La Societat Catalana de Filosofia de trenta anys ençà organitza un col·loqui a Vic al redòs un tema concretat en una paraula. Enguany ha estat El demà Hi participo habitualment, per aprendre i, quan penso que puc aportar pensament entre filosofia i pedagogia, ho preparo amb temps i ben documentat. El tema El demà m'ha semblat massa obert, ampli, imprecís. Potser hi cap tot i em semblava que hi hauria una dispersió total. Tot i haver-hi pensat, he renunciat a presnetar comunicació però aplego pensaments, referències i intuïcions que per a mi tenen interès.
El demà, amb article determinant, massa polisèmic figurat.
El demà segueix a l’avui, evoca incertesa, aspiració o projecte.
El demà, una forma de pensar en el futur.
El demà és més bell sempre que el passat, Joan Salvat-Papasseit, 1920
Demà serà una cançó, Vicent-Andrés Estellés
Demà no és mai, Francesc Garriga.
Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d’esdevenir. I esdevindrà. Les pedres i el camí seran el pa i la mar, i el fosc renou d’ara mateix, el càntic que commou, l’àmfora nova plena de bon vi. Ara és demà. Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, que revinguin deus desficioses d’amarar l’eixut. Tot serà poc, i l’heura i la paret proclamaran conjuntament el dret de vulnerar la nova plenitud. MARTÍ I POL, Miquel (1977): Crònica de demà. Barcelona: Llibres del Mall.
Dedicat a l'educació, quaranta-vuit anys d'activiat professional (1968-2016) vaig trobar l'informe Unesco Aprendre a ser el dia de Sant Jordi de 1973. Amb ell vaig comprendre l'educació amb perspectiva de passat, realitat de present i projecció de futur. Així, integrava la història de l'educació i la construcció de la pedagogia (estudis de magisteri i filosofia i lletres), la pràctica d'escola activa apresa a les escoles d'estiu, l'observació de la vida social i cultural amb les seves contradiccions i, una clara projecció de futur: declaradament humanista, disposada a incorporar la tecnologia i amb la visió d'orientació-guia de la societat educativa. Els successius informes Unesco han repetit l'Aprendre a ser desgranant-ho amb aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure com a dimensions de l'aprendre a ser. Repensar l'educació com a bé comú. Reimaginar junts els futurs. Res de nou però que ha contribuït a fer oblidar l'informe inicial. Aprendre a ser, tan complet i ben estructurat i no solament uns consells o recomanacions. Solament Aprendre a ser és formació per als docents i polítics de l'educació. Avui, totalment vigent. Quants el coneixen? A quants orienta la seva acció educativa?
L’engany del demà. Si ho fiem tot al demà...
Cal preveure. Cal planificar, programar.
L’avaluació, necessària, mesurada, pot dur a l’obsessió pels resultats.
Aquesta és la deriva del sistema productiu industrial, capitalitzador, orientat els beneficis. En l'educació l'ha introduït l'OECD amb les proves PISA, marginant la visió humanista, tecnològica i ciutadana de la UNESCO.
Hem transferit la previsió, la planificació a tota la vida i com a derivada es focalitza en la valoració dels resultats.
Això acaba sent el demà: una obsessió per al millora, per la superació, pels resultats.
Pot ser una fugida endavant.
Mañana es una mentira. Sadhguru. Sólo puedes vivir el ahora.
Sadhguru Jaggi Vasudev (nacido el 3 de septiembre de 1957), a menudo referido como simplemente Sadhguru, es un yogui indio, místico y autor. A Coimbatore, Índia. La fundació, establerta el 1992, gestiona un centre d'ashram i ioga que porta a terme activitats educatives i espirituals. Sadhguru ensenya ioga des de 1982
El demà dins la concepció del temps
El demà, com a l’esperança en la nostra cultura, arranca de l’esperança d’Israel, del Messies. Orígen en la promesa a Abram/Abraham. La terra que et donaré, els fills, els fruit de la terra, del teu treball.
El grecs, temps cronos, kairós, aion. No hi ha demà. S’ha de viure, la força vital. Viure l’oportunitat d’allò que se'ns ofereix. Cronos és el temps que se’ns escola, se’ns escapa.
La productivitat industrial capitalitzadora s’obsessiona amb el temps productiu i ens ho ha induït en al vida diària. Avui es cronometra la feina, minut a minut per afavorir un rendiment econòmic.
Els grecs no patien pel demà tot i projectar. Viatge a Troia però més important el retorn a Ítaca com a temps aion.
Els romans, temps solar i llunar, mane, ante meridiem, post meridiem, suprema. Temps en hores flexibles segons la natura, la durada de la insolació. Auguris, fortuna… tot sotmès a la Fortuna, atzar desitjanle però imprevisible.
Els monjos benedictins precisen les hores per a la litúrgia de les hores, d’entrada amb rellotge de sol o d'aigua i toc de campanes manual. Al segle XIV s’ensusiasmen amb els rellotges mecànics que asseguren regularitat i precisió.
Aquest control del temps, cronomètric és el que adopta la ciència i la tecnologia industrial. i que s’ha transferit a tota la vida occidental i a les relacions internacionals.
A l’Orient, a l’Àfrica queden espai de temps vital, sense cronòmetre. Es viu el dia, l’estona i el demà té poca significació, poc sentit.
30 comunicacions (15') presentades.10 sobre pensament d'autors. 7 sobre orientacions filosòfiques. 5 sobre IA i societat digital. 3 sobre l'esperança. 2 sobre condició humana i educació. 2 sobre psicologia. 1 sobre economia. (classificació aproximativa). En general es presentaven interrogants oberts o interpretacions documentades en temps anteriors. Sembla que solament el demà centrat en l'esperança aporrtava una certa resposta. He recordat que Raimon ho canta en diverses cançons.
Raimon, filòsof de la cançó, D'un temps que serà el nostre...cantem les esperances...
Raimon, filòsof de la cançó, Animal d'esperances i memòria
https://youtu.be/rxyOIU8P-QI?si=j67Qp8Zdhs31Kc35
Els de la meva edat vàrem anar a l'escola de la dictadura, mala cosa, llevat d'algun mestre. Fora de l'escola, a l'escoltisme, a la parròquia o al centre excursionista ho vivíem bé i cantàvem de gust i ens anaven quedant gravats els valors als quals ja mai hem renunciat.
AMISTAT, UNEIX-NOS!
Amistat, uneix‑nos! / Llibertat, deslliura'ns! / Germans: el demà serà millor!
1. Amb els ulls brillants i plens de joia, / i amb el cor ple de fe en el demà, / estimant farem la nostra via / i serem de tothom germà.
2. Ben segurs que es troba allò que es busca / quan l’esforç és noble i és constant, / si la ruta se'ns fa més difícil / obriríem camins cantant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada