Oh our Mineapolis, I hear your voice

 

 

https://youtu.be/GDaPdpwA4Iw?si=icMtuJFYZduMB4-4 

'Streets of Minneapolis' (Bruce Springsteen)

 
A través del gel i el fred de l'hivern,
per l'avinguda Nicollet,
una ciutat en flames va lluitar contra el foc i el gel,
sota les botes dels ocupants,
l'exèrcit privat del rei Trump, del Departament de Seguretat Nacional,
amb armes cenyides als seus abrics,
va arribar a Minneapolis per fer complir la llei,
o almenys això diu la versió.
Contra el fum i les bales de goma,
a la llum del clarejar,
els ciutadans es van aixecar en nom de la justícia,
i les seves veus van ressonar a la nit.
I hi havia empremtes de sang
On hauria d'haver-hi hagut misericòrdia
I dos morts abandonats als carrers coberts de neu
Alex Pretti i Renee Good
Oh, la nostra Minneapolis, escolto la teva veu
Cantant a través de la boira sagnant
Defensarem aquesta terra
I a l'estranger que es troba entre nosaltres
Aquí, a casa nostra, van matar i vagar
A l'hivern del 26
Recordarem els noms dels que van morir
Als carrers de Minneapolis.
Els matons federals de Trump el van colpejar
A la cara i al pit.
Aleshores sentim els trets
I Alex Pretti jeia a la neu, mort.
Van afirmar que va ser en defensa pròpia, senyor.
No et fiïs del que veuen els teus ulls.
És la nostra sang i els nostres ossos.
I aquests xiulets i telèfons
Contra les brutes mentides de Miller i Noem.
Oh, la nostra Minneapolis, escolto la teva veu
Plorant a través de la sagnant boira.
Recordarem els noms dels que van morir
Als carrers de Minneapolis
Ara diuen que són aquí per fer complir la llei
Però trepitgen els nostres drets
Si la teva pell és negra o bruna, amic meu
Pots ser interrogat o deportat a l'acte
Amb càntics de "ICE, fora ja"
El cor i l'ànima de la nostra ciutat persisteixen
A través de vidres trencats i llàgrimes sagnants
Als carrers de Minneapolis
Oh, la nostra Minneapolis, escolto la teva veu
Cantant a través de la boira sagnant
Aquí, a casa nostra, van matar i vagar
A l'hivern del 26
Defensarem aquesta terra
I a l'estranger que es troba entre nosaltres
Recordarem els noms dels qui van morir
Als carrers de Minneapolis
Recordarem els noms dels que van morir
Als carrers de Minneapolis.

 

 

 

 

 

Un home mor en mi... ens va ensenyar a cantar Jaume Arnella el 1968... Havien estat assassinats Martin Luther King, Bob Kennedy

https://youtu.be/nIbBGaM3GpA?si=8d18MKpEcD2e8tuj

 

 

Campanades a mort... de Lluís Llach ens va acompanyar en el dol enrabiat quan la policia espanyola va matar els cinc joves obrers manifestants de Gasteiz/Vitoria.  

https://youtu.be/Nrl4z0xVw0c?si=c8P0dm4gz_Z_oli8 

  

 

No creguem en les pistoles: per a la vida s'ha fet l'home i no per a la mort s'ha fet. D'un temps, d'un país... Amb Raimon des des dels inicis contra tota injustícia, sense violència (1968).

https://youtu.be/NIagMh1X8OY 

 https://youtu.be/Tp-VXKQuQig?si=e1LYmq0lP56rqAg8

 

BARCELONA. NADAL DECADENT DE PENSAMENT.

 

Anant pel carrer d'Aragó de Barcelona he tingut pensament i sentiment semblant al d'en Santi. Jo vaig viure com la gent de pagès, pobre, vivint de subsistència, esperava algunes fests per refer el ventre. La festa de Nadal per aplegar molta família amb generositat, engreixaven els pollastres i si un any no hi podíem anar, ens enviaven, per recader, un pollastre viu, amb blat de moro, dins un cabàs cosit (1955). Per això, aquests rètols enllumenats, que per fugir de Nadal, la humanització de Déu i la germanor amb els més pobres, em desagrada totalment. És una burla de mal gust estètic i sense ètica. És egoïsta i ofensiu a la gent, creient i no creient, perquè ens presenta com a goluts decadents i d'amistat interessada. Nadal és per als cristians Déu que pren la condició humana i ens aporta la pau quan som gent de bona voluntat. És una relectura del Sol que reneix sense contradicció. Nadal va propiciar Pau i Treva. El pessebre ens identifica amb L'Evangeli com a poble de pastors que no persegueix la riquesa. No cal ser creient per celebrar Nadal com la festa de la fraternitat humana. Però no podem acceptar que ens duguin a un consumisme egoïsta i ridícul.

 

  

A Badalona, immigrants i altres persones sense sostre han estat trets de l'edifici públic desocupat on malvivien. Ara, a l'hivern, quan s'activa la societat consumista que oblida la pobresa (i defuig la paraula, dient vulnerables als vulnerats) anunciant les festes de Nadal. Han quedat al carrer, l'alcalde els ha foragitat i els immigrants de generacions precedents els han rebutjat. Altres ciutadans solidaris han actuat i Drets Socials ha posat mitjans transitoris a l'emergència.

  

La realitat social al nostre país encara és de pobresa, pobresa internacional. Desigualtat econòmica excessiva entre les persones. Desigualtat abusiva entre països per la competència econòmica. L'emigració sempre s'activa quan hi ha gran desigualtat i va a la cerca de millors condicions (El relat d'Abraham, l'emigració dels hebreus a Egipte). Avui, tot el món sap, per les pantalles, on es viu millor. No evitarem l'efecte crida (amb l'evidència a les pantalles) i hem d'activar l'efecte inversió i desenvolupament en origen. Les colonitzacions europees van ser d'explotació material i humana fils a l'esclavisme. Hi va haver accions, poques, de suport als pobles indígenes (les reduccions del Paraguai dels Jesuïtes). Avui, hi ha accions d'ONG humanitàries (a l'Àfrica, moltes) encara que massa intervingudes militarment. Cal activar l'establiment d'empreses als seus països, que inverteixin, organitzin i produeixin equilibrant despeses d'inversió, sous i manteniment sense pretendre un guany per als financers especuladors.