dissabte, 11 de setembre de 2010

Separador, separatisme ? D'on ve aquesta expressió/concepció?

L'Hble. President de la Generalitat fa un missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Descriu la situació com a punt primer d'un bon exercici de ciència política:

"A finals de juny, es va fer pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre un dels recursos presentats contra l’Estatut. El fons i la forma de la sentència van provocar una fonda indignació en amplis sectors de la societat catalana. Una indignació que es va expressar de forma massiva i plural a la gran manifestació del juliol passat pels carrers de Barcelona. Ara bé, la sentència no ha invalidat l’Estatut ni de bon tros. L’Estatut és vigent i útil, per això l’he defensat i el defensaré amb totes les meves forces. Però el pronunciament del Tribunal Constitucional ha malmès el sentiment d’afecte de molts milers de catalans en relació amb Espanya i les seves institucions. "

Al President i Consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya (informats això sí de bones anàlisis polítiques) no els correspon fer ciència política sinó acció política,.Els correspon apuntar finalitats que apleguin el màxim consens i realitzar accions que condueixin a les finalitats en benefici de tots, si pot ser, i sinó al menys, en benefici de la majoria (utilitarisme democràtic).

No corresponen prèdiques i bons consells en favor d'uns i en contra d'altres:

"...el diàleg s’imposi per damunt de la cridòria, en què la concòrdia s’imposi per damunt de l’enfrontament, en què la unió s’imposi damunt de la pulsió separadora."

Això no és institucional.

Què vol dir això de "cridòria"? ¿Qui ha vist una manifestació tant nombrosa, tant cívica i tant correcta com la de 10 de juliol de 2010? No calia ni polícia, tothom es comportoava. L'única provocació va ser que els polítics institucionals volguessin encapçalar un poble al qual no havien sabut liderar.

Què vol dir això de "pulsió separadora". Qui ha reintroduït l'expressió "separadora, separatisme" si sempre es parla de "dret a decidir", "autodeerminació", "independència", "autonomia" "federalisme". Ara cal anar a la Història. Ni al Unió Catalanista de 1891, ni la Lliga Regionalista de 1901 van ser "separatistes"; demanaven autogovern, autonomia, descentralització, federació però des del Govern d'España es va parlar del "separatismo vasco y catalán". També el règim doctatorial del general Franco va parlar sempre del "separatismo catalán". Com ja s'ha dit sovint, els qui parlen de separatisme són els qui ens maltracten i separen perquè no accepten ni independència, ni confederació, ni autonomia, ni federació. Res d'això és "separatisme". Vegem com France, España, Polska son clarament independents i no estan separades de la Unió Europea de la qual formen part.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada