Ofensa, odi, delicte.

 

Ofensa, odi, delicte. No penso que puguem aclarir-nos si solament ho analitzem jurídicament. La qualificació jurídica de delicte es final, conclusiva. També ens confonem quan partim de la llibertat d’expressió com a principi superior que potser és el tercer. El segon és el respecte a la persona compatible amb el descrèdit de les idees i opinions.. El primer és el respecte a la vida que comporta absència de violència i de la mínima agressió física com tocar el cos de l’altre sense la seva acceptació prèvia.
Solament pot ser delicte si hi ha acció o verbalització que assenyala directament induint l’acció agressiva. Certament centrat en protegir les minories o els qui no es poden defensar. “castiguen qui promogui, fomenti o inciti públicament a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra una persona o un grup de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, situació familiar, pertinença a una ètnia, raça o nació, origen nacional, sexe, orientació o identitat sexual, gènere, malaltia o discapacitat.” El concepte minoria és relatiu a majoria sense delimitació precisa. Catalunya és una minoria respecte al conjunt d’España. Quan es va corejar “a por ellos!” era contra una minoria a España, majoria votant a Catalunya, identificats com a nació per la llengua. Era clar l’odi i no calia substanciar com a delicte però s’havia de desautoritzar des del seu propi entorn d’España. Quan Charlie Ebdo fa sàtira de l’Islam falta al respecte a un grup extern per bé que es pot criticar un pensament, ideologia o confessió religiosa. La sàtira s’ha de fer dins del propi grup perquè sigui crítica sense ser ofensiva; som crítics amb noslatres mateixos. Deixo de banda la provocació interessada per fer audiència i guany econòmic però s’hauria de sortir al pas.
Sortir al pas, anterior a plantejar-nos l’odi com a delicte, és mostrar discrepància oberta que pot ser ser una gran majoria que desaprova. Però més que la quantitat cal valorar-ho per qualitat, per valor amplament acceptat a la societat. Hauríem de recuperar el sentiment de vergonya estès en la societat romana, sense els abusos del moralisme religiós medieval. (L’Islam es val de la vergonya per induir determinades conductes que els diferenciïn de la societat europea).

Abans d’arribar al delicte (acció o inducció direcra personalitzada) cal entendre l’odi expressat verbalment i cal frenar-lo amb desaprovació general o per vergonya personal. Això s’ha d’educar en la infància, d’acord amb el conses general de valors acceptats, promovent el respecte personal, deixant que s’expressi el rebuig d’accions i concepcions i sabent que el límit són paraules ofensives que no s’han de castigar però han de ser motiu de construcció social de la consciència. Falta pedagogia, paidogogia, antropogogia.