Ara és l'hora. Ara és l'hora del retorn del president de Catalunya

. Ara és l'hora. Ara és l'hora del retorn del president de Catalunya. 

                                

Ara és l'hora del retron del president Puigdemont exiliat a België, talment com com el 1977 va retornar el president Tarradellas exiliat a France . Més difícil era llavors i el presidente del Gobierno de l'Estat, Suárez va prendre la inciciativa, va legalitzar el partit comunista i va cridar Tarradellas a converses a Madrid.

Els mitjans i periodistes, tots parlen de la majoria independentista, en nombre de diputats i encara més en nombre de votants que superen el 50%. Certament l'opció més votada ha estat l'abstenció, lamentable però comprensible per les circumstàncies. Amb tot, l'abstenció comporta deixar fer, acceptar la majoria simple.

Ara, o bé el presidente del Gobierno  pren la iniciativa i crida Puigdemont  a converses o bé, el president Puigdemont es planta a Barcelona, acció que en la pràctica és la DUI. El Gobierno de España no pot fer un error tan evident davant dels organismes de la Unió Europea i internacionals. Ha quedat evidenciat que els organitzadors del Referèndum 1-O no van cometre cap crim sinó forçar l'Estat a establir una nova relació amb Catalunya. La majoria política que governa España té legitimitat davant una oposició debilitada que està activant l'oposió d'irracionalitat massiva. El presidente ha de prendre una decisió valenta i fer un pas endavant que encara el legitimarà més.

És pot renunciar a la independència doncs era la via estratègica per assolir el respecte a Catalunya després d'haver acceptar un Estatut de 2006, prou retallat i que encara va ser anul·lat pel sistema judicial. Però ja no es pot tornar a la Mancomunitat de 1914, ni a l'Autonomia de 1932, ni a  l'Autonomia de 1979.  El punt de negociació intermedi és avui la Fededració lliurement pactada com havia defensat el PSC fa uns anys.

És innegociable la llengua, l'educació, la cultura i la comunicació per part de Catalunya. És innegociable la independència per part d'España. Cal acordar un finançament econòmic just per a Catalunya igual que per a totes les nacionalitats i autonomies de l'Estat, oportunament ara que cal distribuir el crèdit de la Unió Europea. En un sistema federal es comparteix la seguretat i la justícia superior que no ha de suplantar la justícia pròpia pròxima (Estat federal).

Trobo curtes de mira i reiteratives  totes les combinacions numèriques que es fan des d'ahir al vespre i aquest matí a les emissores de ràdio. Trobo que tenim un pensament presoner. Això sembla el 1984 d'Orwell: "El Ministeri de la Veritat s'ocupava de les notícies, els espectacles, l'educació i les belles arts... "Abans que l'Odi hagués arribat als trenta segons, la meitat dels espectadors va esclatar en incontrolables exclamacions de ràbia"

No és un assumpte, problema de matemàtiques. És un problema polític.

 

En primer lloc, res de girar full. Com es pot fer? Com es pot defensar? Que no ha vist tothom les garrotades, les rebolcades, les sangonades? Amnistia, indult o confessió de l'error o perdó. Està en mans del presidente de Gobierno, que no s'inhibeixi i que ho porti a signarura del Jefe de Estado. Això el farà magnànim. Pedro Sánchez, magnánimo.

Cal pensament actiu i no quedar presoner, cal imaginació de nous escenaris, cal generositat. Ningú ha de guanyar perquè tots hi han de guanyar. Tots hem de viure... millor. Aquesta guerra ja s'ha de donar per acabada. Evidentment la vida social, la vida política és confrontació d'interessos, s'arriba a acords jurídics que donen pau i seguretat... transitòria evolutiva... hi haurà noves confrontacions d'interessos, nous acords... la via és el diàleg. Diàleg de negociació d'interessos, diàleg  dialèctic de raonaments, diàleg dialogal d'humans ètics.

Martí Teixidó  /15.02.2021 - 10:00 h/