La remilitarització accelerada d’Europa: del retorn del servei militar a la reconstrucció de la defensa civil

vilaweb.cat 30/11/2025

Ja n’hi ha prou de la Pau romana, si vis pacen, para bellum’. Tot plegat solament és un pacte que es trenca quan a una part li interessa. Recuperem el sentit d’ Irene/Eirene. Els sistemes militars es justifiquen per a defensa però no poden estar armats sense fer res i acaben maniobrant o actuant, es a dir, agredint o provant l’eficàcia del nou armament. Tanmateix hi ha situacions d’emergències col·lectives i els ciutadans haurien d’estar preparats, en un període d’edad de la vida. Pensem doncs en organització de la defensa civil concretada en grups especialitzats. Com els bombers i la defensa forestal, el salvament marítim, emergències mèdiques, rescats en muntanya, emergències climàtiques, catàstrofes per aigua, neu o sismes… Joves, homes i dones, ben formats físicament i mentalment, amb una capacitat general aplicable a qualssevol especialitat . I admetré que, també en casos extrems, siguin capaços a usar armes i artilleria, cavalleria i conduir blindats. Si tenen capacitació sòlida no costaria gens aplicar-la a les armes. Molt millor que passar-se el dia ociosos però amb armes com era haabitual a la ‘mili’. Preferiria evitar l’obligació però s’hauria de generalitzar en el conjunt de la població jove com a ritual de creixement i de pas. (18-22 anys o posteriors). Demanar a tots, els qui no estan molt implicats en estudis o en professions de servei ,que dediquin un any continu o diversos anys a temps parcial. Hauria de tenir tanta difusió com la té el permís de conduir i també un major reconeixement que ser un esportista d’èlit,