tudiar bé aquest informe. Són 167 pàgines, bé, 96 sense els annexos. No podem quedar-nos amb els titulars de premsa, ràdio i televisió; cerquen l'impacte, és la seva manera de guanyar lectors, audiència i vidència. Nosaltres som de l'ofici de l'educació i de fet hauríem de ser de la professió pedagògica (no és ben bé el mateix com no tots els de l'ofici de la salut són metges).Progress towards the Lisbon objectives in education and training - Indicators and benchmarks 2009
I mira que en fa de temps!
Perquè els temps estan canviant
Veniu mestres doctorats...
Haig de dir, amb tristor, que a mi no m'estranya la situació de l'aprenentatge dels nostres infants i joves. Amb tristor perquè hi ha molts professionals que hi treballen amb dedicació i compromís però estem constantment discutint si anem cap aquí (LOGSE) o cap allà (LGE), cap a la dreta (LOCE) o cap a l'esquerra (LOE). A Catalunya hem estat molt ocupats en la nostra Llei d'Educació però la veritat és que encara tot ho tenim per fer. Els darrers anys s'estan impulsant moltes actuacions, no totes van en la mateixa direcció i no segueixen la lògica natural: l'ensenyament-aprenentatge comença a l'aula, amb les situacions d'aprenentatge que organizen mestres i professors i per això necessitem una institució ben organitzada i participativa i per això cal que l'Administració proporcioni mitjans i cal evidentment una regulació política bàsica que tothom conegui i compleixi. Ho fem al revés: lleis, grans plans, moltes reglamentacions, moltes convocatòries... però no arribem a canviar la manera d'ensenyar i d'aprendre a l'aula de manera generalizada. Hi ha mestres i professors que sí que ho han fet i són els que estan més cansats de reunions que a ells no els aporten res.
Les aules de parvulari sí que han canviat
Amb tots els plans, projectes i gra ns paraules... no veig que es faci referència als sitemes pedagògics assajats el segle XX. És més comprovo que són molt pocs els que coneixen els 30 punts de l'Escola Nova de Ferrière o l'Infant i el currículum de Dewey doncs no parlarien de competències bàsiques. I així, tampoc es té present, Globalització de Decroly, Desenvolupament maduratiu de Montessori, Treball en grup de Cousinet, Mètode de Projectes de Kilpatrick, Pla Dalton d'individualització i contractes, Sistema Winnetka amb programes mínim i de desenvolupament, Pla Jena per a alumnes de diferents edats, pedagogia antroposòfica Waldord de R. Steiner, Tècniques de l'Escola Moderna de Freinet. l'Escola com a Investigació d'Alfieri-Tonucci i la Ciutat Educadora de UNESCO-Faure. Tot això constitueix un patrimoni ric que tenim oblidat a les golfes i aquí inventem cada dia, hem fet una Direcció General d'Innovació, allà van fer una Direcció General de Renovació Pe dagògica... sempre parlem de projectes, passem d'un a l'altre i no acabem de veure massa realitzacions. Sempre estem començant.
Això precedent, no és teoria. Són sistemes empíricament assajats unes escoles promogudes a Europa per burgesos de filosofia existencialista: la vida és un projecte responsable que cadascú ha de desenvolupar. Així es valorava la feina ben feta i acabada, l'autoemulació, la coeducació, l'activitats esportiva, els treballs manuals, l'educació estètica... i el més avançat de tots, Freient que ja va introduir màquines d'instrucció programada, impremta, correspondència escolar, fotografia i audicions, biblioteca de treball, pla de treball individual ... una concepció d'ensenyament personalitzat i de treball cooperatiu alhora. És el sistem a pedagògic que avui permetria introduir l'ordinador i totes les TIC a l'aula però no per a fer tots el mateix. Amb una organització com aquesta no caldrien 30 ordinadors, es podria atendre els nouvinguts, es pot fer que els alumnnes amb altes capacitats no s'avorreixin i que hi hagi més calma per als alumnes tocats de la hiperactivitat d'aquesta societat.
L'Escola Activa, filosòficament orientada a fer persona social amb una educació integral, científicament fonamentada en la psicologia del desenvolupament i enla sociologia per a dissenyar un currículum d'aprenentatges funcionals adequat a cada alumne no ha arribat a imposar-se als països europeus. L'Escola Europea és vella, caduca arreu. Ja ho va cantar John Lennon
No tenim resolts els aprenentatges més elementals. Ensenyar a llegir no ho pot per cadascú com a ell li sembla, la taula de multiplicar s'ensenya com els anys cinquanta però sense cantar, no es sap donar el tipus de lectura adequat a cada alumne segons el seu tarannà. Les modes corren i es reprodueixen sense saber adaptar-les a les circumstàncies de cada centre. I diguem d'educació secundària: ¿Com es pot fer cada hora una activitat i canvi per comptes de fer tres hores de la mateixa matèria però amb diferents temps d'activitat? (L'estructura d'un programa de ràdio de matí ens dóna la pista)
Que poc laborataori! Que poc taller de tecnologia! Quan poques realitzacions amb les mans que s'han d'ensinitrar amb pràctica?
Aules de recepció, fredes, avorrides... no canvien
I anem a tres qüestions clau:
1 Sense direcció pedagògica, l'escola és una institució, una empresa de producció d'educació sense director de producció. El president del con sell d'una empresa s'escull per acord o votació peò per a dirigir la producció es cerca el més competent que es troba. I de pedagogia tots en parlen, però pocs en saben i lame ntablement la titulació es pecífica avui no és garantia .
El taller de tecnologia... aquest sí, un bon canvi
2 Han aconsellat malament el conseller. L'educació, l'ensenyament és un procés i hi ha d'haver resultats evidentment, però no són resultats de vendes, de guanys, de qualificacions. EL ssitema productiu mira de reduir els processos i els seus costos i solament li interessen els guanys. A l'educació és justament al revés: són guanys de desenvolupament personal i social. La tensió productiva pels resultats no afavoreix els resultats. El primer resultat de procés és que els alumnes trobin gust en la feina que fan, que s'hi apliquin amb ganes. El segon és que cadascú rendeixi segons les seves aptituds. Sí això és dóna els bons resultats acadèmics cauen sols. Cal però un quart pas per als alumnes amb més acpacitats: aprenentatge creatiu perquè avorrir-se per massa llest també duu a l'abandonament.
La prova: un 20% dels alumnes que no segueixen bé l'Educació Secundària són dels que molesten... perquè tenen capacitat. Però aguantar una llengua que solament és ortografia, vocabulari, sintaxi... se'ls fa insuportable. Una matemàtica que tot són radicals, polinomis i equacions no tretes de situacions func¡onals solament interessa als qui els seus pares els estan dient que han d'anar a la universitat, i encar a! No es qüestió de rebaixar nivells, massa que s'han rebaixat. S'han d'escriure bé sis i vuit pàgines i potser escriure capítols de novel·la que és com es va recuperar Pennac. S'han de fer càlculs d'hipoteca, de TAE i d'interès nominal, de despeses d'una família, la declara ció a Hisenda.
L'aula d'informàtica segueix el model escolàstic de la uniformitat. No anem bé.
3 Notem com la Llei d'Educació ha oblidat totalment la dimensió estètica humana. L'educació estètica en sentin ampli: contemplació, gust per la feina ben feta, passió pel coneixement, estil de bones relacions, funcionaliat i també identitat en el vestir, bon ordre i disposició de les coses a l'aula... era ja una aspiració dels pedagopgs de l'educació de l'esperit i és avui encara més necessari en una societat hiperactiva, de l'espectacle i de consum. La institució escolar és la que pot dedicar-se amb gratuïtat i generositat total a la infància i a la joventut. Martí Teixidó
De l'escola tradicional a la Progressive Education School als USA
El màxim exponent de l'Escola Activa que incorporava tècniques i màquines modernes.
La pedagogia Freinet: mètodes naturals de lectura, de càlcul i de dibuix, text lliure, impremta, correspondència escolar, biblioteca escolar, pla de treball setmanal... si Élise i Celestin Freinet, mestres i pedagogs, amb tot el Moviment Cooperatiu d'Escola Moderna, haguesssin disposat d'ordinadors, TIC, impressions immediates, fotografia digital...! Es van avançar al seu temps i els ignorem?
De l'escola que tenim, d'un altre temps, a l'escola que hem de fer. Escola ComunicActiva
És el model occidental de l'escola, la dels il·lustrats francesos, basada en la uniformitat que ja no es pot aguanantar més. Als USA també estan per les competències. A l'Àsia potser encara els nois i noies aguanten un temps aquesta escola doncs els patrons familiars pesen més.
Building 21st Century Skills
I Bob Dylan segueix cantant:
Veniu, ministres, diputats Escolteu-me de grat Veniu pares i assenyats De tot arreu del món
Els vostres fills i les vostres filles Ja parlen diferent
Perquè els temps estan canviant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada