sou de l'home havia de ser suficient per mantenir la família. El sou de les dones solteres era molt inferior.

La promesa de la societat industrial va ser un gran engany.
  1. D'entrada era una desigualtat de la dona respecte a l'home. La dona per casar-se, tenir cura de la casa i dels fills. Ni al món de pagès havia quedat tant subordinada. Penso en Navarra o en Catalunya on la dona ha tingut més autoritat i reconeixement. 
  2. Però alhora, la dona frenava que el marit s'afegís a les reivindicacions de la classe obrera que s'anaven estenent a partir del Manifest Comunista de 1848 proclamat a la 1a Internacional de Treballadors.
  3. La dona quedava apartada de la vida professional i si podia estudiar per bon origen familiar, difícilment arribava a exercir una professió. 

 La situació va canviar amb la societat de consum.


Potser en alguns sectors va prosperar la idea d'igualtat home - dona i que ambdós havien de tenir una professió. El cert és que coincideix amb la invasió d'electrodomèstics i d'accés al consum: cuines instantànies de gas, rentadores, olles a pressió... es prsentaven coma gran facilitador de la vida de la dona. L'home havia de fer contenta la dona però calia incremnetar els igressos econòmics i la dona sortia a treballar: neteja domèstica, dependenta de comerç, cosir i sargir... i les més estudiades. secretariat i oficina.

Ara ja treballaven home i dona però els sous cada vegada
quedaven més ajustats. Als anys setanta, si no treballaven tots dos i no rebien dot dels pares, difícilment podien adquirir un habitatge: la majoria de pisos eren de venda i els de lloguer cada dia més pocs. treballar tots dos, tant si vols com si no. Ara és necessitat.

I si treballaven home i dona, les despese eren majors: dinars fora de casa, transport al treball, guarderia pels fills... però s'afegeix el consum que ha esdevingut necessitat i lleure alhora. Ara tots ben atrapats.

Hauria estat promoció i progrés en la igualtat home - dona treballar tots dos una jornada de 6 hores  i completar-la a casa amb la feina domèstica i l'atenció als fills.Ara però han de treballar els dos, 8 + 8 hores o més per pagar habitatge, automòbil, despeses de de fills i... necessitats creades per la societat de consum.

Ha estat un gran frau. Moltes hores fora de casa treballant tots dos. Feina domèstica a casa i crida al lleure i consum les hores disponibles. Poques hores de cultura i de formació continuada al llarg de la vida llevat dels qui saben apartar-se una mica de la societat de consum i actuar amb criteri personal.

I ara, davant l'atur, disposats a accepatr qualsevol feina i a qualsevol preu. És una estafa. Diversitat de contractes per facilitar la contractació a les empreses. I ara, un nou invent importat d'alemanya els "minijobs": 45 hores mensuals per 400 €... I encara la predica de l'empreneduria, que muntis la teva pròpia empresa.

Tot plegat, més maneres d'embaucar i eludir la responsabiliatt social de l'empresa. I per molt que parli el presidente del gobierno del Reino de España, les dades objectiven la política del govern.


Espanya té uns dels costos laborals més baixos d’Europa

ARA, dimarts , 24/04/2012
Així de clar ho deixa aquest informe de l’Eurostat publicat avui mateix: 



L’any 2011, Europa tenia 7’5 milions de joves entre els 15 i els 24 anys i 6’5 milions d’entre 25 i 29 anys exclosos del mercat laboral i de l’educació.

El primer grup (format per Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Luxemburg, Països Baixos, Suècia i Regne Unit) té una taxa de ninis baixa amb una alta presència de treballadors inactius. Els ninis d’aquest clúster tenen poca experiència laboral i acostumen a ser treballadors poc qualificats. El segon grup (Bulgària, Grècia, Hongria, Itàlia, Romania, Polònia i Eslovàquia) tenen una taxa de ninis elevada, especialment pel que fa a la població femenina. La majoria dels ninis d’aquest clúster són treballadors inactius i sense experiència laboral. Pel que fa a la formació, molts d’ells tenen una elevada qualificació. El tercer grup (Estònia, Irlanda, Letònia, Lituània, Portugal i Espanya) comprèn els països més afectats per la crisi. Tenen una elevada taxa de ninis, sent majoria els homes. La majoria dels seus ninis són persones a l’atur amb experiència laboral prèvia. Els països d’aquest grup combinen un alt nivell de qualificació amb una elevada proporció de treballadors descoratjats per la situació del mercat laboral. Finalment, el quart grup (Bèlgica, Xipre, República Txeca, França, Luxemburg i Eslovènia) és bastant heterogeni, però mostra una taxa de ninis per sota de la mitjana. Es tracta de països amb la majoria dels ninis en situació d’atur, amb experiència laboral prèvia i un nivell de qualificació mitjà.
D’aquesta variabilitat entre països només en podem extreure una conclusió: les polítiques per revertir la situació hauran de ser personalitzades i serà difícil una resposta efectiva a nivell europeu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada