dimecres, 25 de novembre de 2009

Llei d'Educació de Catalunya.

Tant de bo una llei pogués canviar la nostra escola!

Sistema o Institució plantejava Juan-Carlos Tedesco a El nuevo pacto educativo ja el 1995 (Anaya, exhaurit). I d'altra banda tots: els representants polítics, els professors d'universitat, els mestres i professors, la gent del carrer... han arribat a acceptar que parlar de les escoles, de l'educació escolar, de l'ensenyament és parlar del sistema educatiu.

Greu error. Sistema educatiu és tota la societat en tant que educable. Tant és sistema educatiu l'escola, com la família i el gran gegant del nostre temps que s'infla d'audiències, de consumidors. Els mitjans de comunicació són avui el més gran educador de la nostra societat.

Vegem si aquesta llei que tracta del sistema educatiu , que de l'escola ho vol regular tot, que demana que els famílies participin a l'escola (podia haver també demanat que l'educació escolar tingués en compte la vida familiar, els seus estímuls o les seves necessitats que cal compensar), també diu alguna cosa de l'educació que correspon als mitjans de comunicació.

¿Saben, potser, que hi ha hagut aportacions de la pedagogia durant el segle XX amb fonament científic? ¿Saben que van demostrar: interès de l'alumne, aprenentatge autònom i en equip, sentit de comunitat o de república escolar, ús de les tècniques de la societat moderna... tot això no ho van dur les lleis, ho sabem ben segur.






¿No seria millor que disposesin els mitjans necessaris per a les escoles, deixessin fer als profesionals de la pedagogia i els demanessin comptes al final? MTP

2 comentaris: