Festa de les Lletres Catalanes: cultura, aquest any amb infants. Molt bé!

La festa de la llengua catalana, cultura catalana. Una mostra d'elegància, creativitat i bona comunicació. Sense ostentació, amb recursos ajustats i la màxima participació humana. La paraula-cançó, la música-ritme i els impensables sons de la veu, tots amb recursos humans, aquesta vegada sense instruments i sense producció digital. I els infants, amb participació directa en una conjunció intergeneracional que hauríem de veure més sovint. Aquests infants, no ho oblidaran mai i van entrant en la societat amb participació; ja estan encarrilats i seran més lliures.

Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
paraula d'Ovidi Montllor

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
paraula de Salvador Espriu


Els premiats... Quina senzillesa! Persones que han treballat la seva obra, agraïts pel reconeixement, disposats a continuar feinejant "a la mina" -com diu Ramon Solsona. Ningú es va mostrar competitiu ni orgullós d'ell mateix. (No hi estem gaire acostumats).

Premi Joan Profitós d'assaig pedagògic... desert. Una vegada més constatem que falta pedagogia, que no s'aprofundeix amb coneixement científic i filosòfic, que no es dissenyent sistemes d'intervenció per a l'educació. I així ens va l'educació, tothom en parla, tothom en sap... però falta coneixement aprofundit. Si la salut ha millorat molt és per la bona feina de metges i investigadors en medicina. Si l'educació ha de millorar... parlem menys i fem que mestres, professors i pedagogs sistematitzin al seva acció i realitzin la necessària investigació de mètodes i protocols d'intervenció. Els professionals no poden actuar com a aficionats.

Direcció artística intel·ligent de Joan Font. Cartell de Joan-Pere Viladecans. Però el disseny gràfic actiu formava part de l'escena: així podriem pintar sobre murs de ciment molts dels nostres estudiants avorrits. Presentació d'Òscar Dalmau, tal com és ell, amb estil i també amb algun apunt improvisat, directe.

Nit de Santa Llúcia a TV3

I tot plegat, auster, com convé en temps de restricció econòmica. La cultura val diners, efectivament, però no hi ha més cultura perquè hi hagi més diners. Els temps difícils són la oportinitat dels creatius, dels generosos i dels compromesos pel poble.

Els parlaments, mesurats i correctes. L'Alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, va contribuir a la cultura amb un pensament clar. La Presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, dignitat total amb imatge de senzillesa, paraula mesurada. I sí, algú havia de recordar la unitat del poble de Catalunya del 10 de juliol, tant de gent que familiarment parlava en català com de gent que parlava en castellà. La Presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va donar més dimensió política a l'acte i va recordar que el 1980 Òmnium es preguntava si ja podia dissoldre's però que el President Jordi Pujol va tenir clar que la iniciativa civil havia de fer feina al costat de les institucions polítiques.

Una observació crítica. Cadascú anava amb el seu grup: periodistes amb periodistes, polítics amb polítics, escriptors, agrupacions territorials... Em sembla desaprofitar una oportunitat d'intercanvi, una ocasió de conèixer directament gent i activitat d'altres agrupacions i d'altres àmbits d'acció. Martí Teixidó