18 de juliol de 2012. Guerra europea i guerra nacional. Sense armes de foc, és clar, però guerra de dominació.

Què no ho veiem? És la 3a guerra d'Europa o la 4a si ens remontem a la franco-prusiana de 1971. Sempre entre Deutschland i France pel domini d'Europa amb United Kingdom des de fora vetllant pels seus interessos: "Que s'esbatussin que nosaltres hi sortirem guanyant". Vegem-ne la prova. No estan a l'euro però es beneficien de l'euro. Amb l'ajuda -tardana- rebuda a la 2a guerra la llengua anglesa ha passat a ser la llengua d'Europa -no es parla enlloc- i així domini científic a través de la llengua i benefici comercal pels drets de traducció... i tots els nens de família mitjana a aprendre anglès a England.

Deutschland controla la tecnologia i ens la duen a tots admirats per Audi, BMW, Siemens, Bosch, AEG perquè Seat, Barreiros, Ebro, Corberó SuperSer, Fagor o Balay eren poca cosa però algunes ens les van comprar. Qui se les va vendre per un plat de llenties?

France té el control de l'agricultura de la UE i ens endossa patates, carn, formatges, aigua, materials de construcció, equipament esportiu com si aquí no en tinguuéssim. I ens rebutgen la fruita millor que la seva: melons d'Alacant, taronges de València, vins catalans i quan els convé cremen els camions i no passa res. I ens han controlat tots els materials de construcció (Point.P) i els ciments (Lafargue). És que ja no sabem fer res de res?

United Kingdom s'ho mira. Ja no els cal traginar carbó ni maquinària de ferrocarril ni teixits de llana d'estam. Negociar a la borsa, jugar amb el canvi de moneda, ara ells solets ajudats pels seus afillats usaïtes als qui protegeixen el dòlar que està pijor que l'euro però "aqui no passa res". I els Jocs Olympics de London?. Han aprofitat per presentar-se ells mateixos i tota la producció (música, teatre...) que ens venen arreu del món. I nosaltres, enzes, solament hem sabut parlar de medalles, no de jocs esportius. I si han fet dècimes de punts més que les xineses ja les mirem per sobre. Realment, tenim el que ens mereixem. Jo he sentit vergonya: solament comptant  medalles i mossegant-les; no es parla dels esports ni de les tècniques de salt, de cursa de natació... No s'hi aprèn res. Un passatemps irreflexiu.


I Deutschland ha envaït Polònia -vull dir Grècia, España, Itàlia- ... sí tots els governs van estar subordinats al nazisme però vàrem tenir resistents, partissans i brigadistes. Els il·lustrats romàntics alemanys (Hölderlin, Goëthe..) havien aixecat l'admiraci´ó per Grecia i un segle després polítics expansinostes van voler conquerir-la. Ara diuen de comprar-la per cobrar-se el deute grec, han parlat de comprar Mallorca. Sí, hem de fer el que ells ens diuen, el que convé a la seva economia dominant. Ens ho venen tot, no ens compren res, ens deixen diners i els hem de pagar amb interessos i segons les seves normes. A España hi ha tasses i plats alemanys (Villeroy & Boch), a Alemanya tot és alemany. Hi ha molts turcs però les tovalloles no són de Turquia, són alemanyes. I  a sobre, he vist que importem suc de taronja alemany i ens volen vendre pomes de colorins.

Ocupació alemanya de Grecia, recreada.

Els francesos tenen cotxes francesos: Renault, Citroën, Peugeot i potser alguns assiàtics que hi han vinculat com Nissan. El material elèctric francès Legrand ha arraconat  a España l'excel·lent material Simon  (Olot) o BJC (Rubí). I France està invadida per Deutscland amb connivencia del govern de Paris (Petain, Sarkozy.. veurem què pot o vol fer Holande). Amb tot, France es protegeix bé: agricultura preferent de la UE, excepció cultural, aigua gratuïta però control de les aigües embotellades d'arreu.




La Unió Europea és un constructe d'interessos  que proclama uns grans valors, cosa que a tots ens agrada però ens enganya.

1. Hi ha un centre i una perifèria. El centre sempre tindrà avantatge si no s'introdueix compensació. La perifèria del nord se'n surt perquè són paísos petits que han sabut desenvolupar al seva identitat, no sols política sinó especialment econòmica. Suomi, Sweden. La perifèria del sud construeix la seva identitat en el passat, potser aparentment gloriós, no analitza els seus recursos del presnet i vol imitar i viure com els grans. Portugal. España, Hellás. Italia és un cas singular híbrid: té un gran passat amb Roma però té un llarg període de repúbliques i la unitat recent li va donar nova identitat. La perifèria de l'est ha estat acceptada amb poc desenvolupament abans no es vinculés a Rossíya i perquè suposava ana necessària ampliació de mercats. United Kingdom va a la seva i Eïre hi queda subordinada per la llengua i més i va jugar a facilitats fiscals sence identitat pròpia. I al mig, ara ja Österreich cada vegada més amagada sota Deutschland i Schweiz al mig-mig lliure, independent, perquè hi puguin deixar els diners ben amagats sense control. Tot un frau.

2. Hi ha uns primers que van posar condicions als darrers. L'agricultura és de France, la gran indústria és de Deutschland. La petita België ja viu essent capital administrativa, Nederland, país que es va fer independent pels banquers al segle XVI, segueix essent lloc de transaccions on moltes empreses s'ubiquen.

3. Una unió per als grans que tenen un gran mercat on vendre però que importen el mínim i no volen necessitar res dels altres. I si no ens poden pagar allò que els venem, els donem crèdit.. a baix interès... qui s'ho creu?

4. Aquesta Unió Europea és impossible. Això és l'Imperi Econòmic Franco-Alemany.