Acollida de ciutadans ucraïnesos. Administració, voluntariat, fraternitat.

El 8 de març vèiem tantes persones ucraïneses, tantes mares amb criatures sortint del seu país... van dir que moltes arribaven a Barcelona. Vaig pensar que podia/volia oferir dues habitacions a l'Estudi de Pedagogia i tots els serveis d'una llar.

Vaig connectar (08 M) amb solidarity@taize.fr, comunitat interconfessional que té enllaços arreu. Van respondre d'immediat què estaven en acció. El 18 M em van comunicar que tots els qui havien ajudat demanven Polònia o Alemanya. 

Vaig fer l'oferta via Càritas Barcelona (19 M) a la pàgina web https://blog.caritas.barcelona/institucional/la-tasca-de-caritas-sobre-el-terreny-com-estem-ajudant-a-ucraina/#comment-18410 .  No rebia resposta. Vaig telefonar (24 M) 93 545 91 70 i em van dir que ells no se n'encarregaven.

El 24 M vaig fer correu a comiteacollida.igualtat@gencat.cat Estic a l'espera. Sembla que no hi ha cap urgència. 

El 25 M m'arribo al pavelló d'acollida de Fira Barcelona que va venir a inaugurar un ministre espanyol fa una setmana però on havien de demanar cita prèvia persones acabades d'arribar(?). Molta policia: dues unitats de Nacional, dues unitats d'Urbana, una unitat de Catalana, cinc vehicles de Creu Roja. Observo molt poca gent ucraïnesa, potser dos grups familiars i dos o tres individuals. Observo més de mitja hora. Molt poc moviment. Una mare amb tres fills que corren escales amunt, passada una estona baixen i entren al pavelló (no els devien admetre abans perquè no era l'hora donada).

M'atanso a oferir la meva disponibilitat d'acolliment. Un home del servei de Creu Roja em diu que no sap res, que entri i vagi al taulell. Estan atenent dos ciutadans ucraïnesos, quatre persones al taulell. Una jove m'atén d'immediat; li explico la meva oferta d'allotjament en dues habitacions. No sap què dir-me; em diu que allà no se'n cuiden, que si vull ser voluntari. Reitero, reexplico i insisteixo serenament.  Accepta anar a consultar. Triga i penso que vindrà algú que pugui recollir el meu oferiment i traslladar-lo. No, torna ella mateixa i diu que no. Li mostro una targeta amb identificació i adreça perquè la passi a qui correspongui. Em diu que no. No vull violentar la situació. Bé, em sap greu. Gràcies per la seva atenció.

 

Em miro  les habitacions posades a punt. He hagut de treure molta paperassa, reorganizar-ne d'altra. Efectivament, m'ha anat bé fer la neteja que sempre es deixa per un altre dia però, quan cal, ens hi posem. Bé, tornaré a desparar  i seguirem. 

Com que soc de l'ofici de l'educació tinc llibres, jocs de taula, músiques, ninos i pilotes. Dues mares amb dos o tres fills podien trobar-s'hi segurs, tranquils, esperant que acabi aquest crim  contra Ucraïna i que els infants poguessin abraçar-se amb els pares.

 

Tanta publicitat! Tants anuncis! Tantes institucions! Duplicitat d'Adminstracions!

Però això què és?. La fraternitat queda filtrada i refiltrada. El voluntariat fa grans les entitats i institucions orgàniques. L'Administració ho burocratitza tot. Aquest món és impossible. I amb tot, tots, els nostres pares o avis, tots hem estat migrants, van patir una cruel guerra, van haver de creuar frontera i viure a l'exili. 

Soi-même comme un autre est un ouvrage du philosophe Paul Ricœur  (Ed, du Seuil,1990).