Ja fa anys que periòdicament es torna a posar a debat l’assumpte del calendari i de l’horari escolar. Es proposen canvis des de perspectives diferents: famílies, sindicats docents i Administració. No s’arriba a un model clar que puguin compartir els afectats i que resolgui els desajustos socials evidents. En cada ocasió s’ha fet algun canvi menor que ha satisfet parcialment a uns o altres. Sortida escolar a quarts de cinc a educació primària i horari continuat a educació secundària; servei d’atenció matinal a infantil; assaig de setmana blanca en una ocasió; activitats postescolars; inici de curs anticipat al quinze de setembre.
L’Administració ha procurat conciliar però retorna l’evidència del desajustament. Desajustament evident en la conciliació entre horaris escolars i familiars. Desajustament implícit entre horaris laborals i adequada atenció a la infància. Desajustament oblidat entre les necessitats biològiques, psicoemocionals i socials dels infants. Sovint es fa referència als horaris d’altres països i la tendència a aproximar-nos-hi com a criteri de decisió. L’Administració ha impulsat fer comissions d’estudi, encàrrecs de ponències i debats al Consell Escolar de Catalunya. Mal que ens pesi, sabem que no hem arribat a una solució funcional i compartida.
Anàlisi pedagògica a partir de referents socials
Jo faig una anàlisi des la pedagogia ciència de l’educació. Abans però, i en forma part, cal una observació sociològica. Conservem el model d’escola dels Il·lustrats del segle XIX, universal i uniforme que efectivament va ser un progrés per a la instrucció de tota la infància. Aquest model corresponia a la societat industrial basada en horaris regulars per a mà d’obra masculina i mà d’obra femenina restringida a dones joves o sense atenció a fills. La forma laboral industrial prometia un sou a l’home per mantenir la família i li assignava uns punt (econòmics) per la dona que atendria la vida domèstica i per cada un dels fills. Al nostre país això va caducar els anys setanta del segle XX amb la Seguretat Social i la incorporació inicial de la dona al treball que va ser per compensar la insuficiència del sou familiar. I mantenim el mateix model d’escola amb els petits retocs esmentats.
Una anàlisi pedagògica comporta partir de les necessitats de l’infant, principis amb fonament científic i de les finalitats educatives acordades políticament per la societat. Cal però balancejar bé les tensions (necessitats contradictòries i interessos raonables) que no es poden reduir i, amb molta atenció, observar tots els referents de cada ambient o realitat per dissenyar una proposta o model funcional i assumible. Aquest és el mètode o procediment pedagògic per decidir. El que es faci a d’altres països pot il·lustrar però ens hem de guiar pels referents de la nostra realitat. Tampoc es pot pensar igual per a un entorn urbà o rural, per a primera o tercera infància, per a dies llargs o dies curts (oscil·lació entre 15 i 9 hores de sol). Hem de veure que el referent global és avui una societat de diversitat en horaris, en alimentació, en gustos musicals i formes de lleure, en llibres i pràctiques culturals (encara que molt unifomitzades per les difusions massives i la falta de gust personal). En una societat de diversitat encaixa malament una escola de la uniformitat. La diversitat més manifesta avui és l’activitat econòmica i laboral: horaris de mati o de tarda-vespre, horari laboral de pare i mare, acompanyament d’avis o...?
Calendari i horari pedagògic
Principis. Base d’activitat i descans, d’alimentació, de seguretat emocional. Ritmes circadiaris d’infants i d’adolescents. Diferències estacionals. Autonomia itinerant segons edat i proximitat.
Finalitats. Educació personal i social (entorn col·lectiu). Desenvolupament biofísic, maduració psicosocial, suscitació d’ànim i d’enthusiasme.
Tensions. Aprenentatge, plaer i l’esforç. Horaris familiars i horaris escolars. Horaris escolars i horaris dels docents. Activitats, instruccionals i de coneixement, de reconeixement i de creació. Activitats personals, en equip i dirigides. Horaris de nois grans i de germans petits.
Referents. Calendari i horaris d’infants o de joves, de dies llargs o dies curts, de climes diferencials. Barri ciutat, poble o comarca. Disponibilitat de docents, d’animadors i de servei de suport. Condicions d’edifici unitari o desglossat.
Els principis i finalitats són comuns al tot el país però els referents ofereixen una gran varaiblilitat i les tensions s’han de balancejar amb criteri pedagògic i diàleg social en cada comuntiat escolar i veïnal. Voler establir un horari pel país no resol; les variacions del calendari de France responen a l’activitat econòmica que s’ha de considerar però no solament. Una mesura per a tot el país sí que és que l’esmorzar (o dinar avançat) formi part de la vida en comú d’alumnes i de professors amb unes relacions informals altament educatives.
Fer escola o institut comporta un ambient comunitari amb unes activitats col·lectives, però no totes, i les activitats personalitzades es poden fer abans, després o a casa. Hi ha adolescents que ben orientats, treballaran millor en equip a casa. Tenim el digital a disposició i forma part de la instrucció individual però s’aprèn en equip. El curs escolar inclou períodes de vacances majors i menors però no tots els alumes les han de fer sempre simultàniament. Així, les famílies que fan vacances al novembre han de poder viatjar i els fills poden estar absents tres o quatre setmanes. Alumnes fills d’algunes famílies molt ocupades a l’estiu poden fer una quinzena escolar al juliol, atesos per pocs docents i més animadors. Els infants menuts, fins els vuit o nou anys haurien de tenir jornada reduïda a l’hivern, en dies curts i més llarga a la primavera o la tardor. Els adolescents han de poder iniciar l’activitat col·lectiva a les deu i fer la personal en les dues hores prèvies o al postmigdia. Això també permet que els alumnes de secundària (activitat educativa) acompanyin les germans d’infantil o primària o a infants de veïns.
Canvis clau a considerar. Delimitar les quatre hores d‘activitat comú i donar opció al temps d’activitats individuals abans o després. Les famílies tindran opcions que facilitaran la compatibilitat. Els professors de secundària evitaran situacions de massificació que demanen dedicació a controlar, la que genera més tensió. El calendari escolar comú s’ha de delimitar d’octubre a juny amb opcions de quinzenes de setembre o de juliol. Les vacances laborals estan deixant de concentrar-se a l’agost per diversificació econòmica. Si hi ha climatització a les estances, en algunes zones pot caldre fer alguna oferta a l’agost.
Les dinàmiques escolars de juliol i setembre són diferents i no per això menys funcionals. L’activitat mental es concentrarà a les primeres hores i després activitats col·lectives o físiques. Caldrà organitzar les opcions prèvies de les famílies i considerar les necessitats de docents i animadors amb les seves disponibilitats; també s’hi poden incorporar estudiants majors en aprenentatge-servei com a mentors. En tot cas, les dinàmiques d’aquests mesos seran menys concorregudes i no per això menys intenses. Les famílies poden fer vacances en qualsevol mes de l’any (l’hostaleria de acostuma a fer-les al gener, ben diferent de les de munyanya). Els docents tindran opció de fer vacances en períodes diferents de l’estiu alhora que es tindrà en consideració si tenen fills menuts.
Caldrà articular bé les hores dels docents i animadors. Hores d’intervenció directa, de preparació i registre d’observacions, i de treball amb l’equip de referència. Les sessions institucionals, poques i útils, on han de participar tots els membres, estaran ben planificades. En tot cas, la intervenció directa dels docents amb alumnes planificada no ha de superar la meitat de la seva dedicació professional. La professió comporta acció i pensament o estudi. Les substitucions i imprevistos s’atendran millor amb personal intern que no esperant substituts als que cal situar. La despesa de substitucions s’ha de dedicar a completar les plantilles.
Martí Teixidó
12 de febrer de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada