INSTITUÏM L’EDUCACIÓ A CATALUNYA
Venim de l’Antiga Grècia
Podem accedir al Món
SISTEMA
EDUCATIU / SISTEMA ESCOLAR
pilars
personals, socials i culturals
Preàmbul
Lleis d’educació canviants, contraposades i extenses no han garantit
el bon funcionament de l’ensenyament i aprenentatge a les institucions
escolars. El funcionament efectiu es produeix a cada establiment. Convé
reconèixer la màxima iniciativa i també responsabilitat a cada institució escolar que correspongui al
reconeixement professional i social assolit.
Catalunya ha d’instituir l’educació des de la seva realitat,
necessitats i finalitats, sense condicionaments externs. La decisió política
ha de ser clara per a tots els ciutadans i per tant breu. Cal posar tan sols els
pilars i l’orientació del sistema que garanteixi unitat i diversitat, equitat
i qualitat per a tothom.
L’organització i estructura bàsica s’ha de fer amb criteri científic i
professional comú i estable per a totes les institucions. Cada institució ha
de fer el seu projecte, garantint les bases acordades però amb la pròpia
identitat. Convé que tots els ciutadans tinguin accés garantit a un bon establiment
escolar, escollint-lo no per nivell o resultats d’aprenentatge dels alumnes
sinó per oferta diferenciada, la que pugui ser més adequada als seus fills
amb valors i opcions que atrauen la
confiança dels pares.
|
PRINCIPIS
que es fonamenten
en el
coneixement aportat
per la
ciència
i
el consens
actual en
la nostra
societat.
|
01
L’educació s’ha de
fonamentar en el coneixement de les ciències (neurobiologia, psicologia,
sociologia i antropologia cultural, especialment) que expliquen el comportament
i la capacitat de ser educat.
02
La pedagogia ha d’enginyar
la intervenció social, la didàctica mètodes i tècniques d’aprenentatge,
l’orientació psicopedagògica intervencions personalitzades i l’organització
escolar entorns estimulants oberts a la cultura.
03
L’educació ha d’atendre la
persona suscitant el desenvolupament de les seves aptituds compatibles amb pertànyer
a la comunitat, sigui familiar, escolar, de carrer, de poble o de ciutat i de
país que comporta necessàries adaptacions.
04
L’educació és una funció
social especialitzada en la que participen com a més properes les
institucions que es fan càrrec de la infància: família, escola, agrupació
religiosa... La institució escolar la integren els infants o joves, les
famílies, els professionals docents i altres professionals.
05
L’educació és un deure i un
dret fonamental reconegut. Per això queda garantit per un servei públic
prestat per institucions públiques o
privades que acompleixen les finalitats bàsiques acordades per la societat
política i es completen amb lliures opcions de vida dels ciutadans.
06
L’educació és un procés
personal de present amb la funcionalitat del dia a dia en una perspectiva de
futur. Els adults aporten referents de guia i van obrint aquesta perspectiva
que activa en l’infant la voluntat i la continuïtat en l’acció i el pensament.
07
Amb l’educació es transmeten
maneres, patrons i valors que aporta la tradició cultural i es modifiquen, si
cal, o s’assagen innovacions per respondre a les noves necessitats amb una
praxis reflexiva.
08
L’aprenentatge és una
necessitat del cadell humà: un impuls intern per a desenvolupar-se plenament
en el grup social. L’educació escolar és clarament intencional i el
professional ha de connectar amb la necessitat d’aprendre, si cal amb la
motivació.
09
L’infant o jove aprèn amb
interès natural i per voluntat pròpia. L’aprenentatge escolar ha d’adequar-se
a l’edat de l’infant o jove, a les necessitats derivades del seu entorn i a
les exigències inexcusables de la societat política.
10
El
llenguatge configura el pensament. El pensament s’objectiva en llenguatge.
Tot educador professional és model de llengua i ha de conduir el llenguatge
de l’infant o jove sense censurar usos familiars o generalitzats diferents.
|
FINALITATS
que ha de
compartir
la
societat
per a assolir
una
educació necessària sens perjudici
de la
diversitat.
Es
proposen
a partir
de coneixement aportat
per les
diverses disciplines d’estudi.
|
11
Política. L’educació ha
d’atendre harmònicament el desenvolupament personal (Rousseau, Claparède), la
participació social (Decroly, Dewey) i l’adquisició cultural (Platon, Spranger).
12
Ètica. L’educació ha
d’afirmar el respecte actiu de la persona i la responsabilitat social per
garantir la convivència i la cohesió social com a garantia de la diversitat.
(Adela Cortina: ètica de mínims i ètiques de màxims)
13
Social. L’educació bàsica
universal i gratuïta és una exigència social atès que elevant i ampliant la
cultura de cada ciutadà millora la cultura col·lectiva. (Gaspar M. de
Jovellanos: millorar la instrucció de tots, ideal il·lustrat. Eugeni d’Ors:
ideal noucentista de cultura i educació).
14
Personalitzadora. Desvetllar
el gust pel coneixement i el desenvolupament d’aptituds i interessos per
assolir una cultura personalitzada en una societat de cultura de masses. (M.
Teixidó: Escola ComunicActiva).
15
Cultural. Comprendre i
gaudir de la diversitat d’usos culturals com a part de la cultura integral
que ho abasta tot sens perjudici de la natura. (Philippe Descola)
16
Animosa. Fer que infants i
joves “creixin amb el cap clar i el cor net” (Xesco Boix) amb l’activació de
tots els sentits inclosos els propioceptius i la interocepció.
17
Saludable. L’educació ha
d’afavorir la salut integral: “una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”
(Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana, 1976).
18
Antropològica. Atendre les
tres dimensions humanes: el cos físic, la ment cognitivo-emocional i l’esperit obert a la
totalitat (Raimon Panikkar).
19
Filosòfica-religiosa. A
través del coneixement i els aprenentatges construir la pròpia cosmovisió
(Max Scheler) i sentit de la vida amb consciència de sí mateix com dels
altres (Paul Ricoeur).
20
Plurilingüe. Aprendre i usar
la llengua catalana com a llengua de comunicació a l’escola i a la societat.
Incorporar la llengua castellana com a llengua d’ús, comprendre i llegir
d’altres llengües romàniques pròximes
activant al màxim les capacitats personals. Adquirir un alt domini de la
llengua anglesa com a llengua de comunicació universal.
|
SISTEMA
distingint
sistema
educatiu de sistema escolar.
distingint
educació
de formació.
identificant
com un
mateix sistema: educació-comunicació – cultura.
|
21
El sistema educatiu és tota
la societat en tant què educable. Són avui agents educadors: la família i
l’escola amb caràcter general. Són agents educadors opcionals les agrupacions
religioses i les institucions de lleure. Són agents educatius que també
influeixen en la infància els mitjans de comunicació, la cultura de masses, la
publicitat i consum, el barri i la ciutat o poble. El sistema educatiu és
així de complex.
22
El sistema escolar o sistema
d’ensenyament està integrat pel conjunt d’institucions docents i l’actuació de professionals amb ciència
estudiada, tècnica comprovada i art personal.
23
La dinàmica educativa queda
majorment assegurada si els infants i joves desenvolupen les seves aficions i
ocupen el seu lleure de manera gratificant amb activitats d’art, música, teatre,
ciència, dansa o esport...
24
Tota la ciutat es necessària
per a l’educació dels infants (Platon) amb les seves institucions, recursos i
serveis. És la ciutat educadora (Informe Unesco 1972) i els projectes
educatius de ciutat aprovats a molts municipis catalans.
25
L’oferta cultural de teatre,
música, performances, circ, esports, exposicions, itineraris... ha d’incloure
activitats a l’abast d’infants i joves sense que deixin de tenir interès per
als adults.
26
El sistema d’educació –
comunicació – cultura ha de preveure activitats intergeneracionals front a la
fragmentació general de les activitats de consum massiu. (A Catalunya n’hi
cada dia més).
|
ETAPES
partint
dels estadis de desenvolupament personal.
organitzant
el sistema escolar en etapes.
distingint
educació
en
infants de
formació
en
adults.
|
27
Les etapes d’educació ajuden
a organitzar el període de la infància i faciliten la intervenció adequada
dels d’adults. Les etapes del sistema escolar segueixen els estadis de
desenvolupament sense perdre en cap moment la perspectiva holística: Família
o Llar d’Infants (0-3): sensoriomotriu. Parvulari (3-6): simbòlic i llenguatge.
Infància/Primària (6-12): sincretisme operacional i mite. Secundària Bàsica (12-16)
i Secundària Batxillerat o Professional (16-19): formal, racional i
romàntica.
28
Denominem formació quan és
un procés autònom de l’adult que es fa amb qualsevulla activitat
cultural. Modalitats: Superior
Universitària, Superior Professional (19-24) i Formació Permanent al llarg de
la vida amb possibilitat d’Educació Recurrent.
29
La societat ha d’establir
caracteritzacions de l’edat i rituals de pas que signifiquin superació i es
celebrin festivament. Tots els ciutadans han de conèixer els indicadors de
pas que quedaran sancionats per reconeixement social.
|
INSTITUCIÓ
entesa
com a empresa
o grup
social,
persones
que s’identifiquen
amb la
institució,
amb els
valors
i les
finalitats.
|
30
La institució escolar o d’ensenyament-aprenentatge
pot ser: llar, parvulari, escola, col·legi, institut. El parvulari pot formar
part de la llar o de l’escola. El col·legi comprèn primària i secundària.
31
La institució escolar pot
ser: privada, pública, de patronat i de referència. Les institucions
públiques o privades reconegudes (universitàries, científiques, acadèmiques,
culturals, municipals, cíviques, religioses), poden impulsar el patronat d’un o diversos
establiments. Són institucions escolars de referència les que han estat
acreditades pel Consell General de Pedagogia i reconegudes per
l’Administració educativa.
32
Les institucions escolars, per
potenciar la seva identitat o orientació específica, poden estar vinculades a
institucions culturals, a empreses de producció o serveis de valor social
reconegut.
33
La institució escolar ha
d’esdevenir institució de cultura, especialitzada en infants i joves però
també ha d’estar oberta a ciutadans en general segons les aspiracions i necessitats
del seu entorn. En tot cas pot
contribuir -o ha de plantejar-s’ho- a la Formació Permanent dels
ciutadans veïns.
34
La institució escolar es
consolida amb associacions d’alumnes estats, d’amics de l’escola i de veïns
del barri que poden participar en activitats de formació i cultura i seran
viver de voluntaris.
35
La institució que participa
en el servei públic de l’educació rebrà el finançament econòmic que correspon
al servei que realitza i queda compromesa a donar compte de gestió a la
pròpia comunitat i a l’Administració.
|
SOCIETAT
atès que
l’educació és responsabilitat
de tota
la societat cal un pacte molt més ampli que el sistema escolar.
|
36
El Pacte Social per a la
Infància ha de comprometre tots els agents socials i empresarials a protegir
la infància, a no explotar els seus sentiments i a respectar els consensos
establerts per a cada edat sense accelerar el pas de cada estadi de
desenvolupament.
37
Educació – Comunicació –
Cultura són les tres funcions socials especialitzades que duen a l’hominització
de cada infant en un període que hem establert fins els 18 anys. Tots els
ciutadans adults hi participen i cal evitar finalitats contradictòries.
38
Ha d’estar clar per a tots
els ciutadans que l’educació i la cultura no es limiten a la institució escolar.
Biblioteques, museus, conservatoris musicals, centres d’interpretació són
importants extensions de l’educació.
39
Rituals de creixement de pas
a la societat catalana. Cal acordar-los per consens i practicar-los amb
identitat pròpia, sense que ningú hagi de perdre els orígens, oberts a la perspectiva de ciutadans cosmopolites.
40
Socialització primària
entesa com a socialització de mínims. Allò que no es discuteix (en la
infància) perquè donem missatges coincidents. Falta acord de consens.
41
Identitat i identificació
col·lectiva. Festes. Promoure algunes festes comuns a totes les identitats
culturals i donar a conèixer les que són pròpies de grups socials, ètnics i
procedents d’altres tradicions.
42
Calendari circular anual. Donar-li
valor atès que modula els ritmes vitals i estacionals entre la natura i la
cultura. La Festa, oportunitat simbòlica de construcció social. La repetició
circular té un alt potencial educatiu.
|
PROFESSIÓ
amb
autonomia reconeguda sotmesa a l’autocontrol col·legial
|
43
Perfils professionals docents:
jardinera-educadora, mestre, professor, educador social, orientador. Docents
experts: pedagog, director, supervisor, formador.
44
Selecció inicial per
aptituds bàsiques (vocalització, comunicació, autocontrol), per nivell i
amplitud cultural (pot ser necessari un quadrimestre previ de llengua oral i
escrita, de ciències i matemàtiques, d’ortofonia i llenguatge gestual...)
45
Condicíó mínima de tres
llengües: català, castellà i anglès.
46
Formació acadèmica i
professionalitzadora: Formació cultural: llengua i pensament, arbre de
coneixement ampli. Bases científiques de l’aprenentatge. Professional:
sistemes pedagògics, models didàctics, dinàmica de grups, treball cooperatiu,
tècniques de mediació i entrevista, comunicació i expressió amb ús de tecnologia.
47
Curs d’inducció pràctica tutoritzat
previ a l’assoliment de la titulació acadèmica professional.
48
Direcció pedagògica
professional diferenciada de la direcci
48
ó
institucional que presideix el consell escolar. Requisit de formació en
direcció, sistema de selecció externa segons
projecte amb participació interna.
49
Especialitzacions de suport
dins l’equip de mestres a E. Primària. Professorat amb especialitat
científica però docència multidisciplinària a E. Secundària. Docents experts
amb formació avançada.
50
Experts docents acreditats.
Tutors de docents novells i competència directiva. Formadors de docents amb
nivell acadèmic i exercici professional extens. Supervisors i avaluadors.
51
Artistes i professionals
reconeguts per a fer unes hores de classe o de taller de caràcter
especialment creatiu: pintura, escultura, teatre, música, horticultura,
invents tecnològics, construcció de maquetes, còmics
52
Professionals especialitzats
en pedagogia terapèutica amb coneixements de ciències de la salut necessaris
per a una escola inclusiva.
53
Creació de l’Institut
d’Orientació Educativa i Professional de Catalunya amb extensions
territorialitzades, serveis telemàtics actualitzats i assessorament a
demanda.
54
L’equip professional de
l’establiment actua col·legiadament. Tots els mestres o professors formen
part del col·legi després de dos cursos d’exercici, amb dedicació superior al
50% de l’horari i avaluació positiva.
55
Col·legis professionals
lliures. Garanteixen la competència dels col·legiats, supervisen la formació
contínua i organitzen activitats de formació. Competència de mediació, arbitratge
i disciplinària.
56
Consell General de
Pedagogia. Òrgan col·legiat de dotze (?) professionals experts reconeguts.
Estableix o actualitza els requisits de la professió i l’accés a la funció
pública docent. Actua coordinadament amb els col·legis professionals o
controla directament els docents no
col·legiats. És òrgan consultiu de l’Administració.
|
ESTABLIMENTS
com a
unitats vives del sistema escolar
especialitzats
en ensenyament segons el marc general
com a
centres
de cultura del seu entorn
amb
identitat singularitzada
i
continuïtat evolutiva.
|
57
Projecte educatiu amb
orientació específica que vertebra la institució escolar (llengües, ciències
i observació, teatre i poesia, música
i dansa, art i creació, educació lenta, escriptura i premsa, esports i circ,
natura i astronomia, matemàtiques i lògica).
58
Diversificació horària
segons necessitats socials, edat dels alumnes i oportunitats de l’entorn.
Calendari escolar amb extensions i casals d’estiu amb franja d’activitats
d’aprenentatge.
59
Tots els serveis escolars
(menjador, transport, subministres) han d’estar organitzats des de la
direcció amb els mateixos criteris educatius, si cal amb concessió del
servei, amb continuïtat amb l’activitat escolar (llengua de comunicació,
correcció d’actuacions, dinar en companyia, estil de relacions...)
60
Grups d’establiments formant
part d’una mateixa institució escolar. Xarxa d’institucions escolars
agrupades per orientació comú i activitat de cooperació.
61
Finançament econòmic del
servei educatiu públic en una alta proporció (>80%) amb participació
econòmica dels ciutadans (entre el 15%
i el 5%) segons poder adquisitiu. Sistema de beques a l’estudi per als qui ho
necessitin.
62
Autonomia de decisió i
compte de resultats dels establiments. Avaluació del centre segons indicadors
de sistema acordats amb aplicació pròpia de proves o escales elaborades per equips d’investigació o pels
col·legis docents i que hagin estat homologades.
63
Els establiments públics i
els privats amb finançament superior al 50% es governen amb participació
democràtica per un Consell d’Educació del que formen part mestres o
professors, pares i alumnes grans, representants del Patronat o de
l’Administració local i general com a titulars. També d’aquelles institucions
de cultura o empreses vinculades per conveni a les finalitats educatives.
64
La direcció de caràcter
professional és designada o contractada pel Consell d’Educació que li fa
confiança. La direcció professional dóna comptes regularment. La direcció
comporta lideratge pedagògic i fonamentar les decisions en jerarquia tècnica.
65
Cada establiment ofereix el
servei públic de l’educació diferenciat amb la caracterització del propi
projecte que dóna a conèixer. Sens perjudici de la iniciativa de cada
establiment, l’Administració vetllarà per una oferta de proximitat
diversificada amb possible suport de recursos per suscitar projectes que
completin l’oferta existent per a una
efectiva elecció de les famílies. En tot cas s’evitarà una competició
jerarquitzada dels establiments.
66
L’Administració promourà i
avalarà un sistema de reconeixements motivat dels establiments a través d’un
organisme de caràcter independent sense convocatòria de concursos. Els
establiments podran fer ús del reconeixement que es referirà a la seva
contribució i en cap cas a una escala de qualitat o similar.
|
J.A. Comenius: 334 anys de coneixement científic i d’intervenció pensada en
educació.
G. Ferry: 134 anys de construcció del sistema escolar
per a tots els infants i joves.
Familia Telerín. 47 anys de televisió educadora.
Bola de Drac: 23 anys de consum infantil i juvenil.
A Catalunya
1913 Consell de Pedagogia. 1916 Consell d’Investigació
Pedagògica.
2014 Consell General de Pedagogia, un òrgan professional i
científic, assessor i arbitral.
|
|
Hi ha molta
Pedagogia fonamentada, pensada i comprovada. L’hem deixada als llibres?
Comenius inicia la didàctica empírica. Herbart fonamenta la pedagogia en
filosofia i psicologia. Claparède
troba les bases biològiques. Luzuriaga
reescriu la pedagogia per a fer ciutadans. La pedagogia sistèmica analitza tot
el què influeix en l’educació de l’infant. Actualitat de Fröbel: L’Ecuyer, una mare que adverteix que estem ofegant la
curiositat natural. Pennac diu com
donar la volta als joves rebotats. Les comunitats d’aprenentatge vinculen les
famílies a la cultura. La didàctica de llengües estrangeres està molt
elaborada. Makarenko va comprometre
a joves rebels. Milani va recuperar
els qui havien abandonat l’escola. Freinet
es va avançar a l’ús de tecnologies de la informació. L’institut-residència
refaria adolescents objectors escolars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada