Thomas Piketty |
 CAPITAL I IDEOLOGIA (2019) Martí Teixidó (acotacions: OBRA: pàgina, paràgraf, línia) |
Des del principi de l’obra es constata que Piketty dona importància a l‘educació I ho va expressant contínuament. La tesi bàsica és:
D’aquesta anàlisi històrica, en sorgeix una conclusió important: és el combat per a la igualtat i l’educació, i no la sacralització de la propietat, de l’estabilitat i de la desigualtat, el que ha permès el desenvolupament econòmic i el progres humà. (CiI: 13,3)
11. Societats socialdemòcrates: la igualtat inacabada (CiI: 573-688)
Algunes consideracions sobre l’educació.
Des d’una perspectiva pedagògica i de política de l’educació, confirmo totes els plantejaments que fa Piketty des de la perspectiva de l’econòmica I la història. Aporta un estudi recerca interessant, ben fonamentat amb dades i fets i les seves opcions preferents les exposa amb transparència. Però a mi m’agafa una indigestió de lectura tot i que és molt didàctic, repeteix recapitula sovint. Se m’indigesta perquè llegeixo amb desfici, amb gula i necessito fer-ho amb més calma.
Escolarització precoç (CiI: 604-608)
Cal saber que a USA l’alfabetització va progressar molt al s. XIX perquè les dones sabien llegir en les comunitats cristianes evangèliques, per poder llegir la Bíblia.
L’Església cristiana catòlica no deixava llegir I s’ensenyava doctrina a l’escola. A Irlanda es veu la duatitat: St. Patrick’s Chatedral, catòlica amb gent agenollada davant d’altarets laterals i confessionaris. St, Fin Barre’s Cathedral, reformada, amb llibre cantoral, música i cant afinat i acollida personal.
Si a France la plena escolarització es va anar assolint a partir de 1881 amb al ministre Jules Ferry, a España no va ser fins a partir de 1970 amb el ministre Villar Palasí. Jo mateix vaig ser nomenat director a la primera escolar construïda en barracons a El Carmel de Barcelona que es va obrir al gener de 1977 i va escolaritzar 84 infants que esperaven escola. Un immens retard d’escolarització.
Propietat pública, propietat social, propietat temporal. (CiI: 580-585)
Ho considero ben aplicable a la titularitat de les escoles
Hi ha d’haver una gran cobertura d’escola pública que garanteix l’educació de qualitat de tots els ciutadans. No es pot prohibir o impedir la iniciativa d’escola privada i s’ha de finançar igualment, amb una inspecció professional. Cal promoure el creixement de l’escola d’iniciativa social, avui representada per les poques escoles cooperatives de professors, de pares o mixtes. Es pot fer una concessió o encàrrec temporal (per cicles llargs de més de cinc anys renovables) d’escoles a institucions, especialment en entorns difícils de proveir amb estabilitat.
La Societat Catalana de Pedagogia vam contribuir al Pacte Nacional per a l’Educació de Catalunya (2006) proposant l’extensió d’escoles de patronat. Escoles públiques que tindrien un Patronat d’una institució acreditada que vetllaria deixant fer a la direcció, mestres i consell escolar. Això reduiria l’excés d’escoles governades des de l’Administració de forma purament legal i uniformista. Podrien constituir patronat escolar institucions com: Universitats i ICEs, Ajuntaments, Consells comarcals o Diputacions, associacions culturals com Ateneu, Òmnium, Esglésies parroquials o evangèliques, Museus i Instituts de recerca. El Patronat tenint cura d’entre dues i cinc escoles solament intervindria en cas de conflicte i en seleccionar la direcció pedagògica professional.
Això permetria la conjunció de docents funcionaris o privats en qualsevol centre i esquivaria el burocratisme funcionarial i el nepostime familiar. S’evitaria la confrontació política interessada i tindríem una diversificació estimulat de creativitat. Una distribució recomanable seria:
Administració 40%, Privada 20%, Cooperativa 20%, Patronat 20%
La generalització de l’ensenyament superior (CiI: 619-624)
Convé distingir bé l’extensió de l’escolarització en anys de l’escolarització en anys (quantitat) i adquisició cultural, aprenentatge efectiu (qualitat).
L’extensió de l’escolarització USA als divuit anys no significa res. Depèn d’àrees territorials (variància externa altíssima), de famílies, d’escoles i d’alumnes. Les diferències són desmesurades i l’accés la formació terciària: universitària o tècnica superior esdevé selectiu per resultats acadèmics personals vinculats als resultats de l’escola (variància interna mínima) que correlacionen amb l’estatus econòmic-cultural familiar. Les universitats públiques van fent, les universitats privades, basades en finançament, seleccionen alumnes (matèria prima) i amb beques domestiquen alguns alumnes molt intel·ligents de famílies no riques i es netegen la mala consciència.
A més,
les investigacions recents han posar de manifest que l’accés a l’ensenyament
superior està excessivament determinat
per la renda familiar (CiI: 620,3)
Aproximació fenomenològica. La renda familiar, les expectatives I projectes dels pares amb els fills, els bons contactes i recomanacions, el rànquing de puntuacions de les universitats, la poca importància a la convivència de proximitat familiar, local i generacional, una visió estratègica utilitarista de la vida…
A España, confiant recuperar-nos de l’endarreriment: plena escolarització als 14a el 1980, plena escolarització als 16a el 1997, plena escolarització als 18a encara no assolida (ni amb l’atur). Accés a estudis universitaris, fa deu anys vàrem arribar al 35% superior a France i Deutschland; ara disminueix al 24%.
Hi ha un frau implícit. Superar l’ensenyament selectiu (no saps, no passes) i fer un ensenyament comprensiu ha estat un frau (saps o no saps, no es pot repetir, tots passen). L’ensenyament comprensiu de tots ha de ser també compensatori de desigualtats amb suports als qui ho necessiten i amb ampliació als que poden (que també ho necessiten). Diversificar, personalitzant l’ensenyament comporta ‘orientació escolar o educativa’ que es una actuació professional amb formació. NO hi ha orientació escolar. (Plans d’Acció Tutorial: ‘tonteries’. Informar i preguntar no és orientar). En resulten perjudicats tots, els de NEE i els d’AC.
Cal distingir bé i evitar sinonímia de: educació - formació - acreditació - qualificació
La igualtat educativa. Els orígens del creixement modern. (CiI: 627-631)
La terciarització és educativa - econòmica - social
+universitat +ocupació no qualificada +precarització
-f.professional - sou +despesa social
-competència + baixes salut +policia
Un desequilibri erràtic que han aprofitat molt bé grans empreses contractant per a feines no qualificades (caixers, magatzems, restauració, repartidors) a graduats universitaris en atur.
Mal creixement en extensió, quantitat si no es creix alhora en cultura, qualitat. El desequilibri, oculta i a posteriori costa molt corregir desviacions consolidades.
El factor clau és que els Estats Units li duien aleshores, mig segle d’avantatge a Europa en termes d’escolarització primària i després secundària universal. Aquest avantatge es va esfumar al final del segle XX, i amb ell va desaparèixer també la diferència en la productivitat. (CiI: 631,1)
Període 1950-1990 gran inversió en educació a Europa. > 6/7%
A España, molta inversió en lleis, mai ratificades amb assignació econòmica >2,9/3,5%
Plena escolarització als 16 anys resolta en extensió el 2000 però no en cultura (allargament de l’ensenyament per assignatures concebut al segle XIX) perquè no hi ha professió docent, hi ha titulats universitaris d’especialitat i no formats en orientació. L’ensenyament o educació comprensiva no es pot fer sense pedagogia, didàctica, organització escolar i orientació educativa.
Mal resolta l’escolarització secundària i a partir de 2000 cal respondre als fills d’immigrants i a joves immigrants nou vinguts. Un mapa escolar (1991-1995) que van fet matemàtics aplicant tècniques de prognosi. No van fer prospectiva, estudi de tendències, previsió de futurables i encaminar un futurible. Van faltar escoles arreu. No van ni sortir a mirar on hi havia grues i construcció de nous habitatges (tan simple com això) i barracons i més barracons des 1976 a...? encara. Malaguanyada despesa morta.
Consideracions dialogant amb d'altres lectores
La importància del pressupost i de l’extensió . Evident. Però amb el mateix finançament hi ha centres que ho fan molt millor (variància). Factors diferencials. Cal una direcció ferma per sortir de l’atzucac i capaç d’afavorit la diversitat, participació i iniciativa amb criteri. El professorat mal format no pot participar igual, ha de poder començar al costat de professorat excel·lent, que en tenim, docents recollits a l’aula i patint normes de direccions burocràtiques o de laisser faire per un igualitarisme reductiu.
La bona educació que identifiquem amb els indicadors de personalització i cultura. La formació dels docents és inadequada; en cultura, reduïts a una especialitat i no discuteixen als d’altres especialitats i així es senten protegits en la seva limitada cultura. La competència en personalització és pedagògica (decisió-acció) fonamentada en: neurobiologia, psicologia, sociologia necessàries, però que tampoc serveix si no és té una àmplia cultura. La falta de cultura dels docents ve de l’educació secundària.
Docent: equilibri personal (evident en el llenguatge i el raonament discurs) + cultura àmplia + formació professionalitzadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada