En defensa de la llengua catalana

El dr. Joan Solà al Parlament de Catalunya

Joan Solà, doctor laboris causa, mereix el nostre reconeixement per la seva dedicació i competència científica: filologia; perquè alhora ha parlat el llenguatge planer de la gent ( català a Bell-lloch d'Urgell i castellano a León); perquè essent un acadèmic universitari ha pres compromís polític per la lengua contra la imposició monolingüe.

D'altra banda, cal dir als qui volen defensar la llengua castellana marginant les altres, farien bé d'aprendre dels que saben... dels filòlegs de la llengua catalana igualment experts en llengua castellana, en totes les llengües romàniques i coneixedors de l'anglès o de l'alemany. Des Milà i Fontanals, Marià Aguiló, Antoni-Maria Alcover, Francesc de Borja Moll, Pompeu Fabra, seguint Manuel Sanchís Guarner, Joan Coromines, Joan Solà, Antoni Badia i Margarit. La nòmina dels filòlegs catalans/valencians/balears és reconeguda internacionalment, més fora que a España. Tots aquests filòlegs harien d'haver estat convidats a la Real Academia Española de la lengua. I ja seria temps de fer la Conferència Permanent de les Llengües Romàniques començant per les peninsulars: castellano, català, galego, portugués. Si s'aproximés l'ortografia arbitrària al seu origen etimològic, es faria un alegre favor als infants escolars que escriurien pensant en allò que escriuen i no en una correcta grafia que sembla ser que és el que més preocupa a pares i mestres (perquè és el que es veu).

Ja és hora de veure que la llengua és un qüestió de cultura i que els qui en fan assumpte de poder posen de manifest la falta de cultura o que els seus interessos passen per sobre. Martí Teixidó



Paraules que es van dir al Paraninf de la Universitat de Barcelona
estatge on vam acomiadar la vida de Joan Solà, finada el 27 d'octubre de 2010, vam reconèixer l'obra ben feta que ens deixa i ens vam comprometre a seguir defensant la llengua catalana.

El país plora avui, Joan, per la teva persona; però ja fa massa temps que plora també, ¡i que es dessagna!, per la nostra llengua. N'estem farts, Joan, i malgrat que tenim encara legió amb empenta, en som molts els que ens sentim desolats i desemparats. I això no pot ser. Els polítics ens han deixat sols, i per això avui som aquí i no a la seu del Govern del poble de Catalunya, el poble a qui tu has dedicat la vida. Avui som aquí perquè això és casa teva, i tots els que t'hem estat propers, que som molts, ens hi sentim, a casa. I això és molt important. Però alerta! Que avui som aquí, també, perquè aquest nostre govern no s'ha fet encara digne de fer-te d'amfitrió. I això ha de ser dit, i tant li fa si ens busquem problemes, o si ens fem avorrits.

Nosaltres, Joan, els que encara som aquí, traginant les nostres vides, els que ara tenim llàgrimes als ulls, algunes de tristesa, algunes de ràbia, algunes de tan enceses i picants que voldrien clamar venjança; nosaltres, Joan, la sola manera que tenim d'homenatjar-te és treballant de valent per mirar, si és que fos possible, de superar-te.

Bon viatge, Joan.

Joan Solà Ortega, el teu nebot.