Des del primer dia vaig expressar per tot arreu que això de l'EuroVegas no contribuiria en res a Catalunya i a la nostra gent. des del primer moment, el govern legítim de Catalunya mostrava el màxim interès allegant creixement econòmic i de l'ocipació. Es pot entendre la voluntat d'atendre preferentment la situació de caiguda econòmica però amb intel·ligència es veu que és un mal negoci. Aquella gent vindrien a guanyar i a guanyar molt i a baix cost (ofertes preferents, exempció d'impostos, exempció de restricció de fumar) i encara sembla que ens hi agenollem.I a sobre la confrontació trampa Barcelona - Madrid. O és que algú s'ha cregut que aquest magnat del nogoci del joc vol anar a Madrid? Així, tots li milloren l'oferta, ja és trist, Esperanza Aguirre i MasGavarró MasColell. Ja va córres el nom del casino: GaudíSand. Gaudí va morir discret però la seva obra no té igual, els actalans no ho sabíem, no ho estimàvem prou. Gràcies als japonesos que abans de mirar ja fotografiaven (avui ho fem tots, fotografiar sense contemplar) Gaudí és marca d'art a tot el món. Burros! I Barcelona té port aeri, i port marítim avui de creuers de la Mediterrània. I prop de Barcelona hi ha Montserrat, monestir isantuari per als creients però per a un casino té més interès la muntanya mistèrica de Goëthe o la recerca del SantGraal dels nazis dèspotes i supersticiosos. ¿Qui s'ha cregut que volen anar a Madrid? Burros! Això és una subhasta al preu més baix. Bé, esperem que ens salvin les trifulques dels contranegociats de la USA que han destapat trampes d'aquest organitzador de casinos de joc i el duguin als tribunals de justícia. Si n'hi ha!
Vag demanar a l'assemblea de l'Ateneu Barcelonès que com a institució de cultura em semblava que no podia avalar aquesta aposta pel negoci sobre la incultura. Alguns socis van apaludir la demanda però la presidència va frenar aragumentant que hi ha sectors favorables i que era una decisió política. Malgrat tot, es va convocar un debat per al 10 de juny que va ser suspès el mateix 10 de juny. Quines pressions van rebre?
Vaig sumar-me a la moció d ela Societat Catalana d'Ordenació del Territori que va presentar al ple de l'Institut d'Estudis Catalans, i felicitar la presidència que ho havia incorporat a l'ordre del dia, posant sobre la taula tota una argumentació per evitar que es prengués una decisió sobre EuroVegas sense debat previ. Jo mateix vaig intervenir per demanant un debat i pronunciament de la institució acadèmica plural per a fer una recomanació pública al Govern de Catalunya. Els ciutadans han d'estar informats i si el govern es veia pressionat pels negociants sabés també què diuen ciutadans acadèmics autoritzats. La vicepresidència, Joan-Domènec Ros, va dir que era un assumte prou delicat i que l'IEC no havia de pronunciar-se expressament.
Vaig aplaudir i avalar la intervenció d'un consoci d'Omnium Cultural a l'assemblea ordinària demanant un pronunciament de la institució cívica més representativa de Catalunya. La vivepresidència, Vicent Sanchís, va abortar la petició al·legant que no havíem d'entrar en una qüestió política partidària.
He fet clara opció per totes els institucions de cultura, de civisme i de fer país de forma unitària. Em vaig sentir frustrat malgrat que he seguit expressant arreu la nacessitat d'ajudar el Govern de Catalunya amb un pronunciament social que deslegitimi una decisió en favor d'EuroVegas que es veu abocat a prendre quan hi ha tant d'atur laboral.
Però obertament veig una contadició d'incoherència en aquest govern o majoria política que legítimanet governa Catalunya i la Ciutat de Barcelona. I ho dic així de clar.
I ara resulta que els mateixos que defensen aquesta activitat de joc (amb els derivats associats: diner negre, alcohol i drogues des de tabac a..., compra venda de sexe i explotació sexual...), els mateixos prohibeixen la prostitució sexual. On s'és vist tanta incoherència? Són els mateixos i els mateixos dies, defensen un activitat i prohibeixen l'altra. I ja ho hem dit. El joc és un constructe cultural però l'animal humà no té cap necesitat d'això. En canvi, l'animal humà té un impuls sexual natural que la cultura canalitza i organitza socialment. Si alguns no en tenen prou amb el sistema familiar o amb la monogàmia, abans qué es facin mal bé va que hi hagi sistemes complementaris on uns paguen el servei i d'altres conen pel servei. Això sí, amb condicions d'higiene personal i salut pública, amb respecte a les persones i pagant els impostos que corresponen a cadascú pel seus guanys.
Tot això ho he parlat, però no ho havia escrit. L'Abat Soler de Montserrat ha estat aquesta vegada el més valent i ho ha dit correcte, clar i català. Declaració sobre el projecte EuroVegas. Acceptar el casino del joc és acceptar un món d'explotació del vici que no respecta la persona. No cal dir més. Si els catalans, poble en minoria, no orientem la nostra vida pública a la construcció personal i social, ¿de què en serveix tanta identitat?. Ja no ens cal ni autonomia d'España i ben al contrari podem demanar ser un Estat més de la Unió d'Estats del déu negoci.L'Abat Soler de Montserrat diu:
Hi ha qui preveu que aquest projecte contribuirà al desenvolupament econòmic i a la creació de llocs de treball directes i indirectes; però, d’altra banda, hi ha persones enteses que qüestionen de manera fonamentada l’eficàcia real d’aquestes previsions. També en contra de la instal·lació s’han subratllat amb molt d’èmfasi els esmentats motius d’ordre moral. Aquests motius s’afegeixen a les raons d’ordre ecològic, polític, mediambiental i als dubtes sobre la transparència del promotor privat.
És unànime la consciència que ens trobem davant d’un gran repte per al nostre futur a causa de l’impacte que pot tenir en les persones i en la cultura del nostre poble. Tot es resumeix en aquestes preguntes: Volem que Catalunya sigui un centre mundial del joc? A quin preu? La possible creació d’uns llocs de treball, assegura la transparència ètica de tot el que comporta? I, encara, convé afavorir i promoure realitats que, per desgràcia, ja existeixen a casa nostra i de les quals sabem els perills que comporten? És prou sabut que el món del joc és vidriós, i que sol tenir aparellat el foment de la ludopatia, la difusió de la toxicomania, la presència de la prostitució i, fins i tot, en alguns casos, del tràfic de persones.
Tot això comporta un preu humà al qual no es pot superposar cap hipotètic benefici econòmic. El nostre poble no pot veure exempcions tributàries i legals a favor de propostes de negoci que no dignifiquen les persones, i menys encara quan intenta esforçar-se per a fer remuntar les pròpies iniciatives empresarials. No podem exposar-nos a estils de vida i de convivència que van contra els valors que no sense dificultats procurem comunicar a les noves generacions, com són el treball abnegat, l’esforç per obtenir resultats positius, l’amor a la terra, el respecte per la persona, la solidaritat o la creativitat artística i empresarial. No podem afavorir pràctiques que portin a la degradació de la dignitat de les persones o les aboquin a agredir la seva salut corporal i psicològica. No podem perdre, a costa del diner fàcil, l’equilibri natural i ecològic de la zona on es proposa de construir el complex lúdic.
És unànime la consciència que ens trobem davant d’un gran repte per al nostre futur a causa de l’impacte que pot tenir en les persones i en la cultura del nostre poble. Tot es resumeix en aquestes preguntes: Volem que Catalunya sigui un centre mundial del joc? A quin preu? La possible creació d’uns llocs de treball, assegura la transparència ètica de tot el que comporta? I, encara, convé afavorir i promoure realitats que, per desgràcia, ja existeixen a casa nostra i de les quals sabem els perills que comporten? És prou sabut que el món del joc és vidriós, i que sol tenir aparellat el foment de la ludopatia, la difusió de la toxicomania, la presència de la prostitució i, fins i tot, en alguns casos, del tràfic de persones.
Tot això comporta un preu humà al qual no es pot superposar cap hipotètic benefici econòmic. El nostre poble no pot veure exempcions tributàries i legals a favor de propostes de negoci que no dignifiquen les persones, i menys encara quan intenta esforçar-se per a fer remuntar les pròpies iniciatives empresarials. No podem exposar-nos a estils de vida i de convivència que van contra els valors que no sense dificultats procurem comunicar a les noves generacions, com són el treball abnegat, l’esforç per obtenir resultats positius, l’amor a la terra, el respecte per la persona, la solidaritat o la creativitat artística i empresarial. No podem afavorir pràctiques que portin a la degradació de la dignitat de les persones o les aboquin a agredir la seva salut corporal i psicològica. No podem perdre, a costa del diner fàcil, l’equilibri natural i ecològic de la zona on es proposa de construir el complex lúdic.
[Text complet ]
Gràcies Abat Soler de Montserrat. No esperava que fossis així de valent. T'has fet digne de l'Abat Escarré que no va pactar amb el dictador i el dictador el va fer fora.
Martí Teixidó
Cal agrair les paraules del Pare Abat de Montserrat, doncs és molt trist que davant de les greus conseqüències que la salvatge expansió urbanística i inmobiliària ha tingut per al medi ambient, per al paisatge i per a la societat en general, els Governs d´Espanya i de la Generalitat no tinguin més iniciativa que la de confiar la recuperació econòmica a un projecte que, a part de suposar una sobreexplotació del territori i una despesa energètica inassumible, respon al mateix model econòmic basat en l´especulació inmobiliaria i el crèdit financer que ens ha portat on som.
ResponEliminaÉs ben contradictori que es presenti un macro-projecte de joc i oci com la solució a la crisi i al mateix temps, s´aprovi el Plan Integral Nacional de Turismo que damunt el paper, advoca per atraure el turisme cultural, rural, urbà i gastronòmic; i per conciliar el desenvolupament econòmic amb la sostenibilitat mediambiental .
Certament, la perpetuació d´un model turístic preponderantment econòmic, fruit d´una època on mostrar cultura era una prohibició i només ens estava permès vendre patrimoni no renovable a visitants que venien a torrar-se al sol com una xurruca, és d´una obsolència socioeconòmica, cultural i mediambiental insostenible.
Un turisme ben gestionat pot tenir un paper molt important en la preservació del patrimoni cultural i dels valors del nostre país, doncs pot esdevenir una via de dinamització de la nostra tradició industrial i productiva; però per això necessitem una gestió turística amb capacitat i voluntat de convertir al visitant d´avui en un prescriptor dels nostres productes quan arribi al seu país. No pot haver millor promoció que la de donar valor a l´expressió de la nostra terra i la nostra gent i fugir d´estratègies que pretenen convertir-nos en una destinació competitiva i de masses.
Cal afegir que la gestió sostenible del litoral, a més de ser un imperatiu ambiental, és també una necessitat econòmica. Preservar els paisatges no només ens protegirà dels desequilibris dels escosistemes, sinó que contribuirà a complir les expectatives d´un tipus de turisme que demana qualitat paisatgística i identitat cultural. La depredació dels recursos naturals no és únicament una agressió per al medi ambient, constitueix també la demolició d´un model econòmic sostenible .
Com és possible que en el marc d´un pla de turisme que té per objectiu la conciliació entre el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat mediambiental, es presenti una proposta de reforma de la Llei de Costes que recorda a la que a finals dels seixanta va permetre el desenvolupament de projectes inmobiliaris que han destrossat gran part del nostre litoral? La seva aprovació pot suposar un gran retrocés en la protecció de la naturalesa i ens pot conduir a la privatització d´un litoral que des de 1988 rep la consideració de domini públic. Casualitat que aquesta reforma coincideixi amb la necessitat d´urbanitzar els espais protegits del Delta del Llobregat, bressol d´aus migratòries i platges de dunes cobertes de vegetació.
Un altre objectiu del Pla és el de potenciar el turisme de qualitat, però mentre que es recolzen projectes foranis que no aporten cap mena d´intercanvi cultural, es rebutgen iniciatives com la de la creació de la Reserva Marina d´Interès Pesquer de les Illes Formigues que pretenia impulsar els mètodes de pesca tradicional sostenible per donar continuïtat a un dels principals sectors de desenvolupament econòmic de l´Empordà, repoblant un ecosistema marí que es troba en situació d´emergència i donant a conèixer als turistes aquesta professió tan tan tradicional i tan nostra.
Per a mi, la lluita per a la independència només tindrà sentit si va acompanyada d´iniciatives on el valor cultural de la tradició, del sentit de pertanyença i de la protecció del producte autòcton, s´afegeixin al valor econòmic i el potencïin.