El Tribunal Supremo de España contra l'ensenyament en llengua catalana per a tots els petits infants de Catalunya

Tres sentències contra el model d'ensenyament de llengües a Catalunya després de més de vint-i-cinc anys d'immersió lingüística i de sentències anteriors que avalaven el model.

Està a la vista que cadascú diu el que li convé o el que convé en un moment determinat.

Nosaltres no entrarem en politiquetes de baix nivell i nul·la fonamentació científica i professional. Aquest no és un asumpte de juristes sinó de mestres i pedagogs amb fonamentació científica. D'altra banda, més de vint-i-cinc anys avalen. Els resultats de competència lingüística són baixos com ho són en tota la població espanyola. Costa poc veure que a France, Deutchland o Magyar (Hongria) els estudiants tenen millor domini de la llengua oral perquè ha estat un exercici exigent. No així a España amb la mala herència de l'escola de la dictadura (1939-1975) i encara n'arrosseguem el llast.

A Catalunya els alumnes que tenen un baix nivell d'aprenentatge en llengua castellana o catalana, el tenen també en l'altra llengua. És un problema de competència lingüística. Els qui assoleixen un alt nivell, l'assoleixen en les tres llengües: català, castellà i anglès. Els alumnes que no parlen català, tampoc parlen bé el castellà i ni diuen res en anglès.

Neurociència. Sabem que les llengües es localitzen al cervell segons l'ordre que són apreses i per proximitat. Una exposició a dues o més llengües de ben petits, fa que es desenvolupi una capacitat de discriminació ràpida i segura que fa que la persona pugui ser efectivament bilingüe. Sentim què diu el professor Morgado. "aprender una sola lengua es un error si lo que queremos es que se hable con perfección... salvo que queramos que una sea principal y otra secundaria"



Sociologia. A l'escola s'ha d'aprendre la lengua materna, no en el sentit personal, sinó la llengua materna del país. Justament els infants que en la seva família s'estimen en llengua castellana, són els que més necessiten la immersió al català per tal que sigui també la seva llengua. Això no comporta negar o anul·lar la llengua castellana familiar que es manté. Els infants que en al seva família s'estimen en llengua catalana, amb tota seguretat sentiran i aprendran el castellà atès que és ben present a la nostra societat. El país no és bilingüe, doncs una llengua domina sobre l'altra; és una situació de diglòssia. Declaració dels drets lingüístics.

Psicologia. Acollir l'infant amb la seva llengua però crear un entorn obert al llenguatge gestual i a la immersió a la llengua que no pot oferir la família. A Madrid o a Salamanca bé s'haurien de plantejar que els infants de parvulari sentissin també contes en gallec o en portuguès si no volen que els sentin en català. En moments de debilitat, per exemple quan un infant cau i es fa mal, l'hem d'atendre amb la seva llengua més íntima. Estudios de lingüística, L2

Cultura.Gust per les llengües. En àrees geogràfiques de diversitat lingüística, no es pot viure amb una sola llengua i l'escola ha de desvetlar el gust per totes les llengües. En el cas de Catalunya, es dóna una situació complexa que es converteix en una gran oportunitat; amb dues llengües romàniques pròximes, d'estructures comunes, si s'incorpora una tercera llengua, ja es poden entendre o llegir totes les llengües romàniques : francès, italià, portuguès, gallec, provençal i amb una mica més de temps romanès. I l'anglès s'aprendrà com a llengua de circulació arreu del planeta. però si a l'aula hi ha infants xinesos, magribins, senegalesos... tots els companys de classe sabran vuit o eu estructures de comunicació oral en xinès, amasih o àrab, saharolé o mandinga...

Catalunya no pot perdre el temps amb aquestes inconsistents parrafades formals que utilitzen la reclamació de tres ciutadans per a manifestos interessos polítics de dominació cultural. Aquests ciutadans en seran els més perjudicats. Si volen ensenyament en castellà se'ls farà perquè respectem les persones, i si arribessin a ser molts, podrien tenir escoles per a ells sols i són qui més hi perdrien. No els volem tant de mal.


A Catalunya hem d'acabar de conformar un model propi que esdevindrà referent mundial. No coneixem altre lloc on es donin les singulars condicions de Catalunya: dues llengües properes (català i castellà) en un entorn de llengües romàniques, amb ciutadans procedents de molt diversos països que s'han instal·lat a Catalunya i no han de renunciar a les seves llengües familiars. Tot això, adobat amb els recursos potenciadors de les TIC i l'accés telemàtic.

Vegeu el tema monogràfic de la Revista Catalana de Pedagogia, vol. 6, dedicat a l'ensenyament de les llengües. I en particular la proposta pedagògica:
L'Ensenyament de les llengües a Catalunya : cap a un model català romanístic amb anglès com a llengua franca
Teixidó i Planas, Martí

El model a explorar amb variants adequades a diferents situacions comporta el següents passos:
1. Parvulari (3-5 anys) llengua oral catalana, d'immersió als infants de familia de parla castellana o altra i algunes activitats en llengua castellana (conte, cançó, joc) n moments determinats de la setmana.
2. A 5 anys: dagnòstic de competència lingüística. Pronòstic i orientació pedagògica.
3. Alumnes amb alta competència lingüística: inicien la llengua francesa 1EP i 2EP. Alumnes amb ajustada o baixa competència lingüística: inicien la llengua anglesa.
4. Alumnes amb alta competència lingüística: inicien la llengua anglesa a 3EP i fan activitats de manteniment en llengua francesa.
5. Tots els alumnes fan llengua anglesa, a diferent nivell. Els alumnes amb alta competència després de quatre cursos finalitzaran 6EP amb un bon nivell de llengua anglesa, equivalent o superior al que assoleixin els alumnes que ho hagin fet amb sis cursos.
6. Conforme s'avança en anglès o en francès, els temes d'estudi de medi natural i social es fan en llegua catalana, emprant també documents en d'altres llengües i al final es garanteixen vocabularis i estructures de comunicació bàsica en català, castellà, anglès per a tots i atmbé francès per als que l'han cursat. Martí Teixidó


És lamentable sentir parlar Ernest Maragall: La sentència del Tribunal Suprem, doncs, com ja va fer la del Tribunal Constitucional, no anul·la ni obliga a modificar un sol precepte ni article de la normativa vigent catalana que segueix sent plenament aplicable.

No ha llegit, o no vol reconèixer o ens està enganyant. Les tres, les tres, sentències recullen la següent afirmació:

Como afirma el motivo y en contra de la doctrina del Tribunal Constitucional esa exclusión de hecho del castellano como lengua vehicular pervierte el modelo lingüístico establecido en la Constitución de conjunción lingüística o de bilingüismo integral de modo que se implanta un modelo de inmersión lingüística contrario al espíritu y a la letra de la Constitución.

Ernest Maragall era el conseller d'educació quan el Ministerio de Educación va decretar els mínims el 2007 que suposaven tantes hores de castellà com de català (la tercera hora de castellà). Va voler deixar passar el temps i no enfrontar-se amb el Gobierno de España, es va mirar de no autoritzar projectes lingüístics dels centres doncs o bé es sotmetia al decret de mínims o bé s'autoritzaven per escrit projectes lingüístics que prescindien de la imposició innecessària de més hores de castellà. Una posició de covardia.



A l'octubre de 2006 la Fundació Jaume Bofill va començar a publicar uns informes que van continuar el 2007 fent unes simplificacions que ja vàrem escriure que no aportaven res, solament justificació del pobre funcionament del nostre sistema escolar. Si no s pot aportar alternativa potser és millor callar, i malgrat tot aquesta institució té una prestigiada audiència. Entre els auditors o lectors hi ha el tribunal Supremo que ha trobat en el seus informes justificació.

De este modo, los castellanohablantes (el 59% de los escolares catalanes), obtienen peores resultados escolares que los catalanohablantes, como confirma un reciente estudio posterior al momento de la litis de instancia ("Equidad, excelencia y eficiencia educativa en Cataluña. Un análisis comparado", patrocinado por la Fundación Jaume Bofill). Los alumnos que hablan castellano obtienen una media de 40 puntos por debajo de los que hablan catalán. ¿A qué podemos atribuir esta manifiesta diferencia?. A diversas causas, en primer lugar al diferente nivel socioeconómico cultural. Pero, y aquí está el quid de la cuestión, si comparamos grupos homogéneos de nivel socioeconómico y cultural de castellano y catalanohablantes, la diferencia (el informe sólo proporciona datos respecto de la prueba de ciencias) se mantiene. Para el nivel bajo (80% castellano hablantes, 20% catalanohablantes) la diferencia es de 17 puntos; para el nivel bajo-medio (69%/31%), 12 puntos; para el medio-alto (56%-44%), 41 puntos; para el nivel alto ( 41%//49%, 20 puntos. En todos los niveles socio-económicos culturales, por tanto, la diferencia es notable. No podría ser de otra manera.

Ara podem fer declaracions i manifestacions però sabem que la majoria social del 10 de juliol proppassat afirmant el dret a decidir no es correspon amb la fragmentació partidista. La invitació a una acció unitària del cap de llista de la formació amb més diputats no ha estat recollida i cada partit ha de fer el seu paperet.


DECLARACIÓ INSTITUCIONAL D’ENTITATS CATALANES DE LA SOCIETAT CIVIL ORGANITZADA, AL VOLTANT DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM SOBRE EL MODEL LINGÜÍSTIC A L’ESCOLA CATALANA
La sentència del Tribunal Suprem discrimina els ciutadans i les ciutadanes no catalanoparlants a Catalunya
Les entitats sotasignats acollim amb sorpresa i decepció la sentència del Tribunal Suprem que, sens dubte, invalida el model d’immersió lingüística del sistema educatiu a Catalunya, tan valorat i seguit per d’altres comunitats plurilingües d’arreu del món.
Al nostre parer, es tracta d’una sentència absurda i desproporcionada, atès que no és fruit de cap conflicte lingüístic, ni sol·licitada per cap grup social, sinó únicament per tres particulars, i tenint en compte la història i els resultats positius de la immersió a l’escola catalana durant les darreres tres dècades. Es tracta, sens dubte, d’una sentència més política que jurídica, i esdevé un exemple més del que està essent un reguitzell d’agressions semblants, fruit de la interpretació restrictiva de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.
Aquesta sentència arriba precisament en el moment en què l’Informe PISA evidencia que els estudiants a Catalunya tenen un nivell superior de coneixement i domini de les llengües que els de la resta de l’Estat espanyol.
Volem expressar la nostra profunda preocupació i alertar de les nefastes conseqüències que l’aplicació d’aquesta sentència pot comportar: la segregació escolar en funció de la tria lingüística i, conseqüentment, el trencament de la cohesió social. També la limitació de les oportunitats dels ciutadans no catalanoparlants a l’hora de viure i treballar a Catalunya, ja que el desconeixement de la llengua catalana impedirà la seva plena inclusió social.
Per tot això, protestem enèrgicament i cridem la societat catalana a organitzar-se per tal de donar una resposta adequada a aquest intent de genocidi lingüístic.

Podem fer alguna cosa més que declaracions o fer el ploricó?

Si no som capaços d'anar a la una i plantar cara a les imposicions irracionals i il·legítimes que han seguit a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i tota la càrrega ens ve a sobre a partir d'aquest Estatut,

Proposo que el Parlament de Catalunya derogui immediatament l'Estatut de 2006 i reinstauri el de 1979. Amb aquest, seguiran essent vàlides les sentències del Tribunal Constitucional favorables a la Llei de Normalització Lingüística de 1983. Tot plegat, en educació ja havia estat tot dit i regulat. On calia avançar era en la justícia, en els mitjans de comunicació i en el comerç.

Si cal, el milió i mig de ciutadans e Catalunya que el 10 de juliol vam sortir al carrer, podem sortir a refrendar la derogació de l'Estatut doncs ja sabem que tampoc ens accepten la llei de consultes. Qué malament anem amb España!, com ens maltracta! Que ja no hi tenim amics? El divorci sembla inevitable.